Diari de la festa (1). L'Odissea (12)

17 de des. 2008 3 comentaris
Darrera trobada del trimestre, ha costat però hem deixat a Odisseu a Ítaca, tot just acabat de desembarcar, sa i estalvi. Avui toca celebració -no serà l'última, ja ho dic ara-.

Grup.
Ens vam ajuntar per llegir en veu alta i aquesta és la principal característica del grup però hi ha dies en què la paraula del grup de lectura en veu alta que pren més dimensió no és la que diu el que fem sinó la que explica el que som. Són dies que la paraula grup destaca d'una manera especial.


(El grup. L'Araceli ha arribat tot just després de la sessió de fotos.
Amb ella, hem estat vint-i-dos)


Hortensia. Des que vam començar a llegir L'Odissea avui és el primer dia que ha vingut la Hortensia. Fins ara havia estat una lectora habitual, de fet va ser una estupenda lectora del Quixot, amb el seu accent 'toledano', gairebé manxec, que s'esqueia la mar de bé. Fa pocs dies va complir 85 anys. Una orella -que ja no és el que era- i el català- que li costa de llegir-, ens l'han allunyat una mica del grup de lectura. Però vist que el missatger Hermes ha aconseguit la seva presència a la festa, esperem retrobar-la de nou el proper mes de gener. Aquest és el nostre desig i crec que el d'ella també.

(Detall d'una de les menges portades per les lectores.
Dins l'embolcall hi ha una recepta grega)

Tertúlia organitzada. Ho hem intentat però no ha estat possible. La flaire del menjar -potser també la de la sala acabada de pintar- ens excitaba i parlàvem 'tots' alhora. Un comentari a tenir en compte i assumit per tothom : hem de trobar la manera de llegir el que està escrit, hi ha vegades (pressa, nervis,...) que ens inventem 'paraules'. Ja tenim propòsit pel 2009.

(Un altre detall.
Si el fotògraf triga una mica més ja no hagués pogut fer la foto)

Hecatombe. A la nostra manera, tenim assumit el costum, savi i antic, de trobar moments per a fer celebracions. No hem sacrificat cent bous però tampoc no calia. Una mica de menjar de cadascú, beguda, agradable conversa i bons desitjos.

I regals. Un llibre de la Maria Àngels Anglada i un eriçó de les manufactures 'carmeimiquel' per tothom. I també una medalla amb una inscripció: "Pau i joia", pel cronista. Gràcies, de nou.

Vacances. Ens retrobem el dimecres, 14 de gener de 2009. Bona lectura!


3 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    Carles, Que podem dir de la festa? Una verdadera hecatombe amb una espléndida participació de desus i deeses de la cuina. La veritat és que no vàrem trobar gens a faltar els plorosos guerrers ni les seves llances daurades. Els escuradents van fer el seu paper a la perfecció.
    BON NADAL I MILLOR ANY 2009
    Antoni i Montserrat

  • Grup de Lectura en Veu Alta ha dit...

    Rosa, Montserrat, Antoni,...

    Realment va ser una celebració agradable. Esperem poder-ne fer una de més grossa quan acabem la lectura. Odisseu s'haurà retrobat amb Penèlope, ja serà primavera i haurem aconseguit llegir, de nou, un altre gran clàssic. Ho haurem de celebrar.

    Carles

 
PrestaShop themes