Diari de lectura. Pere Calders (9)

Lectura. Ens havíem quedat amb ganes de més Calders i avui hi hem tornat. Hem tornat 'a lo grande': amb el volum de Tots els contes. No el llegirem tot sencer, així que hem començat per un recull especial: Cròniques de la veritat oculta. 

Cròniques de la veritat oculta és un recull de contes de Pere Calders. L'any 1954 guanyà el premi Víctor Català tot i que no es va publicar fins el 1955 (a l'Editorial Selecta). Està dividit en tres parts:

1.- La imprevista certesa 

2.- Ver, però inexplicable 

3.- L'escenari desconcertant 

Es tracta del tercer llibre de narracions de l'autor i, possiblement, sigui una de les seves obres més conegudes. Suposa un moment clau en la narrativa de Calders: la seva descoberta per al públic de la postguerra. En aquest recull destaquen trets característics de la producció de Calders, un estil fàcilment identificable. Els ingredients bàsics són l'humor i la fantasia. L'humor més o menys ambigu, sorneguer però tendre. La fantasia crea situacions impossibles, incorpora elements sobrenaturals a la quotidianitat i situa les històries en un temps i un espai abstractes, imprecisos, irreconeixibles. Els crítics l'han comparat amb altres mestres del conte com ara Edgar Allan Poe i Franz Kafka, i amb altres autors com ara els italians Luigi Pirandello o Massimo Bontempelli. (Font: Wikipèdia)

Contes d'avui. Dos. Entre divuit lectors.

El desert. La vida de l’Espol es pot escapar només que tingui el descuit d’obrir el puny de la mà. El fet us pot resultar poc creïble, però no és pas tan extraordinari com sembla a primera vista. Si hi penseu una mica, el fet d’estar vius i de controlar la vida també penja del fil de no patir cap accident i de tenir la sort de mantenir la salut durant molts anys. Segur que coneixeu persones que, com l’Espol, s’han quedat pel camí, també joves. Aquest primer conte subratlla la fragilitat i la fugacitat de la vida. Igual que per al protagonista, continuar-la de la millor manera és a les vostres mans.

La ratlla i el desig. El protagonista també es veu sorprès per l’insòlit després d’un imprevist canvi d’espai, tant de la dona com de la casa on viuen, després de l’acompliment del desig que ha tingut en veure passar un estel fugaç. D’aquí ve el títol. Així com en «El desert» no es plantejava en cap moment la naturalesa del fet excepcional, en aquesta narració és objecte de diverses interpretacions. Una de realista, objectiva i científica, que qüestiona l’esmentat canvi d’espai, i una altra de fantasiosa, subjectiva i poètica, que defensa les possibilitats reals dels miratges. Com que el protagonista del conte no se sap avenir que la casa i la dona es trobin vuit quilòmetres abans d’on havien estat sempre, sent la necessitat de compartir el fet extraordinari amb els personatges que troba a l’òmnibus en què es desplaça per la ciutat. Sobretot un home vell que seu al costat i un viatjant de comerç, que seu al davant.
(Font: El gust per la lectura. Dossier per alumnes de batxillerat)