Diari de lectura. El quadern gris (22)

Assistens: 20
Temps de lectura: 50 minuts
Capítols llegits: Tots els dies que faltàven del mes de gener de 1919: 7,9,10,11, 12, 14, 17, 18, 19, 20, 22, 24, 25, 26 i 31.
Temps: Solet, començar a escalfar-se l'ambient.

Barcelona. Barcelona és protagonista de la segona part d' El quadern gris. El crític Lluís Bonada ens parla d'això al llibre “El quadern gris” de Josep Pla.

 

Patí de l'Ateneu Barcelonès

"El 9 de gener torna a Barcelona, però, per al lector, és com si hi arribés per primera vegada. El paisatge canvia, i també la seva actitud envers les persones que troba, ja que no es limita a escoltar la gent i a ser imparcial: en tria uns com a amics i en refusa uns altres. Tres dies després, entra  a l’Ateneu, i li presenten “el poeta Tal”, autoqualificat de poeta noucentista, que s’alça del seient bruscament quan Pla acaba la conversa i talla la possible amistat dient-li: m’interessaria que em deixés tranquil. La ciutat, a més, es troba trasbalsada pel desordre, la inseguretat dels carrers, l’agitació social i els atemptats. Si els voltants de Palafrugell, el paisatge meravellós del país, l’Empordà, l’obsessiona i li fa escriure les pàgines més idíl•liques de tot el llibre, els voltants de la ciutat són mediocres i tristos. Només la Rambla és una meravella, un dels pocs carrers de Barcelona en el qual em sento plenament bé perquè és natural, espontani i insondablement humà. A Barcelona enyora Palafrugell i el dia primer de juny de 1919, abans d’acomiadar-me de Palafrugell i tornar a Barcelona surt a prendre un bany de vida vilatana, bany directe i fresc d’humanitat vulgar. Per al lector d’ El quadern gris, Barcelona és, en la vida de Josep Pla, una ciutat de pas, ja que el desenllaç de la història consisteix precisament a deixar-la i anar-se’n a París.

Pati de la Universitat

El lector té la sensació que el final del llibre és un final feliç: el nostre protagonista aconsegueix finalment alliberar-se de la ciutat, com abans aconseguí alliberar-se de l’ambient cultural noucentista que li féu escriure  en un estil entortolligat i pretensiós i pogué alliberar-se també del fum de la joventut."

Lectura. Sigui en les descripcions dels edificis, en les opinions sobre literatura o en el transitar pels carrers de la Barcelona vella, Josep Pla enganxa. La compassió que mostra en parla de la mort de Roldós, la precisió en descriure els dos tipus de migranya o l'efecte de l'observació de la gent que troba a la Rambla, ... és una plaer llegir-lo. 

 

Casa de l'Ardiaca

Tot i que ell mateix planteja el problema literari i les dificultats de l'escriptor per captar i per escriure la realitat, Pla és una bèstia literària. I nosaltres en gaudim dels atacs que fa a la realitat. 

Una cita. Penso llarga estona en aquest inútil quadern. Gairebé tot el que conté m’ho hauria pogut perfectament estalviar. 9 de gener (Sort que no ho va fer)