Diari de lectura. Pere Calders (8)

Lectura. Avui hem acabat de llegir el llibre Invasió subtil i altres contes, només ens faltava el darrer conte llarg: La societat consumida i els vint-i-sis Contes breus. Una delícia!

Sobre els contes breus d'aquest llibre de Pere Calders, a la 'wikipèdia':

En aquest recull, s'inicia un nou tipus de narració, fruit de la capacitat d'experimentació amb el gènere: els contes breus. En molt poc espai -a vegades en dues o tres línies- l'autor pretén sintetitzar el seu món literari característic i intensificar l'efecte desitjat. Alguns són purs jocs d'artifici o gairebé acudits. 

Els contes breus són autèntiques peces d'enginyeria narrativa. En elles, una gran part dels seus títols hi exerceixen una funció decisiva, fins al punt que són autèntics generadors dels textos (ja que aquests textos no són sinó l'anècdota especialment triada per trencar les expectatives que aquells títols obren en els lectors). En aquest sentit, els contes breus són textos ben fidels a l'exigència d'aprofitament de tots els elements -el títol fins i tot- envers l'efecte únic.

Jocs d'artifici, acudits,... enginyeria narrativa. Una delícia que avui ens ha donat per una intensa tertúlia. 

Jornada Calders, Sales, Tisner. Ens segueixen arribant fotografies de la participació del grup a la jornada d'homenatge a aquests escriptors. Entre altres activitats, aquell dia va haver un concurs de microrelats i la Salut va guanyar un premi. Aquí teniu el testimoni d'una fantàstica foto, que ens ha enviat la Carme, amb les autoritats culturals i educatives del nostre ajuntament, mirant atentament el text guanyador de la nostra companya de grup.

Un conte breu (d'un altre recull), per acabar. 

Què hi podríem fer?

Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?

Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del Port de la Selva que va somiar que era una granota i, en llevar-se, va comprovar que era realment una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort van tenir dels coneixements paranormals d’un farmacèutic (el nom del qual em callo a petició de l’interessat) que amb quatre passades de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.

Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia.

Pere Calders