Lectura. Tercer dia de lectura del Paradís de Dante, la part més exigent pel lector de la Divina Comèdia. Per això Dante ja ens ha recomanat que si no som forts en ciència teològica i filosòfica és millor que no el seguim perquè perdrem el temps. Nosaltres però, seguim endavant !! Ens hem reunit tots els lectors animats i amb salut del grup: vint. Hem avançat tres cants del paradís, de l'ultim (el VI) hem deixat de llegir tota l'explicació que Justinià fa de la història de l'Imperi Romà. Ho hem fet prou bé.
Paradís (3). El cinc primers cants –que avui hem enllestit- tenen lloc al primer cel, el de la Lluna. Al final del cant V, Beatriu i Dante surten projectats com una fletxa cap al segon cel, el de Mercuri.
Al segon cel, que visitarem al llarg de dos cants (VI i VII) trobarem les ànimes altives, ànimes que van fer el bé per obtenir fama. Els dos personatges que ho exemplifiquen són l’emperador Justinià I i Romeu de Vilanova. Dante no para de fer preguntes per aclarir els seus dubtes i Beatriu, font de saviesa i coneixement, respon a cadascuna de les curiositats de Dante.
Al cant IV, el tema és la lliure elecció i la justícia divina, d’una banda i l’ubicació de les ànimes de l’altra. Al cant V, trobem un altre dubte que Beatriu resoldrà: Es pot satisfer el no compliment del vots amb altres mèrits que serveixin de contrapès en la balança de la justícia divina?. El cant VI, en canvi, es centra més en la història política: de la mà de Justinià se'ns presenta el desenvolupament de Dante sobre la idea imperial que comença abans de Romà i arriba fins als germànics, passant per Carlemany. Tota una lliçò d'història.
Concurs. Aquesta és una setmana completa: Festes de Primavera a L'Hospitalet, Sant Jordi, trobada amb el traductor de la Divina Comèdia,... Per aquest motiu l'esforç de participació al bloc d'aquesta setmana el guardem per la visita d'en Joan Francesc Mira. Atenció doncs a la següent entrada d'aquest bloc.
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada