Diari de lectura. Divina Comèdia (11)

...i 32, 33 i 34. Avui hem acabat de llegir els darrers cants de l'Infern. Ha estat un final espectacular. Les imatges del pou profund són impactants pel contrast entre l'imaginari popular de les calderes del Pere Botero i la figura de Llucifer mig enclastada en el gel i rossegant traidors.

Fins i tot, hi ha marge per alguna seqüència còmica com quan Dante ensopega amb un cap que sobresurt del gel i aquest no vol dir-li qui és.

Ens hem trobat dinou persones, totes contentes de saber que a l'infern de Dante al la pena anar-hi però només de visita, i ben acompanyats de Dante i de Virgili.

Infern. Cant XXXII

Som al novè cercle, el dels traïdors. Els viatgers arriben al punt culminant del viatge infernal, al lloc més profund de l’infern i de la terra sencera. La visió és del tot inesperada: no és un lloc de foc i de flames, sinó de gel. Hi ha dos sectors de traïdors: la Caïna –traïdors als propis parents- i l’Antenora –traïdors a la pàtria o al partit.

Infern. Cant XXIII

Aquest és el cant de la terrible història d’Ugolino della Gherardesca, condemnat a morir de fam juntament amb els seus quatre fills. Es tracta d'una història dramàtica perfectament narrada per Dante.

Infern. Cant XXXIV

Silenci, quietud, boira i gel és el que trobem en aquest fons de pou. I al centre, Llucifer, enorme monstre passiu, encastat en el gel i en la roca. El seu cos pelut servirà per travessar el forat que és el centre de la terra i començar a pujar cap a l’altre hemisferi,...i eixirem a reveure les estrelles.

Concurs. Al fons del pou de l'infern trobem a Llucifer rossegant un traidor amb cada un dels caps que té. Qui són aquests màxims pècadors, qui són aquests traidors?

Fora de concurs. Recordeu que el proper dimecres, 2 de desembre, farem tertúlia sobre l'Infern de Dante. Què ens ha semblat? Ens ha agradat? No? Ens ha costat de llegir en veu alta? Quines sensacions ens ha despertat la història del viatge a l'infern de Dante?...

I si algú vol, ens pot llegir en veu alta -preparat a casa- un petit fragment que sigui especial per un motiu o altre; o bé que li vingui de gust llegir-lo bé en veu alta per tots, un petit regal.

Diari de lectura. Divina Comèdia (10)

10. Hem arribat a la desena sessió i amb una més haurem aconseguit llegir l'Infern de Dante. El llibre és immens, en molts sentits. Un llibre 10, realment. La magnitud del relat, de les descripcions i la bellesa de les imatges poètiques són una autèntica meravella. El grup respon i ens en sortim però amb l'evidència de que no és una lectura fàcil de fer en veu alta. El repte i el mèrit del grup també és immens, de 10.

Sessió de lectura. Un cop agafat el ritme de lectura, és perfectament factible llegir quatre cants per sessió, cosa que fem a les darreres sessions de lectura. Ara bé, no ho entenem tot. Necessitaríem una mica més de temps i, sobretot, un 'raffaele pinto' al costat que ens anès aclarint moltes coses. Avui hem fet els cants 28, 29, 30 i 31.

Lectors i lectores. Ens hem reunit vint-i-tres persones (sis homes!!), gairebé el grup sencer. Hem tornat a trobar a faltar la Francesca -esperem que vagis millorant de salut - i hem tingut una visita nova que diu que tornarà la setmana vinent, senyal que l'experiència li ha agradat. A vui hem retrobat la Rosa -probablement la lectora més constant del grup i que, a més, participa setmanalment al concurs virtual- amb el braç 'apedaçat' i sense el somriure habitual però tota sencera.

Els cants. Ens ho advertia en Joan F. Mira a la introducció del cant XXVIII: és el cant de les visions més repugnants i horribles, i tenia tota la raó. Malgrat que comença dient:

Fins i tot sense rima, qui podria
parlar de tanta sang i tantes nafres
com vaig veure llavors, per molt que ho conte?
Tota llengua hi seria insuficient,
ja que en la parla o en la fantasia
no existeix prou espai per abraçar-ho.

Dante ens ho explica tot, i amb tot detall: els dos últims fossars del cercle vuitè, el dels sembradors de discòrdia civils o religiosa (heretegs i cismàtics) i els dels falsaris. Uns apareixen trossejats, esquarterats, els altres, mossegats o deformats, a més de coberts de pústules, crostes i pudor. Esgarrifós! (I bonic alhora).

El final de la lectura d'avui (el cant XXXI) ens ha deixat amb el viatgers a peus del novè i darrer cercle, els dels traidors, on trobarem Llucifer. Dante i Virgili arriben allà, després de travessar una terra de gegants i transportats prodigiosament per Anteu.

La prelectura i la relectura. La Lali, sempre inquieta i espontània, al final de la lectura ha deixat anar: No entenc res. I ben segur que li sembla, encara que no sigui del tot cert. És probable que els cercles no ens deixin veure l'infern ( o que els arbres no ens deixin veure el bosc). En acabar, l'infern haurem de fer de manera que poguem veure clarament tot el que fet, en conjunt, ho entendrem millor.

En el fons, té raó: no és fàcil entendre-ho tot. Jo tinc un avantatge que em proporciona el grup: ho he de llegir abans -quan puc- per preparar la sessió i ho repasso després per fer el 'diari de lectura'. La prelectura i, sobretot, la relectura ens ofereixen coneixement i, quan trobem els fragments més reeixits, plaer.

El concurs. Al final de la lectura d'avui hem arribat a l'últim riu o estany de l'infern. Quin? Quin és el seu estat -liquid o sòlid?

I si algú vol pujar nota: recordeu el nom dels altres rius o estanys de l'infern? (ja ho vam preguntar en un altre concurs)

Diari de lectura. Divina Comèdia (9)

Lectura. Avui ha estat un dia estrany per qui escriu aquest diari de lectura, doncs no ha pogut assistir a (la major part de) la sessió. Malgrat tot, aquí teniu algunes dades: vint lectors, quatre cants i ja tenim la sortida de l'infern pràcticament a tocar.

A banda d'això, la televisió de la ciutat ha entrat a la sala a gravar i, a més, ha fet algunes preguntes a la Carme.

Pel que fa als cants d'avui, hem de destacar el cant XXVI, el de la mort d'Ulisses. El dia que va venir el professor Raffaele Pinto a fer-nos una xerrada sobre la Divina Comèdia, ens va fer una lectura comentada d'aquest cant i, per tant, ens va fer entendre molt bé el significat i la profunditat de les paraules de Dante. Avui era un dia per gaudir de la seva lectura.

Infern. Cant XXIV

Cercle vuitè. Setena fossa, la dels lladres, mossegats per serps i desintegrats. Els condemnats que a la terra tenien les mans llargues, a l’infern les porten lligades amb serps que, a més, els travessen el cos en un suplici etern.

Infern. Cant XXV

Seguim a la fossa dels lladres. Aquí Dante va més lluny que ninugú en matèria de metamorfosis: ens explica com una serp s’arrapa a un dels condemnat i com, mica en mica, es va produint la més increïble de les transmutacions, membre a membre, metòdicament.

Infern. Cant XXVI

Cercle vuitè. Vuitena fossa, la dels consellers pèrfids que trobem envoltats de flames. De fet, Dante veu el fons d'una vall ple de flames voladores i dins de cada flama l'ànima d'un pecador. És el cant de la mort d’Ulisses. Ulisses, que en la seva vida protagonitzà frau i mentides, explica a Dante qui era i què va fer: navegar cap a la mort només per estendre el coneixement del món. En paraules de Dante, Ulisses no torna a Ítaca sinó que continua el viatge cap a un destí més ‘alt’: el descobriment.

Infern. Cant XXVII

Cercle vuitè. Vuitena fossa. Seguim trobant condemnats per la perfídia i l’engany, entre ells: Guido di Montefeltro o el mateix papa Bonifaci VIII, veritable mestre d'enganys.

Concurs. Diverses preguntes per aprofondir en el cant vint-i-sis. Primer, Ulisses és condemnat dins una flama que comparteix amb un altre heroi grec. Qui acompanya Ulisses en aquesta flama de dues banyes?. Quin personatge, citat en aquest cant, va pujar al cel en un carro de foc? I finalment, al discurs que Ulisses fa els seus homes per seguir fent camí, els motiva dient que no van ser fets per viure com les bèsties, per què van ser fets, doncs?

Fora de concurs. En aquesta pàgina de l'últim número del diari L'Hospitalet trobareu referències a dos membres del "Grup de Lectura en Veu Alta" que el destí periodístic ha volgut posar junts a la mateixa pàgina. Qui són? Pista: a la lectura en veu alta també acostumen a seure a prop. No cal respondre, n'hi ha prou amb que els trobeu.

Diari de lectura. Divina Comèdia (8)

Sants, galetes i afonia. Avui, 4 de novembre, és sant Carles Borromeo, tot un personatge. Felicitats generals cap a aquest cronista. Agraiments i, de passada, un parell de lectores han recordat que tenien Carles propers per felicitar -se n'havien oblidat, oh!-. Les galetes però, les ha portat la Isabel. Boníssimes -com sempre que els lectors porten algun menjar per compartir. L'afonia, en canvi l'ha portat el Carles que fa el diari i de coordinador, o sigui que avui donat que no podia parlar, els lectors han agafat la directa i hem tornat a fer quatre cants.

Cants, lectors i pastorets. Quatre cants, vint lectors i escenes més pròpies dels pastorets de Nadal que de l'infern 'dantesc'. Tot això hem reunit avui. És la segona sessió que fem quatre cants, serà que anem agafant el ritme?.

Infern. Cant XX

Al quart fossar Dante i Virgili es troben els embaucadors: mags i endevins, astròlegs i bruixes, condemnats a caminar eternament mirant enrere amb el cap violentament girat. Aquí hi són l’endeví Tirèsies i la seva filla Manto.

Infern. Cant XXI

Cinquè fossar del vuitè cercle. Aquí hi ha els estafadors i traficants submergits en pega bullent. I aquí trobem als dimonis més ‘populars’, els que porten forques i enfonsen els condemnats en la caldera bullent. Pastorets!. Atenció al verset final: I ell amb el cul havia fet trompeta.

Infern. Cant XXII

Aquest cant, com l’anterior té moments de comicitat. El protagonista és un navarrès que aconseguirà enganyar els diables que el turmenten i els farà caure dins la pega, que és on els deixaran els nostres viatgers, camí del fossar dels hipòcrites, el sisè –aquest cercle en té deu, de fossars.

Infern. Cant XXIII

Els viatgers surten de les corredisses i crits dels cants anterios i arriben en silenci a la sisena fossa, la dels hipòcrites condemnats a caminar amb unes capes de plom, daurades per fora.

Concurs. Com heu pogut comprovar, aquesta setmana el concurs arriba tard, gairebé enganxat a la següent sessió -disculpeu-. Així doncs, fem un concurs fàcil. La banda de diables que troben Dante i Virgili al fossar dels estafadors és 'ben curiosa' i els noms no són casuals. Quins noms tenen? (No cal dir-los tots, tres o quatre serà suficient per optar al premi del concurs).

Diari de lectura. Divina Comèdia (7)

Una cita sobre la lectura en veu alta. "Escuchar es leer", decía mi abuela, y en su boca las palabras revelaban su relieve, su redondez, su textura. Durante la lectura en voz alta ninguna palabra se extravía mientras que en la lectura silenciosa no es raro que el ojo corra, se patine y salte líneas. Si no oigo la música de las palabras, sé que estoy leyendo mal y pierdo esa forma del lenguaje que da más sentido al sentido de las palabras.

Cita de Hubert Nyssen al llibre 101 aventuras de la lectura (editat per Artes de México / IBBY México).

Una companya de la biblioteca -Silvia- m'ha fet arribar aquesta cita. De passada m'ha fet descobrir un llibre de cites sobre la lectura que promet molt i que espero aconseguir aviat. Quan el trobi, ben segur que caurà un especial "cites" en aquest diari de lectura. De moment, un clàssic: El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho del nostre vell amic Cervantes.

Som-hi doncs, a llegir i a fer camí.

Bon ritme. Bon ritme de lectura i bon ritme de fer camí. Dante i Virgili no paren en el seu viatge per l'infern i nosaltres procurem estar a l'alçada. Divuit lectores: cinc homes i tretze dones. Quatre cants, un més del previst.

Molta merda... és el que hem trobat avui. Vaig veure un cap tan carregat de merda que no es veia si era clergue o laic. Esperem que ens porti sort, com si fossim gent de teatre -de fet, d'alguna manera ho som-. A banda de la femta, avui hem 'vist' més coses:

Infern. Cant XVI

Som encara al tercer sector del cercle setè: el dels condemnats per sodomia. En conversa amb tres cavallers florentins condemnats tornen a aparèixer les desgràcies i corrupcions patides per la ciutat de Florència. Seguint el riu que voreja l’arenal on cau la pluja de foc, Dante i Virgili arriben a la vora d’un abisme on se sent el retruny de l’aigua roja de sang caient en cascada entre els cingles i roques.

Infern. Cant XVII

Des del cingle veuen acostar-se una estranya bèstia – Gerió-, que és la representació del frau i la falsedat. Abans de baixar, en un descens lent, lúgubre i majestuós a la profunditat de l’abisme que tenen davant, Dante fa una visita ràpida a un grup d’usurers.

Infern. Cant XVIII

Els viatgers arriben al cercle vuitè, o dels fraudulents. És un clos de pedra al centre del qual hi ha un pou que encara baixa més. El clos de pedra el formen una sèrie de fossars concèntrics excavats en la pedra. A la primera fossa hi ha els seductors i alcavots assotats per dimonis. A la segona fosa, els aduladors esbufegant dins un bany de merda

Infern. Cant XIX

Som al tercer fossar del vuitè cercle -aquest cercle en té deu de fossars- on trobem els simoníacs, és a dir, els qui venen o compren, per diners, els béns espirituals o eclesiàstics. Dante dedica aquest cant als pontífexs romans, a l'hora que fa una crítica ferotge al poder terrenal de l'Esglèsia de Roma i la seva corrupció.

Concurs. Avui va de 'Papes': Quin era el Papa contemporani de Dante, anomenat al cant XIX? I el seu antecessor? És fàcil, ja ho sé, però és que cada cop en sabeu més. Ara bé per posar-ho més difícil i per seguir amb el tema eclesial també podem preguntar Quins dos llibres de la Biblia han sortit avui a escena -un directament i l'altre per al·lusions?.