Diari de lectura. Divina Comèdia (34)

2 de juny 2010 0 comentaris
Lectura. Cada cop ho entenem més, ha dit la Rosa al final de la lectura d'avui, o si més no, jo he sentit una cosa semblant. En tot cas, hem de tenir en compte l'opinió de la Rosa, ja que es tracta d'una de les lectores més veteranes del grup. 
D'altra banda, val a dir que si bé el paradís no té aquelles escenes esferidores de l'infern ni les proves purificadores del purgatori, ni té tampoc aquella geografia èpica, ben assortida de càstigs variats i en la què els viatgers s'han d'esforçar a cada pas , sí que té -el paradís- més aliciens dels que, en un primer moment, semblava. 
A la lectura d'avui hem fet quatre cants i, per tant, mantenim el bon ritme de les sessions anteriors i ara sí que podem assegurar que abans de Sant Joan  haurem completat aquest llarg viatge.

Paradís (9). Cant XXII. El cant anterior ens va deixar amb els crits de les ànimes contemplatives demanant càstig pels pecats dels bisbes. Un Dante espantat manté el desig de saber i un esperit el satisfarà, es tracta de Sant Benet, el qual s’adreçarà a Dante. Poc després Dante i Beatriu pujaran en un velocíssim salt al cel següent:  el vuitè, el de les estrelles fixes, el de les ànimes triomfants. Des d’aquí Dante contemplarà tot el que ha deixat enrere.

Cant XXIII. Som al vuitè cel, Dante veu aquí el sol més potent, Crist, i experimenta l’èxtasi. El seu cos s’ha enfortit i ara pot contemplar el somriure –i la bellesa- de Beatriu sense queda enlluernat. A Dante se li acumulen les visions, també apareix la Rosa Mística: Maria. Cant XXIV. En aquest cant tornen els cercles i les esferes, els esperits canten i dansen a gran velocitat. Una de les rodes de foc, Sant Pere, examinarà Dante sobre la primera de les virtuts teologals: la fe. Naturalment Dante se’n sortirà. Cant XXV. Continua l’examen i en aquest cas serà Sant Jaume qui examinarà Dante sobre l’esperança, la segona virtut.
 
PrestaShop themes