Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Bon temps. Fresqueta al matí i calor a l'hora del sol.
Observacions: Avui en acabar la lectura se'ns han acumulat unes madalenes farcides de xocolata, gentilesa de l'Araceli, uns bombonets de sant Miquel i uns carquinyolis de l'Isabel. Una feinada!!
Llibre. Una cita d'en Xavier Pla, estudiòs de l'obra de Josep pla, reproduida a La Vanguardia en un article de la periodista Rosa Ma. Piñol escrivia: «El quadern gris es un auténtico 'work in progress', la obra de un hombre ya maduro que recrea su vida de juventud usando como forma literaria el dietario íntimo. Leer ahora el manuscrito inicial enriquecerá sin duda la lectura de la emblemática obra y demostrará la complejidad de sus procesos de escritura», afirma Xavier Pla. «Se nos había vendido la idea –añade– de que Pla no reflexionaba demasiado sobre lo que escribía, que redactaba de un tirón. Cuando en realidad se preocupaba enormemente por la técnica literaria, por el estilo y por la verosimilitud del texto final. Por tanto, nos hallamos ante un documento excepcional, que ha de permitir conocer mejor su literatura y qué tipo de escritor era».
Lectura. Avui hem augmentat una mica més el ritme i hem llegit gairebé 15 pàgines, pràcticament tot el que ens quedava del mes d'abril de 1918. Com els dies anteriors hem trobat observacions, opinions i de tot una mica: la relacions entre veïns del poble, la lectura a les golfes, l'observació de la cara i la mirada d'homes i dones, la importància dels àpats o l'article al diari d'un avantpassat. Convertir a Víctor Català en autora de novel·la policíaca o magnificar els assaigs de Montaigne. I l'Empordà, i Palamós,...
La cita. Del 24 d'abril de 1918: Un pobre que no creu en miracles és no solament cent vegades més pobre del que realment és, sinó que, a més a més, és un pobre equivocat. L’únic tresor dels pobres és el miracle possible.
La pregunta. Segons Pla, hi ha molt poca gent que ha caigut en l'error de creure que l'home és redimible. Us en recordeu, qui?. Ho diu parlant de les picabaralles provocades pels contactes humans massa immediats, per exemple, entre veïns.
La resposta (a un dubte de la lectura). Maeterlinckià, adjectiu que fa referència a Maurice Maeterlinck, dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911. A la viquipèdia trobem que va contribuir a la transformació de la concepció del drama... L'acció, per mitjà de la interpretació dels actors, ha de suggerir els estats d'ànim front al seu destí, el lent despertar vers a la fatalitat. D'aquí ha de venir la comparació que fa amb la descripció que Víctor Català fa del Montgrí a Solitud.
Entrades
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada