Diari de lectura. Divina Comèdia (7)

28 d’oct. 2009 2 comentaris
Una cita sobre la lectura en veu alta. "Escuchar es leer", decía mi abuela, y en su boca las palabras revelaban su relieve, su redondez, su textura. Durante la lectura en voz alta ninguna palabra se extravía mientras que en la lectura silenciosa no es raro que el ojo corra, se patine y salte líneas. Si no oigo la música de las palabras, sé que estoy leyendo mal y pierdo esa forma del lenguaje que da más sentido al sentido de las palabras.

Cita de Hubert Nyssen al llibre 101 aventuras de la lectura (editat per Artes de México / IBBY México).

Una companya de la biblioteca -Silvia- m'ha fet arribar aquesta cita. De passada m'ha fet descobrir un llibre de cites sobre la lectura que promet molt i que espero aconseguir aviat. Quan el trobi, ben segur que caurà un especial "cites" en aquest diari de lectura. De moment, un clàssic: El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho del nostre vell amic Cervantes.

Som-hi doncs, a llegir i a fer camí.

Bon ritme. Bon ritme de lectura i bon ritme de fer camí. Dante i Virgili no paren en el seu viatge per l'infern i nosaltres procurem estar a l'alçada. Divuit lectores: cinc homes i tretze dones. Quatre cants, un més del previst.

Molta merda... és el que hem trobat avui. Vaig veure un cap tan carregat de merda que no es veia si era clergue o laic. Esperem que ens porti sort, com si fossim gent de teatre -de fet, d'alguna manera ho som-. A banda de la femta, avui hem 'vist' més coses:

Infern. Cant XVI

Som encara al tercer sector del cercle setè: el dels condemnats per sodomia. En conversa amb tres cavallers florentins condemnats tornen a aparèixer les desgràcies i corrupcions patides per la ciutat de Florència. Seguint el riu que voreja l’arenal on cau la pluja de foc, Dante i Virgili arriben a la vora d’un abisme on se sent el retruny de l’aigua roja de sang caient en cascada entre els cingles i roques.

Infern. Cant XVII

Des del cingle veuen acostar-se una estranya bèstia – Gerió-, que és la representació del frau i la falsedat. Abans de baixar, en un descens lent, lúgubre i majestuós a la profunditat de l’abisme que tenen davant, Dante fa una visita ràpida a un grup d’usurers.

Infern. Cant XVIII

Els viatgers arriben al cercle vuitè, o dels fraudulents. És un clos de pedra al centre del qual hi ha un pou que encara baixa més. El clos de pedra el formen una sèrie de fossars concèntrics excavats en la pedra. A la primera fossa hi ha els seductors i alcavots assotats per dimonis. A la segona fosa, els aduladors esbufegant dins un bany de merda

Infern. Cant XIX

Som al tercer fossar del vuitè cercle -aquest cercle en té deu de fossars- on trobem els simoníacs, és a dir, els qui venen o compren, per diners, els béns espirituals o eclesiàstics. Dante dedica aquest cant als pontífexs romans, a l'hora que fa una crítica ferotge al poder terrenal de l'Esglèsia de Roma i la seva corrupció.

Concurs. Avui va de 'Papes': Quin era el Papa contemporani de Dante, anomenat al cant XIX? I el seu antecessor? És fàcil, ja ho sé, però és que cada cop en sabeu més. Ara bé per posar-ho més difícil i per seguir amb el tema eclesial també podem preguntar Quins dos llibres de la Biblia han sortit avui a escena -un directament i l'altre per al·lusions?.



2 comentaris :

  • Rosa ha dit...

    Hola a tots, a veure si puc resoldre les qüestions d'aquesta setmana:
    - El Papa contemporani és Bonifaci VIII i el seu antecessor és Nicolau III
    -Els libres són, Macabeus i l' Apocalipsi
    Fins dimecres, Rosa

 
PrestaShop themes