Diari de lectura. L'Odissea (22 i final)

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys...

Hem arribat. Avui, 18 de març de 2009, hem arribat al final de la lectura de L'Odissea. Atena ha intervingut per darrera vegada, el Crònida Zeus ha imposat la seva autoritat i Odisseu, obedient, se n'ha alegrat en el cor de la pau aconseguida amb els itacesos. També Laertes està alegre: els dos pares i els dos fills -Laertes, Odisseu i Telèmac- han estat avui junts i competint en heroisme.

Nosaltres? També estem alegres d'arribar al final, era el destí -l'objectiu del grup- i no hem dubtat en cap moment que arribariem. No hem forçat gens el ritme, cant a cant, setmana a setmana... fent el camí.

Quan surts a fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.

Vam començar a llegir l'1 d'octubre del 2008, dues setmanes després que el divinal Joan Alberich, el de la primera traducció catalana en prosa, ens fes una predicció amb imatges del que trobariem pel camí.

Hem estat doncs, cinc mesos i vint-i-tres sessions fent el camí. El camí ha estat, efectivament, ple d'aventures i cadascun dels membres del grup sap les coneixences que li ha aportat l'experiència. D'això en parlarem tranquilament a la darrera sessió del trimestre, el dimecres 1 d'abril farem una valoració de tot plegat i decidirem el proper itinerari.

Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
... per aprendre i aprendre dels que saben.

El grup s'ha trobat cada setmana per llegir en veu alta i el percentatge d'assistència de la gent inscrita per llegir L'Odissea -22 persones, a més d'aquest cronista- ha estat al voltant del 90%. Per la majoria de la gent ha estat la primera lectura sencera, a més de detinguda, d'aquest clàssic ...amb quina delectança hem entrat en un port que els nostres ulls ignoraven.

Tr3sC: Clàssic. Los clásicos son libros que cuánto más cree uno conocerlos de oídas, tanto más nuevos, inesperados, inéditos resultan al leerlos de verdad. Italo Calvino. (Por qué leer los clásicos)

Tr3sC: Comiat.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Tr3sc: Concurs. No podiem acabar sense fer una pregunta de concurs, ni sense agraïr als concursants habituals la seva fidel participació i que s'hagin prestat generosament a mantenir viu aquest concurs sense premi que vam començar a partir de la cinquena sessió de lectura.

Aquesta setmana, més que pregunta de concurs, sembla una pregunta per l'oracle de Tirèsias, Teoclimen o Haliterses. I després de L'Odissea, què?

La Ilíada? El Lazarillo de Tormes? Shakespeare? La Divina Comèdia? El Gènesi? La Metamorfosi de Kafka? Bartleby, l'escrivent?. Tirèsias !!! Com ho veus? Algú l'ajuda?