Diari de lectura. Cercamón (1)

16 de març 2011 2 comentaris
Assistents: 14
Temps de lectura: 45 minuts
Clima: Pluja intensa.
Observacions: No recordava cap dia de lectura amb tan mal temps. Entre la pluja, els viatges i els metges, avui hem tingut una trobada molt íntima i tranquil·la. tot i això, un dels lectors veterans, en Delfín, ens ha portat bombons per celebrar el seu aniversari. Aquí el teniu, en una imatge captada mentre llegiem L'ànima valenta:

(Foto: Pol Marzà)

Llibre. Avui hem començat a llegir Cercamón, la novel·la d'en Lluís Racionero que va guanyar el premi Prudenci Bertrana l'any 1981. El primer best-seller català ambientat en l'edat mitjana, ambientat entre els segles XI i XIII, narra la destrucció de la incipient civilització provençal i catalana sota l'ambició política francesa i la coerció ideològica del papat. Es tracta d'una novel·la històrica, tal com diu la contraportada s'hi entrellacen la recerca de les arrels històriques i la invenció novel·lada d'un fets de fa mil anys, protagonitzats pels habitants d'un racó de la Península, on les muntanyes del Pirineu s'abaixen per entrar al Mediterrani. El llibre està dividit en dues parts: la Solana (967- 1045) i l'Obaga (1212-1264).

Lectura. La part de la Solana té onze capítols, avui n'hem llegit gairebé els dos primers: la descripció de l'ambient de l'any 1000 i la visita al mestre Gerbert a Roda. El punt de vista és el d'Ermessenda. L'ambient que descriu és el de la por de l'any 1000. El món s'ha fet molt vell. Comencem a la Seu d'Urgell però ens anem a Sant Pere de Roda. Els protagonistes són la pròpia Ermessenda i els seus cosins germans: Oliba i Ermengol de Conflent. Els tres cosins són enviats a Sant Pere de Roda a formar-se amb el mestre Gerbert d'Aurillac.



Una primera observació: la història promet però no es un llibre escrit per llegir en veu alta i això es nota. Les frases són molts llargues i el vocabulari està una mica forçat.

Concurs. Nova lectura, nou concurs. Els protagonistes de la història han anat a Sant Pere de Roda cercant mestres que els facilitin l'educació i la formació que corresponia  a la seva nissaga. Els mestres eren als monestirs. Quins altres monestirs de l'època, que Racionero anomena,  oferien també aquesta formació?



 

2 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    Hola a tots i totes,


    els monestirs estaven en:

    St. Miquel de Cuxià, Vic, la Seu i Ripoll ( Sta. Maria de Ripoll).

    Fins dimarts Rosa

 
PrestaShop themes