Diari de lectura. El quadern gris (15)

Assistents: 17
Lectura: una hora, ben aprofitada.
Temps: Bon dia, sol. Seguim anticiclònics.

De la lectura. L'objectiu d'avui era acabar la narració del dia 14 de setembre de 1918. Una narració de 33 pàgines!!, de les quals avui hem llegit les últimes 22. Bon ritme. Un cop més, constatem què fàcil ens ho fa Josep Pla. Les frases estan tan ben construïdes i la narració flueix tan bé!

La narració que hem llegit avui va sortir publicada per primer cop l’any 1924 a Els contistes catalans amb el títol de Negre i taronja, va ésser inclosa, amb modificacions, a El vent de garbí, cinquena sèrie de Coses vistes, d’Editorial Selecta (1952) amb el títol de La crueltat gratuïta i finalment incorporada a les pàgines del El quadern gris (1966).

Dret, al mig, trobem al Pla estudiant protagonista de la narració

De Josep Pla i la seva literatura. ... la literatura que farà Pla serà una literatura que procurarà eludir, des del primer moment, la possibilitat que el lector s’enganyi. O sia, farà una literatura antiliterària, una literatura que no voldrà rivalitzar amb la vida real sinó confondre’s amb ella. I el que fa Josep Pla no és substituir la literatura per l’existència, sinó fer de la seva pròpia existència una obra literària. Però, com diu ell mateix, no una obra literària que comença i acaba que té un principi, un desenvolupament, ni té absolutament cap conclusió ni exemple.

Hi ha una literatura, que crec que és la que realment interessa a Josep Pla, on no hi ha protagonistes ni personatges; tampoc no hi ha escenaris literaris en què es mouen aqueixos personatges, sinó que el personatge de la literatura de Josep Pla és el propi Josep Pla.

Antoni Marí a Memòria i literatura en El quadern gris

Diari de lectura. El quadern gris (14)

Assistents: 19
Lectura: 55 minuts
Temps: Bon dia, sol magnífic.

De la lectura. Hem llegit les entrades dels dies 5, 6, 9, 11 i 12 de setembre de 1918 senceres i també una part del dia 14 de setembre. L’entrada del 14 de setembre és de les més llargues del dietari, una història curiosa a partir dels records que li provoca una visita a Girona.

Girona

Avui hem fet una bona sessió de lectura, la majoria dels textos eren molt bons: tant els més reflexius (sobre l'expressió de la intimitat o la sinceritat dels dietaris o les relacions intergeneracionals,...) com els més personals (de la seva manera de ser, de la imatge que projecta o de la convivència amb son pare). Ara bé, on hem trobat que arribava a l'execel·lència ha estat el dia 9 de setembre, en la descripció del dia passat a Girona - sense tenir-hi pràcticament res a fer. Sublim!

De llegir Pla. En text d'en Xavier Pla, anomenat La ficció autobiogràfica de Josep Pla, publicat en un recull de textos d'homenatge a Josep Pla. titulat Cinc notes sobre Josep Pla, trobem aquesta anècdota personal:  

La setmana passada vaig agafar el tren a Girona per venir a Barcelona. Durant el trajecte, llegia i tenia papers sobre Josep Pla a les mans. Se’m va acostar el revisor del tren. Després de validar-me el bitllet, es va asseure al meu costat i, sense cap mena de mirament –no ens coneixíem de res-, em va començar a parlar de Josep Pla. Aquest revisor, de mitjana edat,  em va començar a parlar dels llibres i de la prosa de Pla amb un èmfasi i un entusiasme que, en certa moments, em van deixar parat. (...)

Vam estar parlant gairebé mitja hora de El quadern gris... Al final, el revisor em va dir una frase emocionant: que li agradava la literatura de Josep la perquè la trobava molt divertida i que, a més, sempre aprenia moltes coses. Potser aquest era –vaig pensar- el millor homenatge que es podia fer, l’any 1997, a Josep Pla: que un revisor de tren digués que es divertia i que aprenia coses llegint literatura en català, llegint Josep Pla. (...)

Potser una de les raons per les quals la literatura de Josep Pla té aquesta mena de repercussió és perquè, encara que pugui sembla una obvietat, llegir Josep Pla és un plaer. Llegir els mots, les frases, les pàgines que utilitza Josep Pla és un plaer.

Una cita del llibre. Insinuadora, gairebé eròtica. De l'11 de setembre de 1918:

 

"Fa anys, quan arriba aquesta època, sento, en iniciar-se la nit, una secreta enveja de les persones que no sé ben bé on van, de la parella que es perd en la foscor d’un carrer, de les vagues persones que agafen el tren del vespre, dels qui veig entrar en una casa que no és la seva després d’haver-se assegurat que no han estat seguits per ningú donant una mirada amunt i avall del carrer…"                    

Diari de lectura. El quadern gris (13)

Assistents: 20
Lectura: 50
Temps: Dia assoleiat, al carrer més fred que dies enrere, a la sala de lectura temperatura ideal.
Observacions: Hem escoltat fragments del "Clar de lluna" de Beethoven i de la "Rapsodia hongaresa núm. 2" de Liszt

Sessió de lectura:

Avui hem llegit molt i bé, amb ritme. Hem llegit en veu alta les anotacions del dietari corresponen als dies 24, 25, 26, 28 i 30 d'agost i 1, 2, 3 i 4 de setembre amb la qual cosa, després de les darreres descripcions de les sortides en barca i dels paisatges i camins de la costa, el nostre protagonista i la seva família ha deixat Canadell per tornar a Palfrugell.

En relació a Palafrugell, al full de la sessió d'avui reproduïem el següent text del periodista Xavier Febrés:

No s’entendria la personalitat de Josep Pla si no es tingués present que la seva primera etapa de formació és exclusivament palafrugellenca, fins que als vint anys no s’incorpora al món cultural de Barcelona a través de l’Ateneu i el periodisme. Fins aleshores, la seva formació no era ni tan sols gironina, ni tan sols empordanesa, sinó genuïnament palafrugellenca.

... Palafrugell no és només l’escenari de la vida íntima de l’escriptor. És la font d’una part bàsica de la seva personalitat. Per això conèixer el caràcter del Palafrugell de l’època de Pla no equival només a col•locar el decorat d’una part important de la seva obra  i de la seva vida, sinó que es converteix en una clau per entendre-les.

El caràcter de Palafrugell en les primeres dècades d’aquest segle [segle XX], durant les quals s’hi va educar Josep Pla, no és comparable al de qualsevol altre municipi català de 10.000 habitants. Palafrugell era un cas apart, a causa de la sobtada prosperitat i de la configuració social distinta que hi havia abocat la nova activitat de la manufacturació de taps de suro, comprats a bon preu pel fabricants francesos de xampany...

Al llibre La vida de Josep Pla a l'Empordà 

publicat l'any 1991.

 

Festa de final de trimestre

Assistents: 23
Temps de festa: 1 hora i mitja.

Temps: Bon temps.

Hem recuperat algunes baixes de la setmana passada, però avui ens han faltat l'Angels i la Isabel Antonino, la Montserrat Vergés i la Montserrat Rovira. No cal dir-ho: les hem trobat a faltar. Hom voldria que a les festes i a les celebracions hi fos tothom. Les absències per motius de salut són les que més greu ens saben. Encara ens en recordem amb molt de carinyo de la Francesca i de la Montserrat Rodríguez, que ja no poden venir a llegir amb nosaltres. I de la Hortènsia. Per totes elles i també per nosaltres, hem brindat: a la salut de tothom. 

Bones festes 

...i bona lectura!!

La festa en imatges:

  

Recordeu:

Ens retrobem el dimarts, 10 de gener. Seguirem llegint Pla. El quadern gris.

Diari de lectura. El quadern gris (12)

Assistents: 17.
Temps de lectura: 55 
Observacions. Santa Llúcia, avui teníem 4 o 5 lectores compromeses amb celebracions de modistes i cosidores.

Cita: Mentre hi ha diàleg hi ha matrimoni. Josep Pla a El quadern gris, 23 d’agost de 1918

Josep Pla. Del llibre Conversaciones en Cataluña (1966) de Salvador Pàniker. 

Yo sentía gran curiosidad por conocer a José Pla, pero al mismo tiempo temía encontrarme con un falso personaje, con un farsante empeñado en representar el papel de José Pla. Felizmente no fue así. José Pla resultó ser un hombre de  verdad, del cual me impresionó su espontaneidad creativa, su economía verbal, su patetismo, su soledad y su metafísico cabreo. (...) Me impresionó también la formidable humanidad del escritor, su hospitalidad y su finísima comedia, tan sabía como antigua –una especie de aristocrático estar de vuelta... En conjunto, una extraña mezcla de tristeza, ironía, vitalidad y pitorreo. ... Comprendí en el acto que aquél era un viejo y malicioso mediterráneo poseído por un portentoso sentido del estilo; un hombre que simboliza la defensa sin esperanza de una fidelidad a la tierra.

José Pla viste de luto, con elegancia descuidada y sobria, campesina.  Es un hombre de alta estatura y que renquea un poco al caminar por causa de unas recientes dificultades circulatorias. Su mirada es vivísima y la tez muy pálida. La conversación tuvo lugar debajo de la gran campana, con el magnetofón encima de la mesa.

Lectura. Avui hem llegit només una entrada, la del dia 23 d'agost de 1918. Tota ella sobre l'amor i la parella. Escenes d'un primer amor li diu Pla. La lectura en veu alta d'aquest fragment ha estat diferent i divertida, hem 'representat' els quatre diàlegs dels enamorats fent una lectura per parelles i el resultat ha estat molt fresc i aclaridor. El text és irònic, fins i tot cruel en algun moment, la imatge de Pla sobre l'amor i les relacions de parella tenen un punt amarg, ara bé, les descripcions de l'ambient i les escenes d'enamorats són una delícia narrativa.

Fi de trimestre. I com qui no vol la cosa  hem arribat al final del primer trimestre d'aquest curs, ja hem fet 12 sessions de lectura del 'quadern gris' d'en Pla i, crec, que els resultats són molt positius. Ens agrada i el llegim bé,  per tant, al llarg del 2012 seguirem llegint Pla. De moment, dimarts 20 de desembre farem la nostra festa de final de trimestre.