Temps de lectura: 50 minuts
Lectura: 3 capítols, els darrers del llibre: XIX, XX i XXI
Clima: Dia gris i fred a l'exterior.
Observacions: Tres caixes de bombons, gentilesa de Sant Leandre i la presència d'en Valentín Robles, professor de lllengua i literatura castellana.
El camino (i 8). Las cosas podían haber acaecido de cualquier otra manera y, sin embargo, sucedieron así. Daniel, el Mochuelo... I al llarg d'unes dues-centes Delibes ens explica com van succeir les coses. Quin inici més literari! Les coses seran a partir d'aquest moment tal i com està a punt d'explicar-nos l'autor. Així ho hem llegit i, per tant, així han passat. Això és la literatura.
Hem gaudit al llarg de vuit setmanes amb els neguits i els records d'en Daniel, el Mochuelo, i hem conegut tot el seu món. Fins avui, haviem rigut i somrigut en sentir les ocurrències d'en Daniel i els seus amics i també en conèixer molts dels personatges del poble: el mestre, les Guindillas, la Sara, ... Avui, en canvi, ha tocat plorar; fins i tot en Daniel, que al llarg del llibre ha fet grans esforços per no plorar, al final s'ha deixat anar i ha plorat.
Valentín. La lectura d'avui ens ha sortit rodona, hem quadrat els temps, hem estat solemnement atents i silenciosos i, a més, hem tingut la sort d'arribar al final del llibre amb la veu d'en Valentín. Ell ens ha llegit el recorregut que fan pel poble Daniel i el seu pare la nit abans de la marxa a la ciutat. S'han d'acomiadar dels veins. La veu d'en Valentín prové d'algun poble proper al poble del Mochuelo, ha estat un plaer sentir-lo entonar les expressions del comiat i posar el punt i final al camino de Delibes, li ha donat a les escenes finals la intenció, el sentit i la delicadesa que calia. El proper dimecres també ens acompanyarà i participarà en la tertúlia que farem sobre el llibre.
Concurs Delibes. Ja som al final i la setmana passada vam fer la pregunta essencial sobre el significat del títol. Ens queda saber què ens ha semblat la lectura, què ens ha agradat més, què menys, quins personatges ens han colpit més? I també fer comentaris sobre el vocabulari, sobre l'estil,... Què ens esperàvem d'aquest llibre? Ens ha sorprès? L'haviem llegit abans?...
De tot això en parlarem dimecres vinent, però de moment els lectors cibernautes podeu compartir unes primeres impressions. Què us ha semblat la lectura de El camino?
Entrades
4 comentaris :
Per a mí, ha sigut com un regal,una història entranyable que m´ha remogut, per edat i circumstàncies, records d´una ínfància pasada a temporades en un poble Navarrès de característiques semblants en els mateixos anys de la novela.Una lectura que a estat plena de tendressa i humor. Lo dit. "Un regal".
Montse Vergés
Ha estat un plaer llegir aquest llibre,que el definiria amb diversos adjactius,tendre,entranyable,senzill,trist,però també voldria esmentar tot el conjunt dels personatges que els he trovat mol autèntics,en el seu temps i en el seu entorn,el llibre no l'havia llegit,però m'ha fet reviure records d'infantesa Salut
Gràcies, Montse i Salut, per la vostra participació.
Que la lectura d'un llibre sigui un regal i un plaer és magnífic.
I que hom identifiqui vivències personals encara més.
Què gran era Delibes -ja de jove-!
Dimecres en parlarem de tot plegat.
Hola a tots/es,
Jo voldria dir que a mi la lectura m'ha fet passar unes estones molt agradables, m'ho he passat molt bé.
Valorant el llibre en general i tenint en compte les estones alegres i les tristes, puc dir que m'ha agradat molt.
Fins demà.
Rosa
Publica un comentari a l'entrada