Diari de lectura. El quadern gris (21)

Assistens: 17
Temps de lectura: 50
Capítols llegits: 20, 21, 23, 25, 26, 27, 29, 30, 31 de desembre 1918 i l’ 1, 2, 3, 4 i 5, de gener 1919
Temps: Solet

De Josep Pla per Josep Pla. Amb els dies que portem de lectura, ens anem fent una idea  cada cop més precisa de l’escriptor i també del personatge Josep Pla. No sabem del cert si el que trobem retratat és el Pla real o un Pla literari però la descripció i la sinceritat del personatge en aquest ‘quadern gris’ corprèn:

Del 23 de desembre de 1918:

Ara que dins de l’aire flota aquesta cosa indescriptible, humanament tendra, íntima, de les festes de Nadal, m’obsessiona la sequedat de cor, l’eixarreïment, l’esterilitat sentimental. És una esterilitat que m’alarma perquè deu formar part de la pròpia naturalesa íntima. No sento el més lleu impuls d’adorar res. La meva sensibilitat social és negligible, escassa. Sento que la família parla, amb entusiasme, de la missa del gall. No arribo pas a interessar-m’hi. És objectivament desagradable no sentir cap il•lusió –ni la il•lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d’arribar a ésser alguna cosa en la vida–, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d’escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano: ¿què és preferible: un passament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?

Josep Pla

De l'1 de gener de 1919:

No tinc cap condició per a l’amistat. Només estimo les persones que em poden ensenyar alguna cosa –i, un moment, les que em distreuen. Les efusions i atencions alienes em produeixen l’efecte d’una vexació. Els elogis em fan venir febre. Les perfumades amabilitats de Roldós –perfum barat– em revolten. Si fos ric i pogués tenir pianista, ja l’hauria engegat. El meu egoisme és nauseabund i infecte.

Calçotets curts, cotilles i novel·les policíaques. Diu Pla el dia 5 de gener:

Sir Arthur Conan Doyle

Hi ha hagut, coincidint amb la darrera guerra, una revolució vestimentària masculina: l’aparició dels calçotets curts; hi ha hagut una revolució vestimentària femenina: l’abolició de les cotilles. I hi ha hagut una revolució en el gust literari: la gent s’ha donat, ara, a llegir novel·les policíaques. És una cosa nova en el país. La sensibilitat de la gent, després de la guerra, sembla molt més grollera.

Pel meu gust, si els detectius d’aquestes novel·les fessin de tant en tant un paper ridícul, serien molt més simpàtics. Però no n’erren ni una i totes se les pensen. Quin prestigi no va prenent Scotland Yard! Sospito només que aquestes novel·les tindrien encara més compradors si alguna vegada plantegessin les coses, no pas des del punt de vista de l’indefectible triomf de la policia, sinó des del punt de vista dels interessos dels lladres. No es pot pas matar tot el que és gras, em sembla! 

Per deformació professional m'he quedat amb el pronòstic de l'èxit que tindrien les novel·les escrites des del punt de vista dels interessos dels lladres sobre les novel·les policíaques (el punt de vista de l’indefectible triomf de la policia). Sembla una reivindicació de la novel·la més 'negra' per sobre de la purament 'detectivesca'. Pla visionari.