"Gent de pau". Sense recel ni por

Recordant l'Antoni

No vaig ni vinc. Si algú demana on sóc,

podeu respondre que m'heu vist, sorrut

i tendre alhora, a qualsevol indret

des d'on es senti la remor del mar,

al cor del vent, al cim més alt del crit 

i al clar recer dels ulls de tots aquells

que encara són capaços d'estimar

febrosament, sense recel ni por.

Miquel Martí i Pol 

Hem llegit molt junts. Trobar-se cada setmana per compartir lectures crea vincles. Han estat moltes setmanes al llarg de molts anys de seure uns al costat dels altres. Han estat moltes històries compartides, lectures especials, com aquella d'un petit príncep -sensible i tendre alhora-, és el temps que has perdut amb la rosa que la fa important. O la d'aquell 'quadern gris' tan precís i tan proper, tan ple d'observacions, de detalls. O la de l'Odisseu tornant cap a casa amb els seus companys d'aventura,...

A les sessions de lectura, l'Antoni s'emocionava i se li trencava la veu sovint. Amb les lectures, amb la música, amb la relació del grup o quan ens volia fer una reflexió sentida. Era així: tendre, sensible, bona persona, detallista, observador, activista de la pau i de la germanor, cercador de bellesa.

Quan vaig saber que l'Antoni es va morir el dia de Nadal em va venir al cap la seva imatge de fa pocs dies, a la sala de lectura, escrivint missatges de pau i d'esperança per penjar a l'arbre de la biblioteca. Mentre uns bevíem, xerràvem o menjàvem, ell va estar una bona estona escrivint, col·laborant amb el que ens va demanar la Gemma: escriviu bons desitjos. I així ho va fer, generós, engrescat, compromès. Aquest record tinc de tu.

Carles

L'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Miquel Martí i Pol, del "Llibre d'absències"