Diari de lectura. Divina Comèdia (33)

Lectura. Dinou lectors. Quatre cants: del 18 al 21. Sens dubte el paradís ens influeix per bé: estem tots més atents i per posar dos exemples: la Maria llegeix més bé i la Salut també, així que avui hem pogut fer quatre cants sense patir greus conseqüències físiques o psíquiques. Serà que estem adquirint coneixement i virtut?. Sigui com sigui, avancem a bon ritme cap al darrer cel: l'Empiri. 

Els càlculs actuals són d'acabar en tres sessions més: les dels dimecres 2, 9 i 16 de juny. Així tindriem el dimecres 23 de juny per fer la festassa de final de curs que ens mereixem. Mmmm!!!

Paradís.(8). Cant XVIII. Després de la visió de les ànimes dels guerrers corrent pels braços de la creu, Beatriu i Dante ascendeixen al cel de Júpiter, que ja no és vermell sinó blanc. Júpiter és la moderació i la temprança: el lloc de la justícia.  Les ànimes d’aquest cel mostren a Dante, lletra a lletra l’inici del Llibre de la Saviesa, atribuit a Salomó: "Estimeu la justícia, vosaltres que decidiu a la terra." El cant acaba atacant, com ja és bastant habitual, la cúria romana.

Cant XIX. Una cosa mai vista: un àguila imperial composta de milers d’esperits lluminosos que parla en primera persona. Aquesta àguila recull les idees de la justícia, de Déu i de l’Imperi. I aquí Dante, plantejarà un nou dubte sobre la justícia, en aquest cas, divina: és necessària la fe per salvar-se? Acaba el cant fent una contundent invectiva als monarques de l'època, tots ells una colla de bèsties.

Cant XX.  En aquest cant l’àguila fa referència a personatges il•lustres que van viure amb justícia. Entre ells, hi trobem la presència de ‘pagans’ (pagans al ‘paradís’!!) i, per tant, es planteja de nou el problema de la salvació dels no cristians.

Cant XXI. Arribada al setè cel, tan fulgurant com les pujades anteriors. Aquí trobem les ànimes contemplatives, de les quals la triada per dirigir-se a Dante és la de Sant Benet. Aquest explicarà la seva vida a Dante i acabarà fent una nova crítica ferotge als cardenals i bisbes de l'època (tal com va fer amb els monarques un parell de cants abans).