Un llibre il·lustrat és una inversió, un desafiament
Roberto Innocenti
L'àlbum. La Casa recull, la història d'una casa de camp italiana tot al llarg del segle XX. L'ascens i la caiguda del feixisme, la guerra, l'emigració i altres esdeveniments desfilen davant de les quatre parets de la casa. Són 15
L'àlbum es va publicar l'any 2009 als Estats Units, en anglès, The House. L'edició en català és del 2010, la traducció és d'en Jaume Subirana. Roberto Innocenti és l'il·lustrador i J. Patrick Lewis és l'autor del text, una breu descripció de quatre versos per cadascun dels 15 anys del segle XX triats per mostrar l'evolució de la casa (i del país).
A la xarxa. "Cuando el autor es el ilustrador" és l'encertat títol de l'article sobre Roberto Innocenti que Felicidad Ortín va publicar fa un temps al diari "El País". Sobre La Casa ens diu:
El sentido de la historia cruza toda su obra y un buen
ejemplo es el álbum La Casa. A Innocenti le gusta hacer libros muy diferentes,
cambiar de estilo con libertad, porque no quiere repetir fórmulas. La Casa, un
libro prodigioso, es una muestra de su versatilidad. Paginas dobles, sin
márgenes, el campo rural italiano y una narrativa gráfica del devenir histórico
de la Italia del siglo XX. No trata de la gran historia, aunque aparecen los
acontecimientos fundamentales de ese tiempo, sino que le interesa más describir
la transformación de un paisaje y la evolución de una sociedad. Con un protagonismo
coral, la presencia de niños de diferentes edades, ya sea jugando en solitario
o en grupo, es habitual. Solo en los cuadros de Peter Brueghel puede
encontrarse esta celebración gozosa de la infancia.
El álbum alterna dos tipos de dobles páginas: una en las que
una pequeña ilustración enmarcada responde y alude de forma directa a las
palabras de Lewis, y otra en las que la ilustración se expande, relatando con
precisión escenas cotidianas que podrían muy bien haber sucedido en cada uno de
los años elegidos para narrar la historia. Las diferentes escenas que
observamos de la casa están siempre tomadas desde la misma perspectiva, un plano
frontal que nos permite ver siempre el mismo fragmento de paisaje y así
percibir mejor los cambios que se van produciendo.
Molt recomanable el llibre Roberto Innocenti. El cuento de mi vida que Kalandraka va editar el 2016 i del qual us deixem la ressenya de la revista Babar. I com no? Us compartim també l'enllaç al blog d'en Jaume Centelles, amb l'entrada dedicada a Roberto Innocenti, com a il·lustrador del mes, aprofitant la publicació d'un nou llibre l'any 2013: llibre que va guanyar el Premi Llibreter.
La lectura en veu alta. Avui l'experiència de lectura ha estat molt plaent i el temps se'ns ha tirat a sobre. De fet, hem llegit dos àlbums: La Casa i, abans, Rosa Blanca, el seu primer treball com a autor d'un àlbum il·lustrat infantil.
Rosa Blanca és una història trista que Innocenti va treballar amb la intenció pedagògica de mostrar el passat recent (del qual el propi autor va ser testimoni: La guerra et marca, et deixa petjada per tota la vida), fer reflexionar i esperar que no es torni a repetir. Tot i la cruesa i la duresa de la història, la doble pàgina final no deixa de ser simbòlicament esperançadora: La primavera cantava. N'hem parlat d'aquest final abans d'endinsar-nos en la història de La Casa.
El temps se'ns ha tirat a sobre i no hem pogut comentar gaire el final del llibre. Hagués estat un bon tema de conversa. Tot i la preciositat de les il·lustracions, la doble pàgina final m'ha semblat molt trista, col·lectivament parlant.
Per acabar una petita entrevista a Roberto Innocenti de l'IBBY mexicà:
I l'enllaç a minireportatge sobre Roberto Innocenti de Kalandraka TV.
PD: Avui hem tingut una visita especial. Han participat de la sessió els nostres veïns -i amics- de l'Espai Llamps i Centelles: la Feli i el Jaume. Un luxe!
Propera lectura: L'enemic de Davide Cali.
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada