Diari de lectura. Divina Comèdia (7)

Una cita sobre la lectura en veu alta. "Escuchar es leer", decía mi abuela, y en su boca las palabras revelaban su relieve, su redondez, su textura. Durante la lectura en voz alta ninguna palabra se extravía mientras que en la lectura silenciosa no es raro que el ojo corra, se patine y salte líneas. Si no oigo la música de las palabras, sé que estoy leyendo mal y pierdo esa forma del lenguaje que da más sentido al sentido de las palabras.

Cita de Hubert Nyssen al llibre 101 aventuras de la lectura (editat per Artes de México / IBBY México).

Una companya de la biblioteca -Silvia- m'ha fet arribar aquesta cita. De passada m'ha fet descobrir un llibre de cites sobre la lectura que promet molt i que espero aconseguir aviat. Quan el trobi, ben segur que caurà un especial "cites" en aquest diari de lectura. De moment, un clàssic: El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho del nostre vell amic Cervantes.

Som-hi doncs, a llegir i a fer camí.

Bon ritme. Bon ritme de lectura i bon ritme de fer camí. Dante i Virgili no paren en el seu viatge per l'infern i nosaltres procurem estar a l'alçada. Divuit lectores: cinc homes i tretze dones. Quatre cants, un més del previst.

Molta merda... és el que hem trobat avui. Vaig veure un cap tan carregat de merda que no es veia si era clergue o laic. Esperem que ens porti sort, com si fossim gent de teatre -de fet, d'alguna manera ho som-. A banda de la femta, avui hem 'vist' més coses:

Infern. Cant XVI

Som encara al tercer sector del cercle setè: el dels condemnats per sodomia. En conversa amb tres cavallers florentins condemnats tornen a aparèixer les desgràcies i corrupcions patides per la ciutat de Florència. Seguint el riu que voreja l’arenal on cau la pluja de foc, Dante i Virgili arriben a la vora d’un abisme on se sent el retruny de l’aigua roja de sang caient en cascada entre els cingles i roques.

Infern. Cant XVII

Des del cingle veuen acostar-se una estranya bèstia – Gerió-, que és la representació del frau i la falsedat. Abans de baixar, en un descens lent, lúgubre i majestuós a la profunditat de l’abisme que tenen davant, Dante fa una visita ràpida a un grup d’usurers.

Infern. Cant XVIII

Els viatgers arriben al cercle vuitè, o dels fraudulents. És un clos de pedra al centre del qual hi ha un pou que encara baixa més. El clos de pedra el formen una sèrie de fossars concèntrics excavats en la pedra. A la primera fossa hi ha els seductors i alcavots assotats per dimonis. A la segona fosa, els aduladors esbufegant dins un bany de merda

Infern. Cant XIX

Som al tercer fossar del vuitè cercle -aquest cercle en té deu de fossars- on trobem els simoníacs, és a dir, els qui venen o compren, per diners, els béns espirituals o eclesiàstics. Dante dedica aquest cant als pontífexs romans, a l'hora que fa una crítica ferotge al poder terrenal de l'Esglèsia de Roma i la seva corrupció.

Concurs. Avui va de 'Papes': Quin era el Papa contemporani de Dante, anomenat al cant XIX? I el seu antecessor? És fàcil, ja ho sé, però és que cada cop en sabeu més. Ara bé per posar-ho més difícil i per seguir amb el tema eclesial també podem preguntar Quins dos llibres de la Biblia han sortit avui a escena -un directament i l'altre per al·lusions?.

Diari de lectura. Divina Comèdia (6)

Pluja i mal temps. Mentre a l'infern plovia foc, a l'Hospitalet ha plogut aigua, tot i així quinze persones s'han atrevit a arribar-s'hi fins a la biblioteca a llegir Dante en veu alta. Ha estat una lectura tranquil·la i, en general, pausada. Hem pogut llegir els tres cants previstos per avui. Un cop acabada la lectura, petits comentaris, res a veure amb la tertúlia sobre l'infern del darrer dia.

Florència. Avui la ciutat de Florència i les seves disputes han tornat a ser presents en el què hem llegit. M'ha vingut al cap l'experiència del club de lectura d'Arenys de Mar un viatge a Estambul per fer la tertúlia del llibre De parte de la princesa muerta. Estaria bé fer una tertúlia sobre Dante a Florència, oi?

Infern. Cant XIII

Som al setè cercle: el dels violents. Els viatgers arriben a la selva dels suïcides: un bosc fosc i mort fet de matolls, punxes i arbres d’espines verinoses que en realitat són esperits transformats. Són els violents contra sí mateixos. Se’ns explica el cas de Pier della Vigna, un eminent jurista que es va suïcidar a la presó.

Infern. Cant XIV

Ara arribem a un desert d’arena roent i pluja de foc on els violents contra Déu, els blasfems, reben les flames de cara al cel que van ofendre, una pluja de foc. Dante explica el mite del rei de Creta, saturn, i l’origen dels rius infernals.

Infern. Cant XV

Finalment, el camí de Dante i Virgili els porta al tercer sector del cercle dels violents Són els violents contra natura, allà troben els sodomites. Dante es troba i parla amb un d’ells: Brunetto Latini. També fa prediccions de la seva pròpia grandesa.

Concurs. Ja hem dit que a la lectura d'avui, la ciutat de Florència ha aparegut en diferents ocasions. Fem, doncs, preguntes relacionades amb Florència. (Potser haureu de consultar les notes a peu de pàgina). Qui era el "patró" de Florència abans del cristianisme? I a quin sant es van encomanar després els florentins cristians?

I una altra pregunta més fàcil, no caldrà consultar, va de rius i tots dos han sortit a la lectura d'avui: quin riu travessa Florència? I quin riu -bullent- 'travessa' el cercle dels violents?

Diari de lectura. Divina Comèdia (5)

"Sort que no vaig llegir aquest llibre de petita!". Som a l'infern profund i les imatges dels càstigs als condemnats són esgarrifoses. M'agrada molt aquesta lectura però sort que no vaig llegir aquest llibre de petita perquè hagués patit molt. Aleshores ens ho creiem tot i l'infern feia por. Això -més o menys- ho ha dit la Lali però ho comparteix algú més. La Cinta també celebra que els temps -i les idees- hagin canviat

"L'infern no existeix", diu el Leandre, tota una autoritat en la matèria. Si més no, no existeix tal com l'explica Dante. És inevitable que per la majoria del grup, per edat i educació, l'infern sigui un tema intens i 'controvertit' sobre el qual podriem parlar hores, per això avui li hem dedicat una bona part de la tertúlia.

Però... els malfactors, són castigats?. La 'saviesa' popular apunta que quan més gran és el delicte, menor és el càstig, sobretot amb el cas dels 'fraudulents' i sovint també amb els 'violents'. La part final de la tertúlia d'avui ha girat entorn aquest tema. Ha semblat que a idea del càstig personal a l'interior de cadascú prenia força. Dante ho va plantejar de manera molt diferent.

La cita del dia surt de la boca del Dante personatge quan Virgili li explica 'com és aquest abisme i quina gent inclou'. Dante diu, dirigint-se a Virgili:

"Oh sol que cures la vista emboirada,
m'alegres tant quan em resols un dubte,
que m'agrada dubtar tant com saber."

El que hem llegit avui:

Infern. Cant X

Som al sisè cercle en un paisatge de tombes flamejants, roents i mig obertes. Som al cercle dels heretges i Dante vol saber qui hi ha als sepulcres. Protagonista d’aquest cant és Farinata degli Uberti que va ser cap dels gibel•lins de Florència en els anys anteriors a Dante.

Infern. Cant XI

Dante aprofita aquest cant per fer un resum ordenat de l’itinerari del món inferior. Els viatgers són en un cingle, al final del sisè cercle, des d’on veuen els cercles inferiors així com el munt de condemnats que hi ha. L’estructura de l’infern és el reflex de l’estructura de les societats humanes. El pitjor: l’engany, el frau, la violència i la traïció.

Infern. Cant XII

Arribem al cercle setè: el dels violents, guardat pel Minotaure, fill de Minos i meitat home, meitat bèstia feroç. Els condemnats pel pecat d’ira, els violents, són submergits dins un riu de sang bullent.

Absències i presències. Ens hem reunit 19 persones per fer la lectura de la Divina Comèdia, ens han faltat quatre dels lectors habituals que són de viatge: dos a Frankfurt (quina sort!) i dos en destí desconegut. Per contra hem recuperat la presència de la Francesca -amb new look inclòs-, a qui no havíem vist encara aquest curs i la del Delfín, que es va incorporar la setmana passada i sembla ser que ja ha agafat el ritme. Bé per tots sis!.

Elogis. La Francesca en el seu retorn no s'ha estat de felicitar el grup. Ha trobat que, en general, s'ha llegit millor i més alt. Elogis acceptats. Pot ser que les classes de repàs que vam fer a l'estiu han donat el seu fruit?

El concurs. Vist el nivell de la tertúlia d'avui farem una pregunta 'filosòfica'. El cercle dels violents està dividit en tres seccions. A què correspon cada secció o quins tres tipus de violències descriu Dante?
I una altra pregunta més 'política': Quins "dos partits" hi havia en temps de Dante? A quin pertenyia Dante? I a quin pertanyia Farinata -aquell ques està mig alçat al sepulcre roent-?

Diari de lectura. Divina Comèdia (4)

Sortiu fúries de l'infern!! Per segon dia consecutiu hem mantingut el ritme dels tres cants, això ens ha permés arribar a les portes de la ciutat infernal de Dite.

Sembla que podrem mantenir aquest ritme, tot i que em consta que hi ha lectors que es pensen que aquesta és una lectura difícil. No és cert, ara bé hem de fer els possibles per aconseguir que aquests lectors es relaxin i millorin la lectura d'una narració en vers. De coma a coma i de punt a punt.

La lectura d'avui m'ha recordat d'una banda als "pastorets" (l'aparició de les fúries) i de l'altra a les arts màgiques de Harry Potter quan 'San Miquel' aconsegueix obrir les portes amb la seva vareta.

Cant VII de l'Infern. Virgili i Dante arriben al quart cercle, cercle que és compartit per avars i pels pròdigs, és a dir pels qui gastaven massa poc i els qui gastaven massa. Condemnats per vicis contraris, giren en roda i topen entre ells, són dos bàndols que xoquen eternament i han de recular empenyent una gran pedra.

Cant VIII de l'Infern. Havent passat l’estany Estígia, hem arribat fins al cinquè cercle, el dels colèrics. En aquest cant els viatgers arriben a la vora de l’infern profund: als murs de la ciutat de Dite, allà trobaran l’oposició dels dimonis per seguir endavant

Cant IX de l'Infern. Les “fúries” de l’infern amenacen Dante i li barren el pas. Finalment però, ha d’arribar un enviat celestial que fa obrir les portes i els viatgers entren al recinte interior de l’infern on trobaran i sentiran els heretges condemnats i torturats.

Concurs. Quan les fúries volen impedir el pas dels viatgers, reclamen l'ajut d'un personatge mític, al qual Virgili recomana a Dante que el no miri. Qui és aquest personatge i perquè no l'ha de mirar Dante? I si algú s'anima a investigar més: Quin càstig pateixen els colèrics condemnats al cercle cinquè?

Dante i Raffaele Pinto

Raffaele Pinto. Des de 1974 treballa com a professor de Filologia Italiana a la Universitat de Barcelona i, des de 2001 és també professor consultor de l'UOC. Especialista en Dante i la literatura medieval de l'àmbit romànic, la literatura comparada i la història del cinema. Ha editat La vida nova de Dante.

Divendres, 2 d'octubre, a les 12 del matí. Vam convidar Raffaele Pinto per fer una xerrada sobre la Divina Comèdia de Dante.

Introducció a la Divina Comèdia. Primerament el grup va fer alguna pregunta més general sobre el llibre: l'opinió de l'esglèsia del moment, el perquè del títol del llibre, ... Seguidament vam passar a repassar el cant XXVI de l'Infern en el qual Dante i Virgili arriben al cercle vuitè, el cercle dels fraudulents, on troben Ulisses.

En Raffaele, sabedor que el curs passat vam llegir L'Odissea va pensar que podia ser una bona experiència comparar l'Odisseu d'Homer, també el de Virgili, amb el de Dante. Així que ens va fer una lectura comentada del cant, en italià amb traducció simultània. La proposta era una mica exigent degut a les continues al·lusions a episodis clàssics però alhora va ser estimulant i molt aclaridora.

Joan F. Mira es refereix a aquest cant, el de la mort d'Ulisses, com un cant crucial per al sentit profund de l'aventura intel·lectual de l'obra de Dante. I realment, així es va poder entendre després d'escoltar a en Raffaele. Coneixement. Un plaer!

"Considerate la vostra semmenza:
fatti non foste a viver come bruti,
ma per seguir virtute e canoscenza"

Recordeu la llavor d'on heu eixit:
no vau ser fets per viure com les bèsties,
sinó adquirint virtut i coneixença