Diari de lectura. L'Odissea (11)

10 de des. 2008 3 comentaris
Confessió. És el primer cop que llegeixo L'Odissea i cada dia em sorprèn la lectura de passatges que reconèc -la qual cosa és una meravella- però que el meu imaginari guardava diferent. El que em passa més sovint és que hi ha epidodis que llegits els trobo curts, que me'ls imaginava més llargs, avui m'ha passat amb l'escena de les sirenes, a la que m'he adonat Odisseu i els seus companys les havien passat de llarg i ja no sentien la seva veu ni els seus cants.

Cruessa. Les descripcions de moltes morts són tan minucioses que no pots deixar d'esgarrifar-te al llegir-les... o escoltar-les. També molts escenaris (al seu voltant una gran pila d'ossos d'homes que es podreixen mentre la pell se'ls va fent cada vegada més prima) són retratats amb terrorífica precissió.



Companyia. Malgrat que a primera hora del dia semblava que el temps no acompanyaria gens -plovia molt-, l'expedició lectora habitual ha arribat sense problemes. Vint persones, bona companyia. En canvi, Odisseu avui ens ha explicat que s'ha quedat sol, sense companys, quan Zeus envia una gran tempesta que acaba amb la vida dels companys. Companys que avui havien superat el perill de les sirenes, el de Caribdis i Escil·la però que finalment a causa d'unes vaques i de l'enuig de l'amo de les vaques han trobat la mort i cap l'Hades falta gent.

Què cabrón!. Disculpeu l'expressió però és el que he pensat quan Posidó demana a Zeus que castigui els feacis per ajudar Odisseu a tornar a casa. En aquest punt hem deixat la lectura, avui hem fet un cant i mig i, efectivament, gràcies als feacis Odisseu torna a trepitjar la terra d'Ítaca.

Circular. Avui hem llegit el cant XII i part del XIII, amb la qual cosa estem ben bé a la meitat de la història però, per un moment, ha semblat que estàvem al començament perquè a l'acabar el cant XII Odisseu tornava a estar a l'illa d'Ogigia. Meravelles de la carpinteria narrativa!


Concurs. Abans de morir de gana, els companys d'Odisseu decideixen menjar-se les vaques d'Hèlios que tenien prohibides. Hèlios s'enfada i demana als déus que els castiguin, que si no... Amb què amenaça Hèlios si no li fan cas?

Fora de concurs. Ara que ja hem llegit la meitat del cants i estem a punt de fer vacances lectores fins el 14 de gener, alguna s'anima a deixar escrites les seves impressions sobre la lectura de L'Odissea?


3 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    Hèlios amenaça amb il.luminar els morts. Se suposa que es refereix a l'Hades, el reialme dels morts.

    En quant al comentari sobre la lectura de l'Odissea, podriem dir que, segurament, de fer-ho amb tan bona companyia i motivació, se'ns hauria fet un xic pesada car l'estil literari d'Homer i la complexitat dels noms de deus, deeses, guerrers ... són un xic feixucs. Prova d'això, és que la lectura i la pronunciació correcta, no sempre és fàcil.
    Però, en definitiva, això és un valor afegit, una vegada superat.
    Així, que l'any nou ens trobarà amb la mateixa il.lusió esperant els dimecres al matí.
    Mentrestant, enhorabona per l'experiència i
    MOLT BONES FESTES A TOTHOM

    Antoni i Montserrat

  • Rosa ha dit...

    Hola un cop més! Jo també diria que Helios va amenaçar en baixar a l'Hades a il.luminar els morts.

    Pel que fa a les impressions de la lectura de l'Odissea estic contenta. Abans desconeixia què era Itaca, i ara no sols sé què és sinó que puc dir moltes coses d'ella.
    Fins demà, Rosa.

 
PrestaShop themes