Diari de lectura. Divina Comèdia (26)

Lectura. Prop de vint lectors ens hem reunit avui per seguir el viatge al Paradís que vam començar la setmana passada. Hem fet dos cants i mig: els cants segon  i tercer sencers i el començament del quart. 

Tot i que Dante ens ha ofert (al començament del segon cant) la possibilitat de tornar ara a les platges d'on venim (és a dir, de no seguir llegint perquè al paradís el tema es complica i podem perdre el camí), hem decidit seguir el seu solc i continuar llegint, això sí també hem decidit -bé, això ho he decidit jo- saltar-nos algun fragment. Avui ens hem saltat una part de l'explicació de Beatriu sobre el perquè de les taques de la Lluna.   

A banda d'això, seguim amb la manera de llegir que vam marcar fa unes setmanes: fragments més curts i també més explicació del significat d'allò que llegim. Jo diria que avui, en general, s'ha llegit força bé.

Paradís (2). El viatge al Paradís ha començat sota els signes astrals més favorables: en ple equinocci de primavera. Aquesta última etapa serà més excepcional que les altres: serà la culminació, l’experiència de les més altes meravelles i de les visions més difícls d’expressar.

Els cinc primers cants del Paradís tenen lloc al primer cel, el de la Lluna. L’esfera lunar és on es troben les ànimes que van abandonar els seus vots per culpa d’altres.

En aquest primer cel Dante es troba amb Piccarda, germana del seu amic Forese Donati. Piccarda va morir poc després de ser obligada a deixar el seu convent. Un altre personatge que Dante trobarà en aquest cel és Constança de Sicília, obligada a sortir del convent per casar-se amb Enric IV, emperador de Suàbia.

Beatriu va desvetllant les veritats que amaguen els misteris; Dante –escriptor- procura educar els lectors en la comprensió de coses incomprensibles a través de Beatriu. En aquests cants es plantejaran els problemes de la lliure elecció i de la justícia divina amb els que van veure forçada la pròpia voluntat i també el problema del lloc de residència de les ànimes al paradís.

Joan Francesc Mira. S'acosta la trobada amb el traductor de la Divina (i moltes coses més). Què bé. Serà el dijous 22 d'abril a les 12 del migdia. Us deixo l'enllaç a la seva web: Joan F. Mira per si voleu tafanejar.

Concurs. Podriem preguntar quina és la raó, segons Beatriu, de les taques de la Lluna, però no ho farem, seria massa dur. fem-ho més fàcil: què es deia en temps de Dante que representaven les taques de la Lluna?