Diari de lectura. L'ànima valenta (2)

23 de febr. 2011 2 comentaris
Assistents: 22
Temps de lectura: 60 minuts
Lectura: Sis capítols. (del V a X) 
Clima: Bon temps
Observacions: Avui és 23 de febrer, això vol dir que és el nostre aniversari, l'aniversari del grup. Vam començar a llegir en veu alta el 23 de febrer de 2005. Avui fa 6 anys que llegim plegats. Felicitats !!  


Lectura. Segona sessió de lectura de L'ànima valenta, avui hem llegit sis capítols i, si tot va bé, el proper dia acabarem el llibre. 

Després dels contactes, totalment decebedors, amb els 'aristòcrates' i amb els 'caviar' de la classe, en Konradin veu que l'única possibilitat de bona amistat és en Hans. Primer, descriu l'admiració que li provoca una demostració gimnàstica d'en Hans i després la seva erudició literària. Finalment, arriben les primeres trobades al carrer, en sortir de classe: converses i més converses, carrer amunt, carrer avall. Es reconeixen com dues ànimes bessones, s'entenen, tenen complicitats. L'amistat evoluciona amb els viatges i les  excursions per l'estimada Suàbia, i amb les lectures compartides dels poetes preferits.

Els darrers capítols llegits avui corresponen a les reaccions negatives de la mare i del pare d'en Konradin , cadascú a la seva manera, en saber de l'amistat del seu fill amb un jueu. Ara bé, aquest rebuig es traduirà en una nova demostració personal d'en Konradin de la fortalesa de la seva amistat, malgrat els impediments dels pares, sobretot de la seva mare. Finalment, les visites que es fan a les respectives habitacions són el millor senyal de la confiança i de l'estima que es tenen. Això sí, Konradin només convida en Hans quan no són els comtes "von Hohenfels".



Aniversaris i celebracions. Una. Ja ho hem dit: el 23 de febrer de 2005 vam començar a llegir: En un lugar de la Mancha de cuyo nombre...  Han passat sis anys, prop de dues-centes sessions de lectura, una quinzena de llibres ben triats i alguna que altra celebració (1 any,  els finals de curs, les 100 sessions, els finals dels grans llibres, els 5 anys,...). I aquí seguim, compartint la sessió setmanal de lectura amb més companyia que mai i tan il·lusionats  -o més- que quan vam començar.

Dos.  Aquesta setmana hi ha un lector del grup que farà 90 anys. Sí, sí. Noranta !!. No si sé si hi ha gaires "clubs de lectura" amb lectors de 90 anys. Al "Grup de lectura en veu alta" de la Biblioteca Tecla Sala, la setmana vinent n'hi haurà un, en Leandre. A més, és un dels veterans, va arribar amb la lectura del Quixot, tot i que aleshores era més jove, només tenia 84 anys, tot i que ja feia quatre que la ciutat li va donar la medalla d'or. En Leandre no llegeix en veu alta -no s'hi veu- i per tant, ens escolta, si més no, ho intenta, no sempre el nostre volum és el més adeqüat per unes oïdes una mica gastades. A vegades se li tanquen els ulls, a vegades se li escapa alguna breu homilia i altres vegades algun acudit verd. No falla mai, i escolta amb tota l'atenció possible. És un luxe pel grup tenir un lector així i per a ell, és un regal sentir-se acollit en aquest grup de lectura. Que duri doncs!!. Dimecres vinent ho celebrarem i li farem bufar 90 espelmes -no li digueu, que no ho sap-, abans llegirem en veu alta.   


2 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    Bé!!!!FELICITATS LECTORS. m´hagués agradat poder dir que vaig començar amb vosaltres, però no va ser així, la meva incorporació és més recent però igual d´entranyable, he après moltes coses, de vosaltres i dels llibres i per això us expresso la meva gratitud i la mes sincera felicitació.que puguem complir junts, molts més díes de lectura.

    Montse Vergés

 
PrestaShop themes