"El higo más dulce" de Chris Van Allsburg

"La idea que l'extraordinari succeeixi en el context de l'ordinari és el que em fascina"

Chris Van Allsburg

Les cobertes que miren a la dreta ens conviden a passar pàgina, 

les que miren a l'esquerra (com aquesta) ens demanen, subtilment, més atenció. 

Lliçó del mestre Centelles, abans de començar la lectura.

L'àlbum. El segon àlbum il·lustrat que hem triat per llegir amb el 'Grup de lectura en veu alta' és El higo más dulce de l'escriptor i il·lustrador dels Estats Units, Chris Van Allsburg. El llibre es va publicar l'any 1993 i l'edició en castellà és de 1995. L'edició és de Fondo de Cultura Económica. 

Les ressenyes sobre aquest àlbum en concret no són abundants. La revista Babar, un referent en la difusió de la literatura infantil i juvenil, va publicar l'any 2008 un bon article sobre Van Allsburg: Chris Van Allsburg: la inquietante mirada de un niño, que inclou un petit anàlisi, molt recomanable, sobre El higo más dulce, àlbum que consideren "una muestra representativa del trabajo de Van Allsburg como un todo". Finals inesperats, personatges 'grotescs i ambigus', grans il·lustracions, amb jocs de llums, escenaris desolats i perspectives canviants, texts breus... tot ens condueix al mateix lloc: la incertesa, pot passar (o haver passat) qualsevol cosa. Ricardo Sarco a l'article de Babar parla de el interés del autor por desarrollar una literatura infantil alejada de los lugares de confort. 

Van Allsburg és un creador d'atmosferes, sovint inquietants. Ho podeu comprovar a qualsevol dels seus llibres que trobareu a la biblioteca; el seu primer àlbum: El jardín de Abdul Gasazi, el segon (una història adaptada al cinema): Jumanji, o a les fantàstiques i misterioses històries del senyor Burdick. 

A la pàgina personal d'en Jaume Centelles trobareu, naturalment, una entrada dedicada a Chris Van Allsburg, que inclou el petit vídeo "A biography of Chris Van Allsburg".  

Finalment, a la pàgina de l'editorial Ekare, trobareu un text breu sobre les il·lustracions de l'àlbum El Expreso Polar que ens poden ajudar a entendre encara més l'estil Van Allsburg. 

La lectura en veu alta. Aquest cop hem fet la lectura de text i imatges, simultàniament, pàgina a pàgina. La història es desenvolupa en 14 dobles pàgines, just els lectors d'avui, catorze. Lectura del text, breu, i posteriorment, comentaris sobre quina informació (sobre l'acció o sobre els personatges) ens aporta la imatge. La idea era arribar a l'escena final amb la pausa i l'enteniment suficient que ens fessin gaudir al màxim d'un final literàriament perfecte. 

Ha estat un bon exercici d'observació, també d'interpretació. Compartir el que cadascú veu o interpreta ens ajuda a entendre millor la història, allò que l'autor ens ha volgut explicar. 

En aquest cas, la història de El higo más dulce és molt recomanable per adults, així com la resta d'obres que han estat traduïdes i publicades en castellà i en català, per exemple La escoba de la viuda. 

Propera lectura: El cor i la botella i/o Som aquí de l'Oliver Jeffers

(a veure si arriben a temps, que el nou servei de 'préstec interbibliotecari' ens està fent patir molt)