Reflexió 2. Els lectors en veu alta no farien tantes vacances de llegir en grup en veu alta. Això és un bon senyal. Parla bé de l'interès dels lectors, de l'atractiu de la lectura i també de la bona sintonia del grup i de la biblioteca. Hi ha algun lector que ha vingut aquest dimecres pensant que ja començàvem a llegir i altres han trucat per preguntar si avui hi havia lectura. Recordatori: tornem el dimecres, 29 d'abril, amb el Lazarillo.
La Divina Comèdia. Diu Joan F. Mira a la introducció de la seva traducció:
"...la Commedia és un "poema sacre" com volia el seu autor, però és també -i, per mi, és sobretot- una esplèndida narració, un viatge per a descobrir i ordenar el món sencer i la pròpia vida, com l'Odissea d'Homer, com el Quixot de Cervantes, com l'Ulisses de Joyce."
El tast que he fet aquests dies m'ha sorprés. Positivament. Ara bé, tot just acabo d'entrar a l'Infern i encara trigaré un temps a poder sortir.
He decidit apuntar-me al cicle de conferències Quatre dies amb Dante i La Divina Comèdia que fan al Caixafòrum, a càrrec d'en Joan Francesc Mira. Així acabaré d'entrar-hi, fins al Paradís.
La divina tragèdia. Una menció a la Passió, una altra història apassionant. Un recent article del periodista Enric Gonzàlez publicat al dominical del diari El País i titulat Un relato que cambió el mundo es fa ressò del relat de la vida de Jesús que recullen els Evangelis -autèntic número 1 de les llistes de les històries més llegides i curiosament també traduïts darrerament pel mestre Joan Francesc Mira-. Els darrers dies de la vida de Jesús són el nucli de les celebracions religioses i culturals cristianes de la 'setmana santa' que acaba de passar.
Diu el periodista a l'article, poc després de confersar-se no creient i per tant, interpreto jo, destacant el valor literari i narratiu que li atribueix al text:
Recomiendo la lectura del relato de Marcos porque, aunque estilísticamente tosca, es dinámica, abunda en intriga y misterios, contiene presencias diabólicas y exorcismos, y concluye de forma desconcertante. En realidad no sabemos como termina. (...) Pocos bestsellers de la actualidad cuentan con material tan atractivo.
I acaba: John P. Meyer (l'estudiós que l'autor considera més solvent) reconoce que en Marcos vibra un extraño "aliento de verdad". Y eso es lo máximo a lo que puede aspirar alguien que escribe.
M'afegeixo a la recomanació, del relat i de l'article. El relat tot seguit dura aproximadament una hora.
Un dels avantatges de la l'edició d'en Mira és que el relat dels evangelis no està tallat per les numeracions dels versets, ni té les innumerables notes a peu de pàgina de la majoria de les biblies, això facilita la lectura des del punt de vista narratiu.
"...la Commedia és un "poema sacre" com volia el seu autor, però és també -i, per mi, és sobretot- una esplèndida narració, un viatge per a descobrir i ordenar el món sencer i la pròpia vida, com l'Odissea d'Homer, com el Quixot de Cervantes, com l'Ulisses de Joyce."El tast que he fet aquests dies m'ha sorprés. Positivament. Ara bé, tot just acabo d'entrar a l'Infern i encara trigaré un temps a poder sortir.
He decidit apuntar-me al cicle de conferències Quatre dies amb Dante i La Divina Comèdia que fan al Caixafòrum, a càrrec d'en Joan Francesc Mira. Així acabaré d'entrar-hi, fins al Paradís.
La divina tragèdia. Una menció a la Passió, una altra història apassionant. Un recent article del periodista Enric Gonzàlez publicat al dominical del diari El País i titulat Un relato que cambió el mundo es fa ressò del relat de la vida de Jesús que recullen els Evangelis -autèntic número 1 de les llistes de les històries més llegides i curiosament també traduïts darrerament pel mestre Joan Francesc Mira-. Els darrers dies de la vida de Jesús són el nucli de les celebracions religioses i culturals cristianes de la 'setmana santa' que acaba de passar.
Diu el periodista a l'article, poc després de confersar-se no creient i per tant, interpreto jo, destacant el valor literari i narratiu que li atribueix al text:
Recomiendo la lectura del relato de Marcos porque, aunque estilísticamente tosca, es dinámica, abunda en intriga y misterios, contiene presencias diabólicas y exorcismos, y concluye de forma desconcertante. En realidad no sabemos como termina. (...) Pocos bestsellers de la actualidad cuentan con material tan atractivo.
I acaba: John P. Meyer (l'estudiós que l'autor considera més solvent) reconoce que en Marcos vibra un extraño "aliento de verdad". Y eso es lo máximo a lo que puede aspirar alguien que escribe.
M'afegeixo a la recomanació, del relat i de l'article. El relat tot seguit dura aproximadament una hora.
Un dels avantatges de la l'edició d'en Mira és que el relat dels evangelis no està tallat per les numeracions dels versets, ni té les innumerables notes a peu de pàgina de la majoria de les biblies, això facilita la lectura des del punt de vista narratiu.
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada