Diari de lectura. Divina Comèdia (23)

Lectura. Seguim la pauta de la sessió anterior:

• rebaixar el ritme de lectura, de quatre cants hem passat a dos o tres (avui, dos i mig)
• llegir fragments més curts, 
• comentar el sentit del què llegim i, si cal, rellegir fragments per asaborir-los millor.

No n'estic del tot segur però jo diria que hi ha més cares de satisfacció. D'altra banda els canvis han coincidit amb el canvi de paisatge: som al pla del paradís terrenal, hem deixat enrrere els turments, els condemnats i la tenebra; ara, tot són flors, prats, ocells que canten,... L'ànim és més alegre, l'ànima està contenta. i el cos també: fa sol, el temps acompanya,  els companys de lectura també, avui ens hem reunit vint-i-un lectors.

Purgatori (9). Hem fet dos cants i mig: el 28, el 29 i mig 30. Hem deixat enrere l’infern i el purgatori, ens hem purificat tots plegats. Trobem ara la visió d’una naturalesa tendra i joiosa. Aquí apareix una dama -Matelda-, bella i real, cantant i collint flors al costat del riu de l’oblit. Sembla que el viatge i l’experiència han valgut la pena.

Dante i Matelda caminen riu amunt. De sobte arriba una resplendor que anuncia al viatger un espectacle meravellós: un seguici solemne acompanyat de cants: set canelobres encesos, vint-i-quatre ancians vestits de blanc, quatre animals alats, emblemàtics dels quatre evangelistes, el carro triomfal de l’església arrosegat per Jesucrist,... Tot plegat, una desfilada de les al•legories doctrinals. 

La processó mística s’ha aturat a l’espera d’algun prodigi. El prodigi no és altre que Beatriu, que apareix en escena de forma majestuosa, alhora que màgica i delicadament. Beatriu...!!

Concurs. Avui hem "vist" com si hi fossim al davant una espectacular processó encapçalada per set canelobres,  qui tanca aquesta llarga i majestuosa processó? En aquest cas, també són 7, set homes.