Diari de lectura. Divina Comèdia (30)

5 de maig 2010 2 comentaris
30. Trenta sessions de lectura amb la Divina Comèdia! Qui ens ho havia de dir! 
(Me'n faig creus. Mai millor dit)

Lectura. Avui, el grup de lectors ha estat de 21 persones, cada cop més xerraires, per cert. Això fa que a l'hora de començar els hagi de cridar l'atenció. Avui els he 'amenaçat' amb la llista d'espera que comencem a tenir (hi ha res persones esperant una vacant):  qui no faci cas, anirà fora i deixarem lloc per una altra persona. 

Bromes a part, sembla que ningú no té intenció d'abandonar el grup. A més, un cop superada la prova de la Divina Comèdia, tothom s'ha guanyat el dret a  conservar el lloc. Això vol dir que haurem de trobar una solució per la llista d'espera. La trobarem.

Hem llegit tres cants: IX, X i XI. Hi ha moments que costa seguir el fil però ens hem sortim, de fet també li costa al Dante viatger. Sort en tenim de Beatriu que fa esforços per fer-ho tot més entenedor... i del Mira que amb les notes a peu de pàgina i les introduccions als cants ens ho fa una mica menys difícil. Val a dir que, darrerament,  també faig consultes a les explicacions d'en Josep M. de Sagarra a la seva versió de la comèdia, més prolix. Tot és poc per a treure l'aigua clara d'aquest abundòs manantial. 

Paradís (5). Cant IX: Dante després de parlar amb Carles Martell es dirigeix a la seva filla o dona, Clemència per anunciar futures desgràcies del llinatge. En aquest cant, Dante abunda en lliçons morals i en profecies de desgràcies diverses i ho fa per boca d’esperits que van ser amants insignes (Som al cel de Venus encara!!):. Parlen Cunizza, el trovador Folquet de Marsella i la cortesana Raab.  

Cant X: Arribem al cel quart, el del Sol. Aquí comencen les categories d’ànimes amb qualitats totalment positives. Al Sol trobem els savis que es dedicaren a la ciència, la filosofia, la teologia i la contemplació. Dante es recorda l’ordre perfecte de l’univers, també veurem l’ordre perfecte a la corona que formen els savis que són lloats pel primer de tots, sant Tomàs d’Aquino, el més gran filòsof medieval.

Cant XI:  Sant Tomàs, dominíc, fa de narrador: explica la vida del més alt representant del esperit místic: Sant Francesc d’Assis, que juntament amb Sant Domènec serviran de guia a l’Esglèsia per fer-la més segura i més fidel. Tomàs d’Aquino fa un elogi del fundador de l’orde franciscana i també una crítica a les desviacions dels germans dominicans. (Al cant XII es canviaran els papers: un franciscà elogiarà Sant Domènec)

Concurs. Als cants que hem llegit avui, Dante ens parla de l'esposa de  Déu i , en un altre moment, de l'amant de Sant Francesc.A què es refereix Dante amb aquestes expressions: l'esposa de Déu i l'amant de Sant Francesc?

2 comentaris :

  • Rosa ha dit...

    Hola!

    Jo crec que en les expressionas de Dante, l'esposa de Déu és l'església de Crist i l'amant de St.Francesc és la pobresa.

    Fins dimecres!!

    Rosa

 
PrestaShop themes