Diari de lectura. Divina Comèdia (35)

Lectura. Dels quatre cants previstos avui només hem llegit tres en veu alta. Se'ns ha tirat el temps a sobre perquè havíem de renegociar el calendari previst. Hem fet canvis. Dimecres vinent acabem la lectura, això segueix igual, però en comptes de celebrar-ho i fer la festa de final de curs el dimecres 23 de juny -que és revetlla de Sant Joan- ho farem l'altra setmana: el dimecres, 30 de juny.

A banda d'això, ara que estem arribant al final, augmenta la consciència d'estar davant de l'obra literària més singular i espectacular alhora. 

Paradís (10). Desena sessió de paradís. Donem el cant XXIX per llegit, de fet és una llarga i densa exposició de Beatriu sobre la creació del món.

Cant XXVI. Dante s’havia quedat novament enlluernat amb el resplendor de la nova flama que se li apareix. Aquesta flama és Sant Joan amb qui tindrà una conversa sobre l’amor, el gran tema de la Comèdia: l’Amor amb majúscula. Al final d’aquest cant, Dante es troba amb l’ànima d’Adam amb qui també tindrà una interessant conversa.

Cant XXVII. El cant comença amb un “riure de l’univers”, una exaltació d’alegria divina. Continua però amb una brutal invectiva –una més- contra la corrupció del pontificat. El final del cant també serà una crítica a la cobdícia i corrupció dels mortals.

Cant XXVIII. Dante i Beatriu són ja al novè cercle, el més alt: el “primer mòbil”. Des d’aquí les visions són tan intenses com incomprensibles. Beatriu, màxima teòloga i sàvia interpretarà per Dante aquestes visions.

 
Cant XXIX.  Cant de descripció cosmològica amb conceptes aristotèlics, creences bíbliques i concepcions medievals sobre l’univers. A més, naturalment, d’una fantasia prodigiosa i crítiques als contemporanis terrenals.

Calendari.

• Dimecres, 16 de juny. Final del Paradís, lectura dels darrers cants
• Dimecres, 23 de juny. No hi ha grup de lectura
• Dimecres, 30 de juny. Festa de final de curs. Tria de la propera lectura. 
• Juliol i agost: Vacances. Ens retrobarem al setembre.