Diari de lectura. El quadern gris (23)

Assistens: 18
Temps de lectura: 55 minuts
Capítols llegits: 1, 2, 3, 4, 5, 7 i 8 de febrer de 1919.
Temps: Bon temps.

De La ficció autobiogràfica de Josep Pla. És curiós que una de les acusacions que des de molt jove va rebre Josep Pla i la seva literatura és aquella que insistia a dir que Pla era un escriptor del qual el lectors no es podia fiar. (...) S’acusa Pla de mentider, de ser un escriptor que diu mentides, que s’imagina i s’inventa coses, que no es preocupa per la fidelitat a la realitat. Es pot demostrar, evidentment, que Pla és un mentider, que en els seus llibres explica unes “boles” immenses. És evident que Pla és un mentider, és clar que sí. Pla fa literatura, i la literatura, precisament, consisteix en això mateix, a fer veure que allò que l’autor explica és veritat, a fer com si allò que narra hagués passat realment.  És a dir, que la literatura, si més no la prosa narrativa, es basa a fingir una història. (...) Pla sempre fa ficció en el sentit literari més estricte, en el sentit que adopta una forma autobiogràfica i fa veure que explica al lector la seva vida, la seva biografia. Pla fa veure, fa creure, que allò que explica ho ha vist, o bé ho ha viscut. El primer títol seu és, evidentment, Coses vistes. Aquesta mena d’obsessió per les coses vistes és convertirà en un dels lemes de la seva literatura. Però no es pot entendre les coses vistes  si no es llegeix de manera prou perspicaç la seva literatura: perquè aquestes coses vistes es basen en una fal•làcia, en una trampa literària. La literatura de Pla consisteix a fer veure que ens explica la seva vida, pren l’aparença d’una autobiografia. Si reflexionem a l’entorn d’això potser podrem entendre moltes de les acusacions i crítiques. Els anys posteriors a la mort de Josep Pla, tothom es va adonar, a partir de certs estudis, que allò que l’escriptor havia dit sobre la seva vida íntima, que sempre havia estat solter, per exemple, no era cert i que Pla havia conviscut durant més de quinze anys amb una persona anomenada Adi Enberg. 

Text de Xavier Pla al llibret Cinc notes sobre Josep Pla (1997)

Adi Enberg

De les dones de Pla. Tornat a instal·lar com a periodista de La Publicitat a París, hi va conèixer el 1926 la que seria la seva dona durant els quinze anys següents, i a la qual no dedicarà ni un asola de les trenta mil pàgines de l'Obra Completa. Nascuda a Barcelona de pare noruec i mare sueca, Adi Solveig Enberg acabava de trencar el seu primer matrimoni i vivia a París, des d'on col·laborava amb esporàdics articles sobre música al mateix diari barceloní que Pla.(...)

De sobte van decidir anunciar que es casaven, quan només havien estat unes setmanes comptades tractant-se: el mes de febrer i el mes d'octubre a París i ara uns dies a Londres. Van mostrar molt interès a comunicar a la família i a nombrosos amics, i van arribar a muntar una cita familiar a Narbona el febrer del 1927 com si es tractés de la cerimónia de casament, sense que mai hagi aparegut cap document sobre la improbable formalització del matrimoni. A barcelona, Adi Enberg va passar a ser coneguda com "la senyora Pla".

Text de Xavier Febrés a Les preguntes pendents de Josep Pla.

Per saber-ne més: Els vuit amors de Josep Pla