Temps de lectura: 55 minuts
Capítols llegits: 27 i 28 de febrer i 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, (11), 12, 13, 14 i 15 de març de 1919
Temps: Primavera. Dia gris.
Avui ha estat un dia estrany. La sala de lectura estava mig buida, el cel gris,... fins i tot les notes de Pla sonaven avui una mica més esmorteïdes. Era un dimarts que semblava dilluns, acabats d'arribar de les 'vacances de Pasqua'.
Tot i així hem llegit bé i molt. I, en el fons, Pla ens ha ofert retrats esplèndids: la dispesa on ha d'anar després de deixar el pis del carrer Mallorca per problemes econòmics, la (in)utilitat de la universitat, els conflictes obrers o el retrat del doctor Joaquim Borralleras, habitual de tantes tertúlies.
14 de març de 1919. L’agitació obrera torna a abrivar-se. Tothom afirma que els conflictes que hi ha en porta tindran unes proporcions mai no vistes. A través dels diaris és impossible de saber exactament el que es discuteix. La informació és confusa, difusa i controlada. L’obscuritat és total. Molts tramvies són accionats ja per soldats. A les gabelles, la gent fa provisió d’espelmes. És trist que en aquest país, per remoure una petita cosa, s’hagi de fer una revolució cada setmana.
Som als mesos de febrer i març de 1919 i un dels temes importants a Barcelona va ser la vaga de la Canadenca.
Una cita. Hi ha una quantitat determinada de persones que viuen de renda –que és una cosa conspícua i sòlida. Escriure té més força: fa viure de l’aire del cel: de pressentiments, galindaines, hipòtesis i profecies. Josep Pla, 8 de març de 1919. Això és claredat d'ofici, o més ben dit, de vocació.
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada