La setmana que estrenen la pel·lícula, molt centrada -diuen- en el personatge de la Carlana, llegim la forta impressió que aquesta dona li causa al Lluís.
... la bellesa fa basarda quan passa d'una certa mida, i ella la devia passar, i de quina manera, perquè encara la passa. Encara fa basarad. De dones atractives n'hi ha moltes, de belles ¡que poques!....
¿Per què penso tant en aquesta dona? Perquè m'avorreixo com una ostra en aquest poble de mala mort. ¿Quina edat deu tenir? ¿Deu anys més que jo? Fa la impressió que està més marcida que no li correspondria per l'edat; i és natural, havent-se'n vist com se n'ha vistes. L'extraordinari no és això; l'extraordinari és com aquest principi de marciment, amb el seu toc de melancolia, l'arriba a afavorir.
Hem llegit també un petit fragment d'una carta de la Trini -la companya d'en Lluís-, hi apareix per primera vegada en Ramonet, el noi, el nen de tots dos.
Pel que fa al territori, avui hauríem de destacar la tempesta d'estiu que ha convertit el rierol del Parral en 'un gran riu que s'infla per moment', un fenomen molt característic d'aquestes terres. D'altra banda, la descripció de la tempesta, viscuda des de dins del monestir, és, senzillament, magistral.
La lectura d'avui, un goig. Dotze pàgines més de prosa excel·lent. Els tocs d'humor -sovint negre-, hilarants.
Incerta Glòria 4 by glevats on Scribd
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada