Diari de lectura. L'Odissea (18)

18 de febr. 2009 3 comentaris
Etó. Avui hem començat la lectura al punt en què Odisseu es fa passar per cretenc quan parla amb Penèlope -que encara no l'ha reconegut-. Diu el 'cretenc': El meu nom gloriós és Etó. Curiós nom!. I més curiós perquè avui precisament el poeta ens explica, poc després, el moment en què Autòlic -l'avi de la criatura- els hi diu a Euriclea i a Laertes quin nom li han de posar al nen. La posterior trobada dOdisseu -ja crescut- i Autòlic al Parnàs serà l'origen de la cicatriu al peu d'Odisseu.

L'equip arriba en plena forma al moment culminant de la temporada. Aprofitem la presència d'Etó en aquesta crònica per fer servir aquesta clàssica frase del món esportiu. En aquest cas, la frase és certa: avui hem fet molt bona lectura, estem arribant al final d'un clàssic gens fàcil i el grup està en plena forma (Fins i tot la Lali avui ha dit que ho ha entès tot). Hem enllestit el cant XIX i hem començat el XX. Pel que fa a la gent, avui només ens ha faltat la Francesca però hem tingut una visita (que després expliquem) o sigui que, per acabar amb un altre simil futbolístic, avui teniem lleno hasta la bandera: 23 lectores i lectors, podiem haver fet dos equips de futbol amb arbitre i tot... i amb l'Etó d'espectador

Visita, què bé!. Avui ha vingut la Maria José de la Biblioteca de Sant Boi a conèixer la nostra experiència de lectura en veu alta de primera mà. Ja sabeu que ens agraden molt les visites i més quan mostren l'interés que ha mostrat ella. Estant pensant a fer a Sant Boi 'alguna cosa semblant' al que fem aquí. Tant de bò! Ens encantaria compartir dinàmiques i sensacions amb altres grups.


Euriclea. Buscant una imatge d'Euriclea rentant els peus d'Odisseu, he trobat una entrada del blog Traditio sobre aquest episodi, de la qual m'ha semblat oportú reproduir un fragment:

Probablement, un dels episodis de l´Odissea que més commou els lectors és el del reconeixement d´Odisseu per part d´Euriclea (cant XIX). La tècnica poètica d´aquest episodi és excepcional : la serventa Euriclea, ja d´avançada edat, es disposa a rentar els peus de l´hoste que s´assembla tant "en el cos, en la veu i en els peus" al malaguanyat Odisseu. La tensió va en augment : Odisseu tem que Euriclea el reconegui, però ja és massa tard perquè la serventa se n´ha adonat de la cicatriu a la cama. Què fa el poeta? Ens mostra l´emoció d´Euriclea? No. En un excepcional exemple d´analepsi (el flashback del cinema, comparable al magistral inici de Citizen Kane d´Orson Welles- recordem el famós "Rosebud"-), Homer ens descriu l´origen de la cicatriu d´Ulisses per, un cop enllestit aquest, passar immediatament a fer palesa l´emoció profunda d´Euriclea , tan profunda i sentida que és "alegria i dolor" al mateix temps. Aquest episodi és excepcional, i d´una plasticitat enorme.

Jo personalment, estic completament d'acord.


Concurs.
Quan el pidolaire anuncia a Penèlope que el retorn d'Odisseu és proper, anomena l'illa Trinàcia. La pregunta del concurs és: Quina illa coneguda és l'illa Trinàcia? Què va passar en aquesta illa?

3 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    Segons Viquipèdia, és l'illa de Sicilia.
    Segons l'historiador grec Diodor Sicul, podria ser Tyràcia o Trinokia, esmentada en l'obra d'aquest autor grec de Sicilia que va dedicar la seva vida a escriure una història universal. El treball consta de 40 llibres, amb una primera part (6 llibres) que va des dels temps mítics anteriors a la guerra de Troia, una segona (11 llibres) que va des de la guerra de Troia fins Alexandre el Gran; i la tercera (23 llibres) des de la mort d'Alexandre, fins les guerres de la Gal.lia. Desgraciadament l'obra no s'ha conservat sencera.
    Montserrat i Antoni

  • Rosa ha dit...

    Hola tots i totes,

    1.- Trinàcia podria ser actualment Sicilia

    2.- En aquesta illa pastaven unes vaques. Les vaques eren d'Helios i eren considerades sagrades. Els companys d'Odisseu, no les van respectar i les van matar per menjar-se-les.

    Fins dimecres! Rosa.

  • cafe ha dit...

    Molt bé. Si mirem la forma de l'illa és fàcil imaginar d'on va sortir el nom de "trinàcia".

    A l'Odissea també s'anomena l'illa d'Hèlios i també sabem el perquè.

    Endavant.

 
PrestaShop themes