L'àlbum. El primer àlbum il·lustrat que hem triat per llegir amb el 'Grup de lectura en veu alta' és Els estels del canadenc Jacques Goldstyn.
Aquest llibre va ser el guanyador del XXII Premi Llibreter Àlbum Il·lustrat 2021 que atorga el Gremi de Llibreters de Catalunya amb la participació de les llibreries agremiades. El jurat del premi llibre diu: "Els estels" trasllada al lector al barri de Mile-End de Montreal, amb els seus bagels, les seves escales, les seves cases, la seva població eclèctica… i les seves diferents religions. Però podria tractar-se de qualsevol barri multicultural de moltes de les grans ciutats del nostre planeta. Encara que les diferències culturals moltes vegades puguin resultar un tema delicat, Goldstyn l’aborda amb molta tendresa i humor, i sobretot emfatitzant el que ens uneix més que el que ens separa. Al centre d’aquesta histèria hi ha la importància de creure en els somnis, d’aferrar-se a ells i perseguir-los, sense importar els obstacles que la vida, i els adults, puguin posar en el nostre camí. Un àlbum excepcional adreçat a tots els públics.
Nosaltres l'hem triat per diverses raons: perquè ens agrada molt el Premi Llibreter i confiem en el seu criteri de sel·lecció; perquè la història està molt ben narrada, tant amb el text com amb les il·lustracions, i per tant, hi ha molta lectura a fer; i, finalment, perquè té un bon final i això, de tant en tant, també ens agrada (massa bo? potser sí. I...?).
La ressenya de Faristol us permetrà descobrir una entrevista amb l'autor que inclou la narració de tota la història, feta pel mateix autor en francès i mostrant les imatges. Es mereix una visita.
La lectura en veu alta. El grup ha respost a la crida, només dues persones no han pogut venir. Lectors d'avui: 19.
Teníem dubtes sobre com iniciar la lectura del àlbum: o bé, llegint el text i fixar-nos al mateix temps amb les il·lustracions (i, per tant, comentant-les) o bé fer una primera lectura del text (sense comentar les imatges) i després, fer una lectura atenta de les imatges.
Finalment, hem triat la segona opció. Hem llegit primer tota la història, una pàgina per lector, atenent bàsicament al text i, en acabar, hem fet un petit canvi d'impressions sobre quin era el tema del llibre: l'acceptació de l'altre, del diferent, la convivència... i l'altra cara de la moneda, la intransigència .
Després, un cop entès l'argument i fet un primer intercanvi d'opinions, ens hem entretingut en la lectura de les imatges... diria que l'experiència ha estat molt gratificant. Només amb la coberta i la contracoberta ens hem estat una bona estona, el temps se'ns ha fet curt. Hem anat descobrint les intencions d'unes il·lustracions molt i molt detallistes, fruit d'una enorme capacitat d'observació i d'un traç molt clar i precís.
Hem descobert la capacitat d'en Jacques Goldstyn de descriure un barri en imatges, de mostrar al detall la quotidianitat, d'evidenciar amb un traç la crítica i la sospita cap a actituds poc ortodoxes, de transmetre un pensament mitjançant una mirada o un sentiment jugant amb la perspectiva o els colors,... de ser delicat i subtil. És a dir, hem començat a aprendre a mirar. I ens ha agradat. Hem comprovat, un cop més, que les bones històries no són per només per una franja d'edat (per cert, la nostra és actualment de 79'9 anys).
Hem vist tantes coses que ens ha faltat temps per presentar la resta de llibres d'en Goldstyn que teniem preparats: Azadah, Fer mitja, El meu gran arbre (per si ens sobrava temps), i també per mirar el vídeo de presentació que ha fet l'editorial Joventut. Així que us recomanem amb entusiasme els altres llibres d'en Goldstyn i us adjuntem aquí el petit vídeo d'Els estels.
Que ho gaudiu com ho hem gaudit nosaltres. La setmana vinent seguirem amb l'experiència de llegir àlbums il·lustrats.
Propera lectura: El higo más dulce de Chris Van Allsburg.
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada