La lectura compartida d'El Quixot arriba a la seva fi.
Els participants destaquen que els ha ajudat a descobrir la novel·la.
La Biblioteca Tecla Sala finalitzarà durant les Festes de Primavera la lectura de la segona part del Quixot. Durant més d'un any, un grup de seguidors d'aquest clàssic de Cervantes, s'han reunit els dimecres al voltant d'una taula per capítols del llibre. Ara ja pensen en buscar una altra novel·la per continuar amb les lectures col·lectives.
Andreu Ferrer. Cada dimecres, a la Biblioteca Tecla Sala s'escolten les aventures del Caballero de la Triste Figura; del seu escuder Sancho Panza, governador de l'ínsula Barataria; de la infanta Micomicona... Són les històries d'El Quixot, llegides per una vintena de persones que fa un any van començar-ne la lectura en veu alta. Per les Festes de Primavera acabaran la segona part del Quixot i ja pensen en buscar un nou llibre.
Cada setmana, el grup s'aplega per llegir-ne tres capítols. Abans de començar es reparteixen els papers de l'auca: Don Quixot, Sancho Panza, el barber, el capella, el narrador... "A mi m'agrada fer de Sancho, té una gran saviesa popular, perquè fer de narrador és molt cansat", explica Isabel Antonino, que als seus 78 anys ha descobert El Quixot. "Alguna vegada l'havia intentat llegir, però em semblava un totxo, però així és interessantíssim".
Isabel participa al grup amb les seves dues germanes. El Quixot les ha animat a fer la ruta cervantina de Barcelona. "Descobreixes llocs que has vist però que no sabies que surten esmentats a l'obra", segons Isabel, a qui agradaria "poder fer la ruta d'El Quixot per la Manxa, però això costa molts diners!".
La majoria dels participants són majors de 50 anys, molts jubilats que no han faltat a la cita durant més de 40 sessions. A més, han pogut practicar la lectura en veu alta. "Al principi tenia molta timidesa de llegir en públic, però he anat adquirint més fluïdesa al parlar i al llegir i m'he desinhibit", segons Isabel Antonino.
Qui aprecia millor l'evolució dels companys és Leandre Gassó, que no pot llegir perquè només té un 10% de visió. Acostumat a que li llegeixin textos, s'asseu a escoltar El Quixot i destaca "la gran evolució que han fet els lectors, com van donant sentit a la història, fent els canvis de veu, les entonacions, les pauses..." Com a mossén de Sant Josep, a Leandre li ha agradat especialment descobrir la famosa frase "con la iglesia hemos topado", que en el text cervantí té un sentit molt diferent al que ens ha arribat. "Simplement, el que passa a la novel·la és que els protagonistes xoquen amb el mur de l'església", comenta Leandre.
Les lectures en grup i d'una novel·la plena d'ironia com El Quixot estan farcides de moments còmics. "De vegades no ens hem pogut aguantar el riure", comenta Carles Ferrer, que recorda " aquell moment en què Sancho es 'caga' de por, però que Cervantes explica de forma literària; o quan el vesteixen amb una armadura per defensar la seva ínsula i no s'adona que l'estan ensarronant"
Els participants destaquen que els ha ajudat a descobrir la novel·la.
La Biblioteca Tecla Sala finalitzarà durant les Festes de Primavera la lectura de la segona part del Quixot. Durant més d'un any, un grup de seguidors d'aquest clàssic de Cervantes, s'han reunit els dimecres al voltant d'una taula per capítols del llibre. Ara ja pensen en buscar una altra novel·la per continuar amb les lectures col·lectives.
Andreu Ferrer. Cada dimecres, a la Biblioteca Tecla Sala s'escolten les aventures del Caballero de la Triste Figura; del seu escuder Sancho Panza, governador de l'ínsula Barataria; de la infanta Micomicona... Són les històries d'El Quixot, llegides per una vintena de persones que fa un any van començar-ne la lectura en veu alta. Per les Festes de Primavera acabaran la segona part del Quixot i ja pensen en buscar un nou llibre.
Cada setmana, el grup s'aplega per llegir-ne tres capítols. Abans de començar es reparteixen els papers de l'auca: Don Quixot, Sancho Panza, el barber, el capella, el narrador... "A mi m'agrada fer de Sancho, té una gran saviesa popular, perquè fer de narrador és molt cansat", explica Isabel Antonino, que als seus 78 anys ha descobert El Quixot. "Alguna vegada l'havia intentat llegir, però em semblava un totxo, però així és interessantíssim".
Isabel participa al grup amb les seves dues germanes. El Quixot les ha animat a fer la ruta cervantina de Barcelona. "Descobreixes llocs que has vist però que no sabies que surten esmentats a l'obra", segons Isabel, a qui agradaria "poder fer la ruta d'El Quixot per la Manxa, però això costa molts diners!".
La majoria dels participants són majors de 50 anys, molts jubilats que no han faltat a la cita durant més de 40 sessions. A més, han pogut practicar la lectura en veu alta. "Al principi tenia molta timidesa de llegir en públic, però he anat adquirint més fluïdesa al parlar i al llegir i m'he desinhibit", segons Isabel Antonino.
Qui aprecia millor l'evolució dels companys és Leandre Gassó, que no pot llegir perquè només té un 10% de visió. Acostumat a que li llegeixin textos, s'asseu a escoltar El Quixot i destaca "la gran evolució que han fet els lectors, com van donant sentit a la història, fent els canvis de veu, les entonacions, les pauses..." Com a mossén de Sant Josep, a Leandre li ha agradat especialment descobrir la famosa frase "con la iglesia hemos topado", que en el text cervantí té un sentit molt diferent al que ens ha arribat. "Simplement, el que passa a la novel·la és que els protagonistes xoquen amb el mur de l'església", comenta Leandre.
Les lectures en grup i d'una novel·la plena d'ironia com El Quixot estan farcides de moments còmics. "De vegades no ens hem pogut aguantar el riure", comenta Carles Ferrer, que recorda " aquell moment en què Sancho es 'caga' de por, però que Cervantes explica de forma literària; o quan el vesteixen amb una armadura per defensar la seva ínsula i no s'adona que l'estan ensarronant"
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada