Incerta glòria. Diari de lectura (6)

Imatge de la pel·lícula. En Lluís i la Trini. Un sopar al front

Sisena sessió de la lectura en veu alta d'Incerta glòria de Joan Sales.

Estem llegint l'edició que inclou El vent de la nit. És una edició de 764 pàgines, de les quals avui n'hem llegit quinze, de la 91 a la 106. Som al bell mig de la primera part del llibre i avui el front de guerra se'ns ha començat a barrejar una mica més amb la rereguarda. 

Avui s'ha fet present, com mai, en Ramon, el germà d'en Lluís, el destinatari dels escrits. També ha aparegut l'oncle, l'empresari i tutor dels germans; l'oncle empresari que li retreu a en Lluís que tingui una xicota anarquista. I el pare Gallifa que, al contrari de l'oncle, l'encoratja a estimar-la i a creure en l'anarquisme. De fet, l'encoratja "a creure i a estimar"; si creus en alguna cosa, si estimes amb tot el cor, prou que aniràs trobant el bon camí de mica en mica. 

Un parell de cartes han pres protagonisme avui. Una carta de la Trini, a l'inici de la lectura, i la carta de la carlana, al final. El fragment que us reproduïm és de la Trini, des de Barcelona.

"Encara no t'has adonat de la meva existència. No vull dir que no m'estimis, però vius com si jo no existís. Perdona que et parli així, però hi ha moments que no puc més i necessito esbravar-me. Tu no pateixes de sentir-te sol al món, o al menys no t'has adonat encara que no pateixes; jo, en canvi, no ho suporto. Fa un mes que no m'has escrit ni una ratlla..." 

[Recordeu: Dimarts, 11 d'abril, festa. Ens retrobem el dimarts, 18 d'abril]

Us deixem amb l'article de la Mercè Ibarz sobre la versió cinematogràfica, publicat recentment a Vilaweb i que hem repartit al 'grup de lectura' 

Incerta Glòria 6 by glevats on Scribd