Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Som a les portes de l'onada de fred. Ha començat a arribar, ara bé, no plou
De la lectura. Hem tornat a llegir una mica més del que teníem previst, un parell d'anotacions més. Serà que a més de fer-ho millor, ho fem també més ràpid? Hem llegit les entrades dels dies 17, 18, 20, 23, 28 i 30 de setembre i 1, 3, 4 i 10 d’octubre.
 |
| Pare de Josep Pla |
Els temes d'avui: ben variats. De la cerimònia de la conversació, del paisatge de
Palafrugell, dels morts i dels cementiris, de l’amor i de la mort, del joc, del pare, de
partits polítics i l’aventura de l’arròs, de l’astúcia i la bona fe, d’enredar-se
amb dones... I a la darrera entrada d’avui: de Balmes i d’Ors, passant per la
literatura catalana, la sensualitat, el matrimoni, la ganduleria, fins a la
comparació final de màquines amb animals.
De la manera d'escriure de Pla. D’un article de l’Agustí Pons, que durant molt anys, va ser responsable de les pàgines i del
suplement de Cultura del diari Avui, reproduim un fragment. L'article es titula Contra la frase en forma de cua de peix i va ser publicat al diari AVUI, el 13 de desembre de 1997.
"(...) Aquests dies,
i com a activitat complementària a l'exposició Josep Pla, la diabòlica
mania d'escriure, se n'ha organitzat un altre, de cicle, titulat Lectures d'El Quadern Gris, al qual,
previ pagament, hi assisteixen unes poques persones, selectes, que tenen el
plaer d'escoltar les reflexions d'alguns dels millors especialistes sobre Pla.
Dijous va ser el torn de Lluís Bonada i Antoni Marí i les seves dissertacions
no van defraudar.
Lluís Bonada
va parlar de l'obsessió de Josep Pla contra la frase en forma de cua de peix i
els periodistes presents a la sala de seguida el vam entendre. "No serveix
de res un esclat de genialitat a la sisena ratlla si el lector t'ha abandonat a
la primera", ha escrit la periodista i escriptora francesa Christiane
Grand. Pla no havia llegit Grand però havia freqüentat prou diaris per saber
que al lector cal atrapar-lo a la primera ratlla i procurar no deixar-lo anar.
"Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat."
Així comença l'edició definitiva d'El quadern gris, publicada el 1966 en
forma de dietari a partir d'una primera redacció escrita, però no editada, els
anys 1918-1919. Bonada ens va fer adonar que fins a la darrera paraula el
lector no comprèn el sentit global d'aquella primera frase i que es tracta
d'una tècnica també usada per un altre gran narrador que també va començar com
a periodista, és a dir, Gabriel García Márquez. En canvi, una frase amb cua
de peix seria aquella que manté una tensió decreixent i que acaba desfilant-se
a través d'uns quants complements circumstancials."
Una cita. Del 23 de setembre: El cultiu de la capacitat d’oblit crec que és una cosa
excel·lent per a saber viure.
I un diàleg. Un fragment. Entre Josep Pla i el seu pare.
–M’aconselles l’astúcia o la bona fe?
El meu pare queda parat una estona. Em mira fixament.
Després mira a terra. Em diu, finalment, amb una concentració intensa a la veu:
–No ho diguis a ningú: t’aconsello l’astúcia i no en parlem
més…
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada