Diari de lectura. El Lazarillo de Tormes (1)

El grup de lectura. Avui tornàvem de vacances de Setmana Santa i el grup no s'ha oblidat de tornar a la 'rutina lectora'. N'érem 20 amb ganes d'entrar a la vida del Lazarillo. Com si fos la tornada a classe d'un grup d'adolescents, a l'inici hi havia més dispersió de l'habitual: xerrameques, riures, interrupcions, falta d'atenció... He hagut d'amenaçar a un parell de lectors de separar-los o fer-los fora; suament, això sí. M'han fet cas, en el fons són bona gent i s'acostumen a portar bé.

Lectores. Un parell de bones notícies referents a lectores del grup. D'una banda, la Maria s'ha decidit a llegir -portava molt de temps esperant el moment de trobar-se amb més confiança- i ho ha fet molt bé. La Hortènsia ha tornat a venir i ens torna a regalar el seu accent particulat: de les terres del Lazarillo precisament.

Oïdor. Avui el Leandre ens ha portat els seu 'discman' de la ONCE i ens ha fet una demostració de les possibilitats de l'aparell. La veritat és que per a un persona culta i curiosa com ell poder disposar d'una màquina lectora com aquesta i del fons d'audiollibres de llarga durada que li proporciona l'ONCE és una agradable notícia. La màquina amb tecles grosses i de fàcil accés t'informa del que estàs llegint, del que et queda, del que portes llegit, pots triar la velocitat d'escolta, pot fer-li repetir el tros que vols,... Un bon artilugi.

Salimos de Salamanca, y, llegando a la puente està a la entrada de ella un animal de piedra,
que casi tiene la forma de toro, y el ciego mandóme que llegase cerca del animal, y allí puesto, me dijo: ...

Lectura. Hem començat a llegir La vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades. El llibre té un pròleg i set capítols -tratados- d'extensió diversa. Avui hem llegit el pròleg i el primer 'tratado', això és el naixement del protagonista dins el riu Tormes i l'experiència de mosso amb el seu primer amo: un cec que li donarà lliçons de per vida.

Yo le puse bien derecho enfrente del pilar... y dijele: "Saltad todo lo que podais..." Aun apenas lo había acabado de decir, cuando se abalanza el pobre ciego como cabrón... y da con la cabeza en el poste, ...

El Petit Princep. Serà la lectura que farem després del Lazarillo. Un altre viatge. Un altre aprenentatge.

La Divina Comèdia. No estava previst però està guanyant adeptes. Com a mínim un. La veritat és que l'haviem pràcticament descartat, per difícil, pel vers,... però ara mateix he de reconèixer que cada cop tinc més ganes de fer una lectura col·lectiva. Li veig moltes possibilitats. El culpable: en Joan Francesc Mira i la seva traducció i també les seves conferències al Caixafòrum, on per cert cada dimarts em trobo l'Angels, la Neus i la Isabel, tres adeptes més.

Estar sin blanca. La blanca era una moneda castellana que se acuñó desde el siglo XIV al XVII. Inicialmente fue una moneda de plata de 4,55 grs. acuñada por Pedro I y con un valor de medio maravedí. Pero en los reinados posteriores fue perdiendo ley y peso. Enrique III la acuñó en vellón (aleando la plata con cobre) y en tiempos de Felipe II la ley había bajado de 21 partes a 4 y su valor era de 2,5 maravedís. El escaso valor y la pérdida constante del mismo a que fue sometida la moneda, originó el modismo. Estar sin blanca equivale a decir que se carece de la más ínfima de las monedas.

Aquesta informació és per confirmar el comentari del Miquel a partir d'aquest fragment ¿Qué diablo es esto, que, después que conmigo estás, no medan sino medias blancas, y de antes una blanca y un maravedí hartas veces me pagaban? En ti debe estar la desicha. Li diu el cec al nostre protagonista.