Diari de lectura. Divina Comèdia (5)

14 d’oct. 2009 4 comentaris
"Sort que no vaig llegir aquest llibre de petita!". Som a l'infern profund i les imatges dels càstigs als condemnats són esgarrifoses. M'agrada molt aquesta lectura però sort que no vaig llegir aquest llibre de petita perquè hagués patit molt. Aleshores ens ho creiem tot i l'infern feia por. Això -més o menys- ho ha dit la Lali però ho comparteix algú més. La Cinta també celebra que els temps -i les idees- hagin canviat

"L'infern no existeix", diu el Leandre, tota una autoritat en la matèria. Si més no, no existeix tal com l'explica Dante. És inevitable que per la majoria del grup, per edat i educació, l'infern sigui un tema intens i 'controvertit' sobre el qual podriem parlar hores, per això avui li hem dedicat una bona part de la tertúlia.

Però... els malfactors, són castigats?. La 'saviesa' popular apunta que quan més gran és el delicte, menor és el càstig, sobretot amb el cas dels 'fraudulents' i sovint també amb els 'violents'. La part final de la tertúlia d'avui ha girat entorn aquest tema. Ha semblat que a idea del càstig personal a l'interior de cadascú prenia força. Dante ho va plantejar de manera molt diferent.

La cita del dia surt de la boca del Dante personatge quan Virgili li explica 'com és aquest abisme i quina gent inclou'. Dante diu, dirigint-se a Virgili:

"Oh sol que cures la vista emboirada,
m'alegres tant quan em resols un dubte,
que m'agrada dubtar tant com saber."

El que hem llegit avui:
Infern. Cant X

Som al sisè cercle en un paisatge de tombes flamejants, roents i mig obertes. Som al cercle dels heretges i Dante vol saber qui hi ha als sepulcres. Protagonista d’aquest cant és Farinata degli Uberti que va ser cap dels gibel•lins de Florència en els anys anteriors a Dante.

Infern. Cant XI

Dante aprofita aquest cant per fer un resum ordenat de l’itinerari del món inferior. Els viatgers són en un cingle, al final del sisè cercle, des d’on veuen els cercles inferiors així com el munt de condemnats que hi ha. L’estructura de l’infern és el reflex de l’estructura de les societats humanes. El pitjor: l’engany, el frau, la violència i la traïció.

Infern. Cant XII

Arribem al cercle setè: el dels violents, guardat pel Minotaure, fill de Minos i meitat home, meitat bèstia feroç. Els condemnats pel pecat d’ira, els violents, són submergits dins un riu de sang bullent.

Absències i presències. Ens hem reunit 19 persones per fer la lectura de la Divina Comèdia, ens han faltat quatre dels lectors habituals que són de viatge: dos a Frankfurt (quina sort!) i dos en destí desconegut. Per contra hem recuperat la presència de la Francesca -amb new look inclòs-, a qui no havíem vist encara aquest curs i la del Delfín, que es va incorporar la setmana passada i sembla ser que ja ha agafat el ritme. Bé per tots sis!.

Elogis. La Francesca en el seu retorn no s'ha estat de felicitar el grup. Ha trobat que, en general, s'ha llegit millor i més alt. Elogis acceptats. Pot ser que les classes de repàs que vam fer a l'estiu han donat el seu fruit?

El concurs. Vist el nivell de la tertúlia d'avui farem una pregunta 'filosòfica'. El cercle dels violents està dividit en tres seccions. A què correspon cada secció o quins tres tipus de violències descriu Dante?
I una altra pregunta més 'política': Quins "dos partits" hi havia en temps de Dante? A quin pertenyia Dante? I a quin pertanyia Farinata -aquell ques està mig alçat al sepulcre roent-?

4 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    A veure si m´en surto:
    El cercle dels violents està dividit en tres parts:
    Els que atacan al próxim, a Déu o así mateixos.
    Els lladres, adivins, hipócrites,bandolers.
    Y els que acometen fraud o traició

    Els guelfos i els gibelins. Dante pertanyia al ban dels guelfos i Farinata als dels gibelins.

    Fins dimecres.... a estat dificil eh? jeje

    Montse V.

 
PrestaShop themes