La Maria

Avui ens hem assabentat que ha mort la Maria. Hem plorat. Clar! Ens l'estimàvem.

Per això, hem despertat per un dia el nostre bloc adormit, per compartir aquí el record, el dolor i fer-la present com la vam conèixer: 
alegre, xerraire, inquieta, rondinaire, emotiva, sincera, feble, forta, decidida, tossuda, estimable i, sobretot, superant obstacles, constantment.   

La Maria va començar a venir a la biblioteca buscant informació per entendre què li passava al seu home, malalt d'Alzheimer, i per saber com l'havia de tractar. Se'n duia llibres, i una certa complicitat, de la biblioteca.

Va morir el marit i van aparèixer, cruament, la tristor i la depressió. La Maria va seguir venint a la biblioteca. Buscava el consol de la lectura, i va continuar trobant la complicitat de la biblioteca. Històries lleugeres i reconfortants, paraules amables i una relació propera, humana.

Escoltant atentament des del seu lloc habitual al Grup de lectura, amb la Rosa i el Delfin) 

Era l'any 2005, feia poc que s'havia format un grup de lectura en veu alta, llegíem el Quixot, un cop per setmana, al matí. I la Maria, tot i les dificultats per llegir en veu alta, tot i el moment de fragilitat, es va deixar animar, va venir i es va quedar i, amb el temps, es va convertir en una de les ànimes i de les animadores del grup... amb la seva actitud.   

La segona per la dreta, a segona fila, tímida i discreta

Al començament no llegia en veu alta, seguia atentament el text i la lectura de la resta de grup. Preguntava, al final, el que no entenia i estava insegura amb les seves capacitats. Mica en mica, això va canviar. El seu encaix al grup es va consolidar... 

Al bell mig del grup, a primera fila, somrient i alegre

... i l'essència de la Maria es va anar escampant pel grup, com la de tots, però amb dues aportacions singulars: una espontaneïtat alegre... i les boletes de coco que ens portava cada cop que celebràvem una festa de final de curs.  

Dues safates de boletes de coco, de color groc, una a cada banda

Fent ara el recompte, han estat molts anys, moltes sessions de lectura, moltes sortides culturals, molts llibres reconfortants, molts somriures, algun renec,... Moltes ganes de viure, de sobreviure, de superar obstacles, de trobar les coses boniques de la vida,...   

Ruta Josep Pla, Palfrugell.

S'hi va trobar bé al grup de lectura i ja no el va deixar fins que les dificultats físiques per caminar a causa dels dolors de la fibromiàlgia li ho van fer molt difícil. El bastó va passar a ser el company inseparable per venir a la biblioteca.   

Ruta Quixot, Barcelona

Les ganes d'aprendre i de compartir vivències van fer que s'apuntés a la Ruta Quixot per Barcelona.Tot i que va costar (per tossuda i presumida), vam aconseguir que en algunes explicacions de la guia, fes servir la cadira de càmping que vam portar, per descansar. L'any 2018 va deixar de venir regularment a la biblioteca i definitivament al grup de lectura. Massa lluny.

Tot i això, encara la podies trobar pel carrer, pel barri,... amb el bastó o agafada del bracet d'alguna amiga, cultivant relacions de proximitat, conversant,... i la imatge que deixava, malgrat el dolor, malgrat la solitud, sempre era la mateixa: alegre i fràgil, com una raig de llum a l'hivern. 

Una sort haver compartit tant!

PD: Cada any, el dia de Sant Jordi, la Maria anava a la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet . Buscava l'estand de biblioteques per conversar amb l'Olga, la Gemma,... les amigues de la biblioteca que li van obrir un món nou. L'any passat hi va anar i s'hi va estar tot el matí, observant, xerrant, gaudint del d'un dia tan especial... feliç. 

Aquestes últimes fotos són d'aquell dia:

Amb la Rosa, companya del grup de lectura

La Maria va morir poc abans de Sant Jordi, el 12 d'abril, justament l'any que la festa s'ha suspès a causa del confinament, una situació que ha fet impossible dir-li adéu en grup i recordar-la. Aquesta entrada al bloc del grup de lectura en veu alta és la nostra manera de fer-la present per acomiadar-nos.