Grup de Lectura en Veu Alta Biblioteca Tecla Sala

Diari de lectura. El quadern gris (19)

2012-02-14T16:36:00.000+01:00

Assistents: 16
Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Solet tímid, no escalfa gaire però ja no fa tan fred.

De la lectura. Hem llegit els dies 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 de novembre de 1918. Entre molts altres temes, avui Pla ens ha portat de cacera i ens ha descrit el dinar: cargols, conill i allioli, i vi suficient o més ben dit: més que suficient. També ens ha portat d’excursió a Sant Sebastià, al cinema, a Llafranc, a llegir Plató o de paquet en la motocicleta de Coromina. Ha lloat Pompeu Fabra i la seva gramàtica, ha parlat del ‘naturalisme’ i ha contrastat els ‘naturalistes’ i els ‘antinaturalistes’, aixó sí: llegint Zola. I també d’excursió, sis hores de camí,...

De Josep Pla. De mica en mica anem coneixent Pla, en les seves virtuts i també en els seus vicis. Us deixem un text de la conversa que van mantenir Lluís Bonada amb Ramon Sala i Canadell, l'amic de fora de la comarca, de Castellfollit de la Roca, amb motiu de l'Any Pla (1997). Deia Ramon Sala:

Pla va escriure trenta mil pàgines, dels països, de la geografia, de les persones, de la gastronomia, de la medecina, de la política, de tot. I va escriure aquesta quantitat de pàgines en un moment en què no hi havia fax, ni telèfons mòbils... I feia periodisme en aquestes condicions, sense ordinadors i les possibilitats de correcció que donen. Ell tot ho feia amb una ploma Parker i era tan poc dotat per a la mecànica que no la va carregar mai. Portava un tinter petit a la butxaca i anava sucant i escrivint. Amb aquella lletra menuda, quan havia acabat o ho passava per telegrama o, normalment, ho ficava en un sobre, tancava i ho enviava. Quantes pàgines no hauria fet si hagués dominat una mica els mitjans actuals? (...). Era una persona molt donada a la broma i a la ironia.

Aquest era en Pla, algú que vivia per escriure les coses, que més que la ploma feia servir els ulls. Retenia, memoritzava.

Els enemics d’en Pla deien que bevia. Bé, i què? L’Allan Poe bevia, potser molt més que en Pla, i en Hemingway, i ningú no diu que eren escriptors dolents. Sobre si era net o brut o es canviva més o menys. Bé, un home quan està tot sol i es gran i viu a casa seva no sol ser gaire pulcre

Diari de lectura. El quadern gris (17)

2012-02-07T12:52:00.000+01:00

Assistents: 16
Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Fred. Ja ha arribat l'onada de fred que dimarts passat s'anunciava.

De la lectura. Avui hem enllestit les entrades al dietari del mes d'octubre de 1918: 11, 12, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 22, 23, 26, 27 i 29. Ens hem quedat a les portes de 'Tots sants'. Els temes d'avui han estat diversos: Joseph Joubert, Figueres -que surt molt ben parada-, Pio Baroja -molt recomanable-, també Unamuno, l’enterrament del vell Trill, la pluja, més enterraments, el diumenge a Calella, la visita -molt lúgubre- a una casa de senyoretes, un dia de boira, Francesc Pujols, de la tardor, de l’excursió a Calonge,...

Deixeu-me tornar a dir dues coses que em causen admiració: Què bé escriu Pla i quin goig llegir-lo en veu alta! I què generós l'esforç del grup per llegir-lo cada cop millor!

De Joseph Joubert. Vista l'admiració que professa Pla per aquest pensador francès al full que hem repartit avui hem inclòs la biografia i un recull de cites de Joubert. Afegim al bloc una informació: l'edició en català del llibre Pensaments : judicis i anotacions (2009) amb la traducció -sempre recomanable- de l'hospitalenc Joan Casas. El trobareu a la biblioteca Tecla Sala.

Tanca els ulls i veuràs.

Cita (amb traducció). Avui hem llegit: "Què hem de fer? ¿Què és més adequat i plausible, el vox populi, vox Dei, o el vox populi, vox stultorum?". Que vindria a ser: veu del poble, veu de Déu o veu del poble, veu de l'estupidesa?.

Us reprodueixo un comentari que va fer un lector, en Florenci Salesa, al bloc d'El quadern gris:

“…el vox populi, vox Dei, o el vox populi, vox stultorum…” (la veu del poble, la veu de Déu, o la veur del poble, la veu de l’estupidesa). No crec que això fos escrit amb voluntat d’arribar absolutament a tothom, però si a molta més gent de la que ens pugui semblar avui dia. Mentre llavors, aquesta gràcia tenía un punt d’humor cult, però relativament popular, avui seria considerada d’un elitisme irrespirable i, en conseqüència, titllada d’esnob. El llatí era abans conegut per tota persona considerada mínimament culta, mentre que ara… A començaments de segle XX, Unamuno -qui no destacà per la seva sensibilitat cap al fet català, precisament- sembla que digué alguna cosa com “Cualquier español considerado culto debería poder leer literatura catalana sin traducción”. Fem un cop d’ull superficial al panorama. Després mirem d’endinsar-nos hi. Llatí? Català? Cultura? Aquells eren altres temps, certament. Les nostres màquines actuals milloren el moviment de les orelles dels gats joves però jo no sé llatí, per exemple. No anem bé per aquesta banda, crec.

I, de retruc, us deixo l'enllaç a l'article d'en Quim Monzó amb al·lusions al llatí que ens va comentar en Leandre la setmana passada.

Diari de lectura. El quadern gris (16)

2012-01-31T18:38:00.000+01:00

Assistents: 21
Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Som a les portes de l'onada de fred. Ha començat a arribar, ara bé, no plou

De la lectura. Hem tornat a llegir una mica més del que teníem previst, un parell d'anotacions més. Serà que a més de fer-ho millor, ho fem també més ràpid? Hem llegit les entrades dels dies 17, 18, 20, 23, 28 i 30 de setembre i 1, 3, 4 i 10 d’octubre.

Pare de Josep Pla

Els temes d'avui: ben variats. De la cerimònia de la conversació, del paisatge dePalafrugell, dels morts i dels cementiris, de l’amor i de la mort, del joc, del pare, departits polítics i l’aventura de l’arròs, de l’astúcia i la bona fe, d’enredar-seamb dones... I a la darrera entrada d’avui: de Balmes i d’Ors, passant per laliteratura catalana, la sensualitat, el matrimoni, la ganduleria, fins a lacomparació final de màquines amb animals.

De la manera d'escriure de Pla. D’un article de l’Agustí Pons, que durant molt anys, va ser responsable de les pàgines i delsuplement de Cultura del diari Avui, reproduim un fragment. L'article es titula Contra la frase en forma de cua de peix i va ser publicat al diari AVUI, el 13 de desembre de 1997.

"(...) Aquests dies,i com a activitat complementària a l'exposició Josep Pla, la diabòlicamania d'escriure, se n'ha organitzat un altre, de cicle, titulat Lectures d'El Quadern Gris, al qual,previ pagament, hi assisteixen unes poques persones, selectes, que tenen elplaer d'escoltar les reflexions d'alguns dels millors especialistes sobre Pla.Dijous va ser el torn de Lluís Bonada i Antoni Marí i les seves dissertacionsno van defraudar.

Lluís Bonadava parlar de l'obsessió de Josep Pla contra la frase en forma de cua de peix iels periodistes presents a la sala de seguida el vam entendre. "No serveixde res un esclat de genialitat a la sisena ratlla si el lector t'ha abandonat ala primera", ha escrit la periodista i escriptora francesa ChristianeGrand. Pla no havia llegit Grand però havia freqüentat prou diaris per saberque al lector cal atrapar-lo a la primera ratlla i procurar no deixar-lo anar."Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat."Així comença l'edició definitiva d'El quadern gris, publicada el 1966 enforma de dietari a partir d'una primera redacció escrita, però no editada, elsanys 1918-1919. Bonada ens va fer adonar que fins a la darrera paraula ellector no comprèn el sentit global d'aquella primera frase i que es tractad'una tècnica també usada per un altre gran narrador que també va començar coma periodista, és a dir, Gabriel García Márquez. En canvi, una frase amb cuade peix seria aquella que manté una tensió decreixent i que acaba desfilant-sea través d'uns quants complements circumstancials."

Una cita. Del 23 de setembre: El cultiu de la capacitat d’oblit crec que és una cosaexcel·lent per a saber viure.

I un diàleg. Un fragment. Entre Josep Pla i el seu pare.

–M’aconselles l’astúcia o la bona fe?

El meu pare queda parat una estona. Em mira fixament.Després mira a terra. Em diu, finalment, amb una concentració intensa a la veu:

–No ho diguis a ningú: t’aconsello l’astúcia i no en parlemmés…

Diari de lectura. El quadern gris (15)

2012-01-24T17:22:00.000+01:00

Assistents: 17
Lectura: una hora, ben aprofitada.
Temps: Bon dia, sol. Seguim anticiclònics.

De la lectura. L'objectiu d'avui era acabar la narració del dia 14 de setembre de 1918. Una narració de 33 pàgines!!, de les quals avui hem llegit les últimes 22. Bon ritme. Un cop més, constatem què fàcil ens ho fa Josep Pla. Les frases estan tan ben construïdes i la narració flueix tan bé!

La narració que hem llegit avui va sortir publicada per primer cop l’any 1924 a Els contistes catalans amb el títol de Negre i taronja, va ésser inclosa, amb modificacions, a El vent de garbí, cinquena sèrie de Coses vistes, d’Editorial Selecta (1952) amb el títol de La crueltat gratuïta i finalment incorporada a les pàgines del El quadern gris (1966).

Dret, al mig, trobem al Pla estudiant protagonista de la narració

De Josep Pla i la seva literatura. ... laliteratura que farà Pla serà una literatura que procurarà eludir, des delprimer moment, la possibilitat que el lector s’enganyi. O sia, farà unaliteratura antiliterària, una literatura que no voldrà rivalitzar amb la vidareal sinó confondre’s amb ella. I el que fa Josep Pla no és substituir laliteratura per l’existència, sinó fer de la seva pròpia existència una obraliterària. Però, com diu ell mateix, no una obra literària que comença i acabaque té un principi, un desenvolupament, ni té absolutament cap conclusió niexemple.

Hi hauna literatura, que crec que és la que realment interessa a Josep Pla, on no hiha protagonistes ni personatges; tampoc no hi ha escenaris literaris en què esmouen aqueixos personatges, sinó que el personatge de la literatura de JosepPla és el propi Josep Pla.

AntoniMarí a Memòria i literatura en El quadern gris

Diari de lectura. El quadern gris (14)

2012-01-17T16:46:00.000+01:00

Assistents: 19
Lectura: 55 minuts
Temps: Bon dia, sol magnífic.

De la lectura. Hem llegit les entrades dels dies 5, 6, 9, 11 i 12 de setembre de 1918 senceres i també una part del dia 14 de setembre. L’entrada del 14 de setembre és de les més llargues del dietari, una història curiosa a partir dels records que li provoca una visita a Girona.

Girona

Avui hem fet una bona sessió de lectura, la majoria dels textos eren molt bons: tant els més reflexius (sobre l'expressió de la intimitat o la sinceritat dels dietaris o les relacions intergeneracionals,...) com els més personals (de la seva manera de ser, de la imatge que projecta o de la convivència amb son pare). Ara bé, on hem trobat que arribava a l'execel·lència ha estat el dia 9 de setembre, en la descripció del dia passat a Girona - sense tenir-hi pràcticament res a fer. Sublim!

De llegir Pla. En text d'en Xavier Pla, anomenat La ficció autobiogràfica de Josep Pla, publicat en un recull de textos d'homenatge a Josep Pla. titulat Cinc notes sobre Josep Pla, trobem aquesta anècdota personal:

La setmana passada vaig agafar el tren a Girona per venir a Barcelona. Durant el trajecte, llegia i tenia papers sobre Josep Pla a les mans. Se’m va acostar el revisor del tren. Després de validar-me el bitllet, es va asseure al meu costat i, sense cap mena de mirament –no ens coneixíem de res-, em va començar a parlar de Josep Pla. Aquest revisor, de mitjana edat, em va començar a parlar dels llibres i de la prosa de Pla amb un èmfasi i un entusiasme que, en certa moments, em van deixar parat. (...)

Vam estar parlant gairebé mitja hora de El quadern gris... Al final, el revisor em va dir una frase emocionant: que li agradava la literatura de Josep la perquè la trobava molt divertida i que, a més, sempre aprenia moltes coses. Potser aquest era –vaig pensar- el millor homenatge que es podia fer, l’any 1997, a Josep Pla: que un revisor de tren digués que es divertia i que aprenia coses llegint literatura en català, llegint Josep Pla. (...)

Potser una de les raons per les quals la literatura de Josep Pla té aquesta mena de repercussió és perquè, encara que pugui sembla una obvietat, llegir Josep Pla és un plaer. Llegir els mots, les frases, les pàgines que utilitza Josep Pla és un plaer.

Una cita del llibre. Insinuadora, gairebé eròtica. De l'11 de setembre de 1918:

"Fa anys, quan arriba aquesta època, sento, en iniciar-se la nit, una secreta enveja de les persones que no sé ben bé on van, de la parella que es perd en la foscor d’un carrer, de les vagues persones que agafen el tren del vespre, dels qui veig entrar en una casa que no és la seva després d’haver-se assegurat que no han estat seguits per ningú donant una mirada amunt i avall del carrer…"

Diari de lectura. El quadern gris (13)

2012-01-10T11:57:00.000+01:00

Assistents: 20
Lectura: 50
Temps: Dia assoleiat, al carrer més fred que dies enrere, a la sala de lectura temperatura ideal.
Observacions: Hem escoltat fragments del "Clar de lluna" de Beethoven i de la "Rapsodia hongaresa núm. 2" de Liszt

Sessió de lectura:

Avui hem llegit molt i bé, amb ritme. Hem llegit en veu alta les anotacions del dietari corresponen als dies 24, 25, 26, 28 i 30 d'agost i 1, 2, 3 i 4 de setembre amb la qual cosa, després de les darreres descripcions de les sortides en barca i dels paisatges i camins de la costa, el nostre protagonista i la seva família ha deixat Canadell per tornar a Palfrugell.

En relació a Palafrugell, al full de la sessió d'avui reproduïem el següent text del periodista Xavier Febrés:

No s’entendria la personalitat de Josep Pla si no es tingués present que la seva primera etapa de formació és exclusivament palafrugellenca, fins que als vint anys no s’incorpora al món cultural de Barcelona a través de l’Ateneu i el periodisme. Fins aleshores, la seva formació no era ni tan sols gironina, ni tan sols empordanesa, sinó genuïnament palafrugellenca.

... Palafrugell no és només l’escenari de la vida íntima de l’escriptor. És la font d’una part bàsica de la seva personalitat. Per això conèixer el caràcter del Palafrugell de l’època de Pla no equival només a col•locar el decorat d’una part important de la seva obra i de la seva vida, sinó que es converteix en una clau per entendre-les.

El caràcter de Palafrugell en les primeres dècades d’aquest segle [segle XX], durant les quals s’hi va educar Josep Pla, no és comparable al de qualsevol altre municipi català de 10.000 habitants. Palafrugell era un cas apart, a causa de la sobtada prosperitat i de la configuració social distinta que hi havia abocat la nova activitat de la manufacturació de taps de suro, comprats a bon preu pel fabricants francesos de xampany...

Al llibre La vida de Josep Pla a l'Empordà

publicat l'any 1991.

Festa de final de trimestre

2011-12-20T16:51:00.000+01:00

Assistents: 23
Temps de festa: 1 hora i mitja.

Temps: Bon temps.

Hem recuperat algunes baixes de la setmana passada, però avui ens han faltat l'Angels i la Isabel Antonino, la Montserrat Vergés i la Montserrat Rovira. No cal dir-ho: les hem trobat a faltar. Hom voldria que a les festes i a les celebracions hi fos tothom. Les absències per motius de salut són les que més greu ens saben. Encara ens en recordem amb molt de carinyo de la Francesca i de la Montserrat Rodríguez, que ja no poden venir a llegir amb nosaltres. I de la Hortènsia. Per totes elles i també per nosaltres, hem brindat: a la salut de tothom.

Bones festes

...i bona lectura!!

La festa en imatges:

Recordeu:

Ens retrobem el dimarts, 10 de gener. Seguirem llegint Pla. El quadern gris.

Diari de lectura. El quadern gris (12)

2011-12-13T16:25:00.000+01:00

Assistents: 17.
Temps de lectura: 55
Observacions. Santa Llúcia, avui teníem 4 o 5 lectores compromeses amb celebracions de modistes i cosidores.

Cita: Mentre hi ha diàleg hi ha matrimoni. Josep Pla a El quadern gris, 23 d’agost de 1918

Josep Pla. Del llibre Conversaciones en Cataluña (1966) de Salvador Pàniker.

Yo sentía gran curiosidad por conocer a José Pla, pero al mismo tiempo temía encontrarme con un falso personaje, con un farsante empeñado en representar el papel de José Pla. Felizmente no fue así. José Pla resultó ser un hombre de verdad, del cual me impresionó su espontaneidad creativa, su economía verbal, su patetismo, su soledad y su metafísico cabreo. (...) Me impresionó también la formidable humanidad del escritor, su hospitalidad y su finísima comedia, tan sabía como antigua –una especie de aristocrático estar de vuelta... En conjunto, una extraña mezcla de tristeza, ironía, vitalidad y pitorreo. ... Comprendí en el acto que aquél era un viejo y malicioso mediterráneo poseído por un portentoso sentido del estilo; un hombre que simboliza la defensa sin esperanza de una fidelidad a la tierra.

José Pla viste de luto, con elegancia descuidada y sobria, campesina. Es un hombre de alta estatura y que renquea un poco al caminar por causa de unas recientes dificultades circulatorias. Su mirada es vivísima y la tez muy pálida. La conversación tuvo lugar debajo de la gran campana, con el magnetofón encima de la mesa.

Lectura. Avui hem llegit només una entrada, la del dia 23 d'agost de 1918. Tota ella sobre l'amor i la parella. Escenes d'un primer amor li diu Pla. La lectura en veu alta d'aquest fragment ha estat diferent i divertida, hem 'representat' els quatre diàlegs dels enamorats fent una lectura per parelles i el resultat ha estat molt fresc i aclaridor. El text és irònic, fins i tot cruel en algun moment, la imatge de Pla sobre l'amor i les relacions de parella tenen un punt amarg, ara bé, les descripcions de l'ambient i les escenes d'enamorats són una delícia narrativa.

Fi de trimestre. I com qui no vol la cosa hem arribat al final del primer trimestre d'aquest curs, ja hem fet 12 sessions de lectura del 'quadern gris' d'en Pla i, crec, que els resultats són molt positius. Ens agrada i el llegim bé, per tant, al llarg del 2012 seguirem llegint Pla. De moment, dimarts 20 de desembre farem la nostra festa de final de trimestre.

Diari de lectura. El quadern gris (11)

2011-11-29T17:34:00.000+01:00

Assistents: 20
Temps de lectura: 50 minuts
Temps: Bon temps, no plou, ni fa fred, tot i ser finals de novembre

Cita. Del 14 d'agost: ...és molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina.

Lectura. Avui hem llegit els dies 10, 14, 15, 17, 19 i 22 d'agost de 1918 i hem ensumat la llarga entrada del dia 23. Per sort Josep Pla dedica la major part del seu talent a descriure i així podem trobar i llegir escenes tan entranyables, clares i suggeridores com el dia de la festa de la Mare de Déu d'agost, l'expectació del llarga vista del senyor Joanola o la descripció del costum del jovent d'anar a berenar pel voltants del poble.

Les pastilles que van fer famosa la farmàcia del senyor Joanola, oriund de Palafrugell

Portem un bon ritme de lectura. Avui hem dedicat la primera estona de la sessió a donar la noticía del premi que ha guanyat la Salut, una de les lectures més entusiastes del grup. La notícia la trobareu a El9Nou i les fotos de l'acte, aquí. Moltíssimes felicitats!!

L'autor. El món segons Pla: Petit fragment d’una estupenda conversa que Salvador Pániker va mantenir amb Josep Pla l’any 1965 al Mas Llofriu. Va ser publicada al llibre Conversaciones en Cataluña (1979). La Vanguardia va reproduir un extracte de la conversa l’any 1997, el trobareu a la pàgina Lletres.

"Pla dice de sí mismo que él no es un literato, sino simplemente un payés que escribe.
(...)
–¿Usted ha tenido dinero alguna vez?
–Yo no tengo nada. Esta casa, hasta hace quince días, era de mi madre. Pero como soy soltero y mi hermano es viudo sin hijos, tampoco ahora podemos hacer nada... Yo soy lo que se dice un "hereu gravat" [...].
–Me parece que usted dispone de una dimensión contemplativa.
–Y solitaria. Soy solitario y contemplativo, poco aficionado a hablar con la gente.
–Pero es un conversador extraordinario.
–Yo no sé nada de nada. Me gustaría saber cómo se las ingenian estos profesores que no tienen nada qué decir y que no paran de hablar, y que encima viven de lo que hablan. Es un curioso misterio todo esto. ¿No le parece a usted? Es como los médicos que solamente utilizan la penicilina. No va muy bien el mundo. Con esta leyenda de que todos somos iguales se cree que el mundo marchará, y la verdad es que hay muy poca gente que de verdad sepa algo real. Llegará un momento en que la gente sabrá manipular un complicado mecanismo, pero no sabrá encender un fuego"

Diari de lectura. El quadern gris (10)

2011-11-22T11:07:00.000+01:00

Assistents: 17
Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Ha millorat el temps respecte a la setmana passada, tot i que els núvols segueixen a prop i en qualsevol moment tornaran a descarregar.

Llibre. Més sobre l'estil d'en Josep Pla:

"L’obsessió per la claredat i el refús intransigent pels sinònims el porta a vegades a ser repetitiu. Com Stendhal s’estima més de repetir la cosa que no pas servir-se d’un pronom. Pla es nega a buscar paraules diferents que designin la mateixa cosa i per això escriu: La botiga em sembla una magnífica botiga: una botiga petita, estreta i profunda (14 de setembre de 1918); al fil de la vorera hi ha una petita motocicleta. És una petita motocicleta anglesa que s’ha comprat Tomàs Gallart (27 de maig de 1919). (...)

L’amenitat, la precisió i el relleu són les tres virtuts de l’adjectivació. Els adjectius de Pla es refereixen a qualitats diferents de l’objecte descrit. El pa de pessic que apareix a la taula és deliciós –qualitat de gust-, flonjo –qualitat material-, daurat –qualitat de color- (8 de març de 1918). I són precisos perquè arriben al més petit detall, com la pluja que cau, fina, densa, menuda, pausada. Cada adjectiu aporta una informació nova en relació amb l’anterior, igual que ho fan les frases entre si.

Gràcies a tot això, aconsegueix un grau d’economia expressiva molt alt i dóna al lector una quantitat d’informació abassegadora."

Extret del llibre “El quadern gris” de Josep Pla d'en Lluís Bonada.

Lectura. Hem llegit els dies 25, 26, 29 de juliol. 2, 3, 4, 5, 6, 8 d’agost. Deixeu-m'ho dir en veu alta: Deliciós! Segurament no hauré encertat l'adjectiu i, tractant-se de Pla, em sap greu però ell és l'escriptor i jo el lector i he de dir que la lectura (i en el nostre cas, l'audició) d'alguns fragments d'aquest quadern són una delícia i assaborir-los provoca un autèntic plaer. Avui em quedo amb la migdiada d'un parell d'hores, a l'ombra del ventre d'una barca a la platja de Canadell, del 2 d'agost. Deliciosa descripció, com la que fa de Mossèn Narcís o de la misèria de Pardal o de les famílies diverses o de la caseta de Canadell o... Inacabable. Avui, a més, el grup ha tornat a llegir prou bé i això fa gaudir més.

Cita. La mar.(...) Hom queda badant, fascinat, dominat. D’aquí pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.

La mar innumerable, sempre canviant, esgota la nostra fantasia. I quan sentim aquest esgotament trobem la mar idèntica, llisa, monòtona, igual. A través del primer moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vague. (8 d'agost de 1918)

Diari de lectura. El quadern gris (9)

2011-11-16T16:51:00.001+01:00

Assistents: 16
Temps de lectura: 50 minuts
Temps: Pluja. Mal temps. A l'hora de començar estava núvol, al poc d'acabar ha caigut un xàfec considerable
Observacions: Tot i la pluja, la majoria dels lectors i lectores del grup han acudit a la cita setmanal. Avui hi havia baixes per balneari, per salut, per paletes a casa i per prudència, donat el temps que feia.

Llibre. Sobre l’estil de Pla podem llegir al llibre “El quadern gris” de Josep Pla, escrit per Lluís Bonada i publicat per Empúries l'any 1985, el següent:

El quadern gris és escrit amb un estil clar i amè. Pel que fa al lèxic, això vol dir que l’autor sempre busca la paraula que pot resultar més familiar a qualsevol lector de l’àmbit lingüístic català. Refusa radicalment l’arcaisme, el cultisme, el neologisme i el localisme dialectal. La sintaxi respecta l’esperit de la llengua, el llenguatge parlat del seu ambient. El respecte a la llengua ha de ser total i això vol dir que no pot trastocar mai el significat denotatiu de les paraules, com feia quan escrivia en “estil noucentista”.

Pla refusa de donar cap valor estètic al que Stendhal anomena “l’aspecte físic de la llengua”, i està atent a l’aspecte fònic de la llengua per evitar que el lector es distregui amb sonoritats, encara que siguin musicals. La llengua, creu, no pot seguir cap ritme poètic, perquè indicaria que la paraula ha estat triada pel seu accent i no pas pel concepte. L’estil pot produir commoció d’ordre poètic per la gran quantitat d’emocions condensades, però refusa tots els procediments d’expressió que la prosa manlleva al vers, com el ritme.

Lectura. Avui hem llegit les entrades corresponents als dies 3, 6, 8, 9, 15, 17, 18, 20 i 21 de juliol i ha estat una bona sessió de lectura, hem llegit molt bé. Per fer-ho molt bé ens han ajudat els textos, que avui eren especialment 'clars i amèns' però també la mida del grup. Quan hi som tots -més de vint persones pendents de la lectura- la sala fa goig, però quan el número de lectors voreja els quinze sembla que estem més tranquils i concetrats.

Del que hem llegit avui m'ha agradat molt la reflexió del senyor Balaguer, l'escrivent del jutjat municipal: La justícia, vista de prop, com gairebé totes les coses vistes de prop, és una m... També la imatge de la pedregada que descriu el 15 de juliol. I la descripció del dia de la festa major de Palafrugell. I com no?, la vida burgesa del metge Martí, don Francisco Martí.

Cita. És natural que, a les cases de conviccions poc sòlides, la carn d'olla perilli. Del 21 de juliol de 1918

Diari de lectura. El quadern gris (8)

2011-11-10T18:07:00.001+01:00

Assistents: 23
Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Segueix fent una temps fantàstic i una temperatura molt bona.

Llibre. Hi ha dos personatges que representen els dos extrems de Pla: en Gori (Josep Bofill de Carreras), a Palafrugell i el Dr. Borralleres a Barcelona. Els dos són les ànimes de les respectives tertúlies.

A la dreta, Josep Bofill, Gori.

Gori domina l’estrèpit, el terrabastall, l’ afirmació o la negació categòrica, la provocació eficaç, de tant en tant la parrafada il•luminadora, escèptica i apassionadament conservadora; Quim Borralleres, el silenci, la intervenció discreta però decisiva. Gori és un comerciant vital, un reaccionari lúcid, defensa el capitalisme, amb la mateixa força i encert que el menjar o la caça. Del llibre "La vida básica. Una antología de Pla". Diu Gori: El comunisme és un capitalisme burocràtic.

Lectura. Avui hem llegit les entrades dels dies 13, 15, 19, 20, 23, 25, 26 i 30 de juny i 2 de juliol.

Cala d'Aigua-xellida

Del què hem llegit avui destacaria quatre coses: quan parla de la festa major de Palamòs (el 25 de juny) i descriu la visió del seu tiet parlant amb una senyoreta, quan descriu l'excursió a Aigua-xellida, l'escena de la disquisició d'en Gori sobre l'alimentació dels ànecs i les oques i, sobre tot, la història d'en Pere Brincs.

En Pere Brincs és un personatge fictici que apareix a la narració L'eternitat de Pere Brincs. Aquesta narració surt al número de gener del 1920 a la revista “D’Ací d’Allà”, i , sense gaires retocs, publicarà en antologies i diversos llibres seus fins a quedar definitivament encaixat, l’any 1966, al Quadern gris.

Cita. Al final de la descripció de l'excursió a Aigua-xellida (26 de juny):

De sobre el coll de Can Marquès del Puig, es veu un crepuscle rosat, esvait, una mica cursi, d'estampeta. El grau d'humitat de l'aire és intens. Amb la humitat, els boscos, les herbes, exhalen glopades de perfum flonges, d’un vellutat dens.

Diari de lectura. El quadern gris (7)

2011-10-25T12:14:00.000+02:00

Assistents: 20
Temps de lectura: 45 minuts
Temps: Bon temps.

LLibre. El llibre és ple de tertúlies de cafè. Els habituals són: Gori, Gallart, J. B. Coromina,... Aquí teniu una descripció que Josep Pla fa d'en Coromina:

Coromina era un home petit, les cames una mica entre parèntesis, la pell bruna, el pèl molt fort, una gesticulació fenomenal, una mobilitat de faccions extrema, els ulls molts vius. Tenia una mirada molt diversa: de vegades oliosa i com perfumada, altres de pedra fosca i dura. El dibuix de les seves faccions era d'un meridionalisme perfecte: tenia els llavis i els pòmuls admirables, el clatell i la línia del cap finíssims, el front treballat i ample, els cartílags del nas i la barbeta i les orelles que semblaven fets expressos. A Girona havia portat barba, els cabells llargs i xalina. Quan el vaig conèixer ja havia prescindit d'aquests estigmes de la cristologia artístico-literària.

Llavors les noies els volien afaitats, de cabells ben tallats i lluents.

Tomàs Gallart, un conciutadà espigat i elegant, una mica teatral, d'una ironia corregida per una salut magnífica, interpretava Coromina a través de les seves migrades proporcions. Era un home petit. Era un home petit que volia ser tingut, és clar, per un home gran. Llavors, aquell cercle de Palafrugell era molt donat a l'alcohol. Coromina volgué fer com els altres, i no crec pas que aquest fet contribuís a allargar-li la vida.

Era un home petit certament, però era un home molt guapo. Al seu costat, al cafè, els amics semblaven tenir una cara en formació, sense estil, de pòmuls incorrectes passablement estranys i absolutament grotescos.

Al text d'en Pla Joan B. Coromina, professor i artista del llibre Retrats de passaport (1946).

Lectura. Hem llegit les entrades del dietari corresponents als dies 3, 5, 6 i 7 de juny de 1918. En elles, Pla ens descriu els efectes de la pluja en aquest país, els efectes del ‘pernod’ en ell mateix i , finalment, es fa un autoretrat verídic. Tot plegat, una delícia!.

Tinc un front normal, dret i vertical al pla de la terra. Els meus cabells no són pas completament rossos ni acusadament negres. Són un entremig. D’aquest front, tot baixant, se’n desprèn un nas que en altres temps fou molt correcte, finament dibuixat de cartílags. (...)

Sota les celles poblades i les pestanyes desproveïdes de llargada, de corba romàntica i de caient fascinador, els ulls, petits, tancats dins d’una incisió d’escletxa de guardiola, tenen una certa vivacitat, molta mobilitat, i són –segons m’han dit– molt impressionables, (...)

Tinc la cara notòriament plana i els pòmuls amples i sortits. (...) Tinc la boca grossa, els llavis notòriament molsuts i una dentadura excel·lent. Les orelles, normals i molt poc separades del crani. Maxil·lar fort...

Cita. Del 5 de juny de 1918: Ah, Déu meu! El vici és amarg. La virtut és dolça i agradable.
L’alcohol em fa molt de mal... però tinc tanta set.

Diari de lectura. El quadern gris (6)

2011-10-18T20:15:00.000+02:00

Assistents: 21
Temps de lectura: 45 minuts
Temps: Encara fa molta calor, toca el sol a la sala.
Observacions: La Teresa i la Rosa han volgut celebrar sants i aniversaris amb bombons i catànies. El Leandre ens ha dut l'aparell de la ONCE amb el qual pot escoltar la gravació de El quadern gris que li han deixat.

Llibre. Instruir i agradar. El quadern gris, del qual s’ha escrit que és una de les obres imprescindibles de la literatura del segle XX, fins i tot més enllà dels límits de la literatura catalana, fou publicat per Josep Pla l’abril de 1966, quan el seu autor tenia seixanta-nou anys. Considerada unànimement l’obra més important d’un escriptor que ha estat qualificat sovint com el primer prosista català del segle XX.
Sota l’aparença formal d’un dietari, El quadern gris explica amb detall la vida que feia l’autor des del dia 8 de març del 1918 fins al 15 de novembre del 1919. El lector assisteix a la formació de la personalitat de l’autor protagonista;, veu, a través dels seus ulls, el món que l’envolta, des de l’àmbit familiar fins al cultural; coneix la posició que pren en cada cas; escolta les històries que l’autor li conta, però, sobretot, es troba una obra que compleix els dos objectius bàsics que, segons els antics, ha de tenir tota obra d’art: instruir i agradar.

Lluis Bonada a "El quadern gris" de Josep Pla.

Lectura. Avui hem llegit una mica menys del previst inicialment. Hem fet els dies 15, 17, 19, 23, 24 i 29 de maig de 1918. L'autor ens ha descrit un enterrament envoltat de tramuntana, el temps sec i la pols dels camps, la contemplació del mar, unes sardines a la brasa, la conversa del cafè, una cita de Dante !!, les diverses modes a l'hora de posar noms a la canalla, la relació de les tortugues i els gossos, Santiago Rusiñol, i la vida de la tia Marieta que vivia a Calonge i anava a peu a Palafrugell. Varietat!

Cita. El 23 de maig, després de criticar en Santiago Rusiñol, diu Per què escric aquests judicis literaris? ¿Amb quin dret escric judicis literaris jo que no sé un borrall de res?

Cita 2. Les sardines em fan regalimar els sentiments, m'afebleixen la raó i poblen la meva imaginació de formes plenes de gràcia. Càram amb les sardines! val a dir que eren grosses, fresques, vives... i a la brasa.

Diari de lectura. El quadern gris (5)

2011-10-11T19:40:00.000+02:00

Assistents: 24
Temps de lectura: 50 minuts
Temps: Calor.
Observacions: Entre la temperatura exterior (sol i calor) i la interior (24 persones!) l'ambient de la sala avui era ben caldejat. Molta calor.

Llibre. Escriu Lluís Bonada al llibre L'obra de Josep Pla: Aquest quadern obeeix a la necessitat de prendre posició davant el meu temps (diu Pla) i la seva posició és la de navegar contra la corrupció del corrent perquè jo no sóc un producte del meu temps; sóc un producte contra el meu temps. I el seu temps cultural és el del ‘noucentisme triomfant.

En El quadern gris, el noucentisme és un moviment literari negatiu. Està format per poetes ‘de pis’, és a dir, que refusen l’escola de la vida, que només pensen a guanyar Jocs Florals i, per tant, no pensen mai en el lector. Pla accentua en El quadern gris els trets negatius del noucentisme. A Pla no li agraden els 'escriptors de diumenge a la tarda'.

Lectura. Hem llegit les entrades dels dies 26, 29 d’abril. 2, 5,6, 7 i 11 de maig de 1918. I ho hem fet prou bé, per ser que tots fem 'lectura a vista'. Avui el diari d'en pla ens ha regalat una magnífica història: la d'en Gervasi i la taverna de la Plaça Nova de Palafrugell. Aquí el teniu, assegut al davant.

També ens ha regalat un parell de converses de cafè amb els habituals contertulians: Coromina, Gori, Gallart o Frigola. Algún apunt sobre la primavera (Quan arriba aquest temps em demano d’on em deu provenir la desfibració, la buidor que sento en el cor i en l’esperit). Unes poques frases afilades dirigides als autors catalans. I descripcions esplèndides de paisatges. I frases per apuntar -a més de la cita-: El silenci sempre sorprèn o en parlar de l'amic que anà a viure a Calella a tres quilòmetres de Palafrugell: ¿És possible d’enyorar-se a tres quilòmetres i mig del propi lloc d’origen? O potser és que el català és un animal que s’enyora?

La cita. Tomàs Gallart diu al cafè: –Els banquers són uns senyors que us deixen el paraigua quan fa sol. Quan plou, és una mica més difícil…

Avui hem començat la lectura justament amb aquesta cita tan oportuna. Curiosament li he trobat dos origens. Al bloc El quadern gris, un comentarista diu que li sembla que la frase és de Bernard Shaw. Recentment, Josep Maria Fonalleras, fa servir la cita en un article, El paraigua, i l'atribueix a Mark Twain. Curiós!

Diccionari. Cafarnaüm: Confusió, barreja desordenada.

La pregunta. Avui hem llegit els comentaris d'en Pla sobre tres escriptors catalans. Quins són? Recordeu alguna de les obres que cita?

Diari de lectura. El quadern gris (4)

2011-10-04T12:07:00.000+02:00

Assistents: 21
Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Bon temps. Fresqueta al matí i calor a l'hora del sol.
Observacions: Avui en acabar la lectura se'ns han acumulat unes madalenes farcides de xocolata, gentilesa de l'Araceli, uns bombonets de sant Miquel i uns carquinyolis de l'Isabel. Una feinada!!

Llibre. Una cita d'en Xavier Pla, estudiòs de l'obra de Josep pla, reproduida a La Vanguardia en un article de la periodista Rosa Ma. Piñol escrivia: «El quadern gris es un auténtico 'work in progress', la obra de un hombre ya maduro que recrea su vida de juventud usando como forma literaria el dietario íntimo. Leer ahora el manuscrito inicial enriquecerá sin duda la lectura de la emblemática obra y demostrará la complejidad de sus procesos de escritura», afirma Xavier Pla. «Se nos había vendido la idea –añade– de que Pla no reflexionaba demasiado sobre lo que escribía, que redactaba de un tirón. Cuando en realidad se preocupaba enormemente por la técnica literaria, por el estilo y por la verosimilitud del texto final. Por tanto, nos hallamos ante un documento excepcional, que ha de permitir conocer mejor su literatura y qué tipo de escritor era».

Lectura. Avui hem augmentat una mica més el ritme i hem llegit gairebé 15 pàgines, pràcticament tot el que ens quedava del mes d'abril de 1918. Com els dies anteriors hem trobat observacions, opinions i de tot una mica: la relacions entre veïns del poble, la lectura a les golfes, l'observació de la cara i la mirada d'homes i dones, la importància dels àpats o l'article al diari d'un avantpassat. Convertir a Víctor Català en autora de novel·la policíaca o magnificar els assaigs de Montaigne. I l'Empordà, i Palamós,...

La cita. Del 24 d'abril de 1918: Un pobre que no creu en miracles és no solament cent vegades més pobre del que realment és, sinó que, a més a més, és un pobre equivocat. L’únic tresor dels pobres és el miracle possible.

La pregunta. Segons Pla, hi ha molt poca gent que ha caigut en l'error de creure que l'home és redimible. Us en recordeu, qui?. Ho diu parlant de les picabaralles provocades pels contactes humans massa immediats, per exemple, entre veïns.

La resposta (a un dubte de la lectura). Maeterlinckià, adjectiu que fa referència a Maurice Maeterlinck, dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911. A la viquipèdia trobem que va contribuir a la transformació de la concepció del drama... L'acció, per mitjà de la interpretació dels actors, ha de suggerir els estats d'ànim front al seu destí, el lent despertar vers a la fatalitat. D'aquí ha de venir la comparació que fa amb la descripció que Víctor Català fa del Montgrí a Solitud.

Diari de lectura. El quadern gris (3)

2011-09-27T16:49:00.000+02:00

Assistents: 18
Temps de lectura: 50 minuts
Temps: Bon temps, no hem passat calor.

Llibre. “El quadern gris” és la història de la formació cultural –literària, ideològica i moral- del seu protagonista i, alhora, una descripció moral de les dues comunitats humanes que l’envolten: Palafrugell i Barcelona a L'obra de Josep Pla de Lluís Bonada.

Afegeix: Josep Pla, descriu, en la primera part del dietari, la “vida de poble” que fa un estudiant desvagat com ell. Mentre anota el que creu més interessants del que fa i observa, l’autor del dietari descriu l’ambient familiar i social en quès es mou. Escriu petites biografies i retrats, a més de la seva persona, dels seus familiars i parents. Després parla d’alguns veïns i de la gent del poble i ens introdueix en una tertúlia de cafè on assistim a les converses que mantenen els seus amics, tots més grans que ell, sense que gairebé mai el nostre autor intervingui.

Lectura. Seguim avançant en aquest dietari a un ritme semblant: al voltant de 10 pàgines -de la nostra edició de Cercle de Lectors (1997)- per dia. Hem llegit les entrades dels dies 21, 24 i 25 de març i 2 i 6 d'abril. Primavera. Avui li ha tocat rebre a Verdaguer: sensació de buidor. També ens ha deixat uns quants detalls del pare: home d'acció, de temperament entusiasta però al que li mancava el sentit pràctic i incapaç de valorar el fons econòmic de les coses.

La cita. De l'entrada del 6 d'abril, al final: Ben garbellat, resulta que les dones, és clar, m'interessen, però no recordo haver fet mai cap esforç per tenir-ne cap, fins al punt que a hores d'ara puc dir amb el poeta:

'Fiamma d'amor nel cor non m'è rimasta'

[Traducció aproximada: Flama d'amor al cor no se'm detura (o no em roman)]

La pregunta. Va, més difícil que la setmana passada. D'on ha tret el vers de la cita en Pla? Donat que aquesta setmana hem penjat aquesta entrada molt tard, teniu de temps tota la setmana. Ànims!

Diari de lectura. El quadern gris (2)

2011-09-20T11:50:00.000+02:00

Assistents: 20
Temps de lectura: 55 minuts
Temps: Menys calor que la setmana passada. Temperatura d'entretemps

Observacions: Pels lectors més moguts ha començat la temporada de viatges i balnearis, en tenim tres pel món. Tres més són de 'rutes mèdiques', una altra activitat clàssica dels membres del grup. Notícia: avui no hi hagut bombons.

Llibre. "El quadern gris" narra el procés de formació no solament d’un gran escriptor, sinó també d’un personatge insòlit en el segle XX: viure contra corrent l’ha portat a produir una obra que obliga al lector a replantejar-se les conviccions més profundes que li han transmès els costums, l’ensenyament i la pròpia experiència, escriu el crític Josep Maria Castellet a la introducció al El quadern gris. Una tria publicat l'any 1984.

Un altre fragment de la introducció que ens serveix per situar i valorar una més la importància de l'obra: Cronològicament situat en un dels moments històrics decisius dels començaments de la centúria –la fi de la Gran Guerra que assolà Europa de 1914 a 1918- aquest llibre és una visió particular de l’autobiografia d’un estudiant que, d’una realitat local –la Catalunya de l’època-, es prepara, sense saber-ho plenament,... per ser un dels agents culturals més aguts que hem tingut els europeus, al llarg dels més de seixanta anys, els que ens han dut de l’era finisecular fins la postmodernitat,..., la crisi del vell continent enfront la revolució tecnològica. (...) Josep Pla es va aturar en la revolució industrial: n’és un testimoni resistent, però resignat.

Lectura. Avui hem llegit els apunts d'enPla dels dies 11, 14, 16, 18 i 19 de març de 1918. A més de lesminucioses i precises descripcions dels personatges del poble(esplèndides les del senyor Guardiola, secretari titular del jutjat oles dels amics del masover Jaume, peladors de suro i afecionats al vibo i a la carteta), comencem a trobar opinions literàries d'en JosepPla, en aquest cas sobre Eugeni d'Ors, Pio Baroja (a l'esquerra) i Josep Carner (a la dreta). Capdel tres surt massa ben parat.

La cita. Al final del dia 18 de març: Déu Nostre Senyor ens ha donat, a nosaltres pobres, el sentiment de la dignitat de la nostra pròpia pobresa. El pobre que té algun dubte sobre el sentiment de dignitat de la seva pròpia pobresa té molt mala peça al teler.

La pregunta (aquest any amb premi final). Dues preguntes de resposta amb nom de santa i de verge. Pla explica, de quan era nen, les anades a Calella, a passar un mes a la platja. Al voltant de quina data hi anaven?. Un cop allà: pescar, banyar-se, remar, saltar pels rocs,... però sobretot, remar. Com es deia el bot?

Diari de lectura. El quadern gris (1)

2011-09-13T12:42:00.000+02:00

Assistents: 21
Temps de lectura: 45 minuts
Temps: Calor
Observacions: Bombons d'en Jacinto i un parell de records d'estiu en forma de punts de llibre d'Islàndia i de Roma.

Curs. Comencem nova temporada. El quadern gris. Un dietari és la nova proposta de lectura pel “Grup de lectura en veu alta”. La idea és compartir amb Josep Pla una bona temporada. L'hem triat per ser Pla un dels grans escriptors i El quadern gris un dels grans textos de la literatura europea del segle XX.

L’any 2008 (90 anys després) de la seva publicació) l’associació Xarxa de Mots amb la col•laboració de la Fundació Josep Pla va encapçalar una iniciativa de lectura en comú d’aquest dietari que trobareu a http://elquaderngris.cat/blog/ i que us donarà accés a molta informació i a un munt d’anècdotes i curiositats.

Lectura. L'estil de Pla és senzill i clar. Les escenes i els episodis que ens descriu, siguin les que protagonitza personalment o, simplement, les que observa són quotidianes. Tot plegat fa que l'aproximació i la compresió del seu dietari sigui fàcil. El nostre repte serà adeqüar-nos al seu ritme, al seu vocabulari i a la seva visió del món. I com sempre: llegir a poc a poc, respirar, vocalitzar i fer-nos entendre. Avui, gairebé ho hem aconseguit.

Festa de final de curs. 2010-2011

2011-06-14T10:55:00.070+02:00

Curs. Després de passar tot un any llegint un sol llibre: la Divina Comèdia, aquest curs hem fet lectures més curtes i variades: El camino de Delibes, El regalo de los Reyes Magos de O. Henry, L'amic retrobat i L'ànima valenta de Fred Uhlman i Cercamón de Lluís Racionero. Aquí teniu els merescuts diplomes, un per cada lector:

Festa. Al llarg de tota aquesta temporada hem fet trenta sessions de lectura en veu alta, a més de les dues sessions del "taller de poesia", avui tocava una altra cosa: menjar, beure i xerrar una estona.

Expectació. La fama d'aquestes festes ha arribat tant lluny que venen fotògrafs de tot arreu a deixar-ne constància.

Grup. I aquí teniu el millor de tot: el grup. Només falten la Cinta, l'Araceli, la Teresa i la Lali. tot i així, fem prou goig.

Recordeu: Ens retrobem, passat l'estiu, el dimarts de 13 de setembre. Tenim una cita amb Josep Pla i el seu Quadern gris.

Bones vacances i bona lectura !!

Diari de lectura. Cercamón (i 11)

2011-06-07T09:44:00.000+02:00

Assistents: 17
Temps de lectura: 35 minuts
Lectura: Dos capítols, els darrers.
Clima: Bon dia
Observacions: Avui ha coincidit amb l'aniversari de la Salut: per celebra-ho, bombons i trufes.

Lectura. Hem acabat la lectura d'en Cercamón: la fugida de Montsegur cap a l'altra banda dels Pirineus i la descripció de la derrota de l'esperit càtar han estat el tema d'aquest final. També el desengany de les il·lusions trobadoresques i, de retruc, de la independència política d'un 'país dels Pirineus' que no va arribar a ser.

Valoració. Hem tingut temps de fer una roda de valoracions del llibre. Tot i que no ha participat tothom, la sensació general és que el llibre ha agradat, o més ben dit, la història que explica el llibre ha agradat i ha despertat l'interès, en aquest sentit, no ha rebut gaires crítiques. A mi personalment, la lectura d'aquest llibre m'ha fet patir -moderadament- perquè té fragments molt mal escrits i que costaven molt de llegir en veu alta. Us deixo l'única crítica sobre el llibre que he trobat a la xarxa per si algú li interessa consultar-la; va aparèixer a la revista Els Marges l'any 1987 i es titula Quan la literatura és només ideologia. A propòsit de l'obra de Lluís Racionero.

Amb tot, la lectura ha estat estimulant per informar-se més sobre una part de la història de Catalunya realment apassionant; el mateix autor inclou al final de llibre, un seguit de notes i de bibliografia -tot i que ara està poc actualitzada- per tal d'aclarir alguns aspectes històrics. També ens ha servit, d'alguna manera, per valorar més encara les lectures i els autors i les autores que hem llegit fins ara.

Futur. L'experiència de la lectura d'en Cercamón ens ha motivat encara més a la recerca d'escriptors que dominin la llengua i l'art d'escriure i d'explicar històries. Hem decidit provar amb Pla, a vuere com sona en veu alta. Al setembre començarem El quadern gris.

I la setmana vinent... la festa de final de curs!!

Diari de lectura. Cercamón (10)

2011-06-04T11:54:00.000+02:00

Assistents: 20
Temps de lectura: 50 minuts
Lectura: Gairebé tres capítols, 30 pàgines.
Clima: Dia tapat i a punt de pluja
Observacions: Avui, ni bombons, ni cireres, però la Núria ens ha portat un record del seu viatge a Madrid: un punt de llibre de la façana de l'edifici Metropolis, canotonada carrer Alcalà i Gran Via.

Lectura. Ens acostem al final del Cercamón. Avui hem acabat tres capítols més del llibre:

XXI. La Inquisició. Domingo de Guzmán i Francesc d’Assís a Roma. Blanca de Castella, reina de França, està decidida a acabar amb la resistència de càtars i de trobadors, ànima i veu d’Occitània. Simó de Monfort ha conquerit les terres occitanes i ara, la reina vol que Domingo conquereixi les ànimes (o les arranqui). Domingo ha d’anar a Roma, on li encarregaran portar a terme l’extermini dels heretges. Abans de la trobada amb el papa, Domingo es trobarà amb Francesc d’Assís i compartiran –i contrastaran- les seves visions del món. Domingo acceptà, a desgrat, el paper d’inquisidor.


Coronació del rei Lluís VIII de França i Blanca de Castella

XXII. La revifalla. Després de la desfeta de Muret, es produeix una revifalla occitana potenciada per Roger de Foix i la seva mare, Ermessenda, amb l’objectiu d’expulsar el francès de les terres del sud. Reprenen Carcassona, Foix, Tolosa,... Cercamón és testimoni de tots aquests fets. La reina Blanca però, reacciona i torna a enviar els exercits a combatre els occitans i aconsegueix la capitulació dels comtes i nobles resistents.

XXIII. Lo rei En Jacme. Els nobles occitans miren ara cap a la cort del rei català, Jaume. El rei rep en audiència als barons pirinencs i els informa que, ara, la seva prioritat no és enfrontar-se als francesos sinó guanyar l’illa de Mallorca i les terres al sud de l’Ebre. Amb els francs ha signat un tractat de reconeixement de drets territorials que salvaguarden Catalunya, que creixerà cap al sud i no cap al nord.

Final. El proper dimarts, 7 de juny, llegirem els dos darrers capítols de Cercamón, el XXIV (Montsegur: el qui guanya, perd) i el XXV (Esclarmonda a Castellbò: Romània deserta), aprofitarem -un cop l'hàgim acabat- per fer l'entrega de notes i la tertúlia habitual sobre el llibre, en la qual explicarem què ens ha semblat aquesta lectura i també començarem a pensar en la propera lectura.

Un cop enllestides les sessions de lectura, ens quedarà celebrar un nou final de curs, per tant la previsió és fer la festa de comiat el dimarts 14 de juny, així deixem lliure la setmana de Sant Joan per poder organitzar la revetlla tranquil·lament. Començarem les vacances i ens retrobarem al setembre.

Diari de lectura. Cercamón (9)

2011-05-27T17:48:00.000+02:00

Assistents: 19
Temps de lectura: 50 minuts
Lectura: Uns tres capítols i escaig, 29 pàgines.
Clima: Sol i calor, molta calor
Observacions: La Cinta ens ha proveit, just abans de la lectura, de cireres de Sant Climent acabades de collir.

Lectura. Hem acabat de llegir el capítol 18è (La croada) i hem llegit sencers els capítols 19è i 20è (Cercamón i Gilabert de Castres i Muret). També hem tingut temps de llegir l'inici del següent capítol, el que explica la trobada de Domingo de Guzman i Francesc d'Assís.

Carcasonne, un dels escenaris d'en Cercamón

La lluita contra els càtars s’ha engegat. Ho vam llegir la setmana passada, en paraules del papa Innocenci III: Soldats de Crist! Extermineu l’heretgia... Avui hem entrat de ple en aquesta part de la història.

En aquesta pàgina , a més de trobar fotografies, mapes i alguns enllaços interessants sobre els càtars ho expliquen aixi:

L’any 1209 el Papa Innocent III posà en marxa una “creuada contra els Albigesos“. Durant nou anys els barons i nobles del nord de França, capitanejats per Simó de Montfort, assetjaren a sang i foc tot el país.

Perfectes, fidels, creients i simpatitzants eren cremats i les seves terres incautades. La repressió del catarisme al Llenguadoc fou una immensa tragèdia. Tant sols un príncep catòlic, Pere II, Rei d’Aragó i Comte de Barcelona es posà al costat dels càtars del Llenguadoc, però fou mort a la batalla de Muret l’any 1213 i novament Simó de Montfort fou proclamat per Roma “Comte de Tolosa”.

Durant els anys 1216 al 1224 els senyors Occitans començaren una guerra d’alliberament que va permetre recuperar els seus dominis. El catarisme ocupava novament el lloc que tenia. En aquell moment, però, sorgí el Rei Lluís VIII -l’any 1226- i novament organitzà una creuada que derrotà definitivament als senyors Occitans.

La inquisició prengué el relleu als Senyors del Nord i aconseguiren cremar un per un tots els creients càtars. La repressió durà un segle sencer durant el qual Dominics i Franciscans començaren una nova acció espiritual que proposava a la societat un nou model de vida apostòlica.

Diari de lectura. Cercamón (8)

2011-05-17T16:07:00.000+02:00

Assistents: 20
Temps de lectura: 50 minuts
Lectura: Dos capítols i escaig, 29 pàgines.
Clima: Bon dia, bona temperatura.
Observacions: Avui hem començat escoltant la cançó de les Muntanyes araneses, en versió del grup El Pont d'Arcalís.

Lectura. Hem llegit els capítols XVI, XVII i el començament del XVIII. El llibre en té vint-i-cinc.

XVI. Blanca de Castella. La reina Blanca veu el perill que s’estén per l’Occitània a causa del poder dels càtars, de les teories trobadoresques i de l’organització política existent. Hi envia Domingo de Guzmán a predicar a les terres dels càtars i ‘dissuadir els infidels’. En aquest camí, Domingo coneixerà Cercamón.
Al final d’aquest capítol, Domingo visita al legat pontifici del Llenguadoc, Pere de Castelnau (l’assassinat del qual més endavant, va ser el detonant del començament de la croada albigesa). Pere envia Domingo a Roma a explicar-li al papa Innocenci III com veu la situació.

XVII. Domingo de Guzmán a Occitània. Quan es troben Domingo i el papa Innocenci, aquest li explica que ‘aviat trobaran solució’ al problema càtar amb l’ajuda del rei de França i la reina de Castellà. Domingo li demana de fundar una nova orde i li és concedit, així neixen els ‘dominics’. Domingo torna al Llenguadoc per tal de convertir els heretges.

L'Orde de Predicadors , coneguts popularment com a Dominics o Dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa de Llenguadoc, a Occitània. El seu hàbit és blanc amb una túnica, escapulari, caputxa i capa de color negre.

Mapa de l'Occitània
Beziers, Carcassona, Tolosa,... escenaris de la novel·la

XVIII. La croada. Els càtars s’han convertit en un problema i el misteriós assassinat del legat pontifici Pere de Castelnau és el fet que desencadena la guerra contra ells i, de passada, contra els nobles i els barons poc ‘ortodoxes’, entre ells el comte Raimon de Tolosa. Cercamón serà, molt al seu pesar, testimoni de tot plegat.

Diari de lectura. Cercamón (7)

2011-05-10T19:44:00.000+02:00

Assistents: Més de 20
Temps de lectura: 45 minuts
Lectura: Tres capítols, 25 pàgines.
Clima: Dia clar i assoleiat. Bona temperatura.

Observacions: El moderador habitual de la lectura, en Carles, no ha pogut canviar l'hora del metge i ha anat a operar-se de la vista, l'ha substituit -amb èxit- la Núria. Els bombons habituals sí que han vingut, aquest cop gentilesa de la Joaquima.

Lectura. Avui s'han llegit tres capítols més de la segona part del llibre, L'Obaga.

XIII. Els perfectes. Sobre els capellans càtars i també sobre els punts de contacte entre l’amor cortès i la doctrina dels bonshomes.

XIV. Trobar clus. Sobre les dificultats de l’art de trobar, sobre el goig d’amor i el goig de la natura i com retenir-los i conservar-los.

XV. L’amor de Lonh. Sobre l’amor de lluny i l’aliment dels trobadors per poder compondre. També veurem de quina banda començaran a arribar els problemes pel occitans: els francs i el papa.

Els informes que han arribat a la redacció d'aquest diari han estat bons: la lectura ha estat àgil, tot i la dificultat d'alguns fragments.

Música. Per completar aquesta breu entrada del diari, i vist l'èxit dels poemes musicats, us deixo una versió del poema de les 'muntanyes del Pirineu' diferent de les anterios. En aquest cas, qui canta és Lidia Pujol en una gravació del Canal 33 que va emetre el passat Nadal.

Diari de lectura. Cercamón (6)

2011-05-03T19:40:00.000+02:00

Assistents: 22
Temps de lectura: 55 minuts
Lectura: Tres capítols, 31 pàgines.
Clima: Bon dia: clar, assoleiat i bona temperatura.

Observacions: Bones notícies: Després d'unes setmanes d'absència, avui ens hem retrobat amb la Montserrat i també amb els bombons, gentilesa de l'aniversari de la Maria i el sant de l'Araceli.

Llibre. Avui hem començat la segona part del llibre: L’Obaga. Han passat gairebé dos-cents anys i ens trobem a començaments del segle XIII. És un moment d’esplendor de la lírica provençal, dels trobadors. Bernat de Ventadorm, Ramon Vidal de Besalú, Hug de Mataplana o el mateix Cercamón són noms de personatges històrics que aquí són també literaris i ens introdueixen al fantàstic món dels trobadors catalans. La lírica i la formació de trobador de Cercamón pren el relleu de la política i la formació de governant d’Ermessenda.

Aquesta segona part comença amb la lletra del poema de Gastó Febus Aquelles muntanyes que tan altes són... Aquí teniu una versió cantada:

Amb el nom de "Aqueres montanhes" o "Se canta", aquest poema s'ha convertit en la cançó popular més coneguda a tot Occitània i que, des de l’any 2008, és l’himne oficial de l’Aran. Per veure la popularitat del tema, aquï us deixo una versió cantada per José Antonio Labordeta.

Lectura. El primer capítol d'aquesta segona part es titula El cant de l’alosa i fa referència a un dels poemes més coneguts del trobador Bernat de Ventadorm, Can vei la lauzeta mover, del qual es conserva també la música. Vist que aquesta pàgina del diari de lectura ha agafat un aire molt musical, us deixo també una versió d'aquesta cançò.

A la primera part del llibre, l’autor ens va situar al davant una geografia que podem reconèixer, un somni polític que no va reeixir i una arquitectura que ens ha deixat mostres esplèndides en nombroses esglésies i monestirs. En aquesta segona part, a la mateixa geografia, descobrim el temps del desenvolupament de l’amor cortès, del fins amor. Més endavant, incorporarem a les aventures del llibre, els conflictes i els debats derivats del catarisme.

De moment, a més de presentar-nos l'ambient dels trobadors, avui hem assistit a una sessió de la cort d'amor al castell d'Esclermonda. Interessants comentaris. Fins dimarts.

Diari de lectura. Cercamón (5)

2011-04-15T18:44:00.000+02:00

Assistents: 22
Temps de lectura: 50 minuts
Clima: Fantàstic dia de primavera.

Observacions: Després de molts dies d'absència, avui ha tornat la Teresa. Ara, a qui fa setmanes que no veiem per problemes de salut és la Montserrat. Esperem que passada la Pasqua, acabem de revifar tots.

Lectura. Avui hem acabat, tal com estava previst, la primera part de Cercamón. Al llarg d’aquests nou capítols hem conviscut amb les ‘aventures’ (viatges, aprenentatges i projectes) d’Ermessenda, Oliba i Ermengol i hem recorregut prop d’un centenar de anys de canvi d’època al territori que envolta els Pirineus. Hem passat d'un “món que envelleix” a un “cicle resplendent”.

Els tres cosins personalitzen els interessos polítics, culturals o socials de l’època i diferents formes d’acostar-s’hi. Conviuen amb una nova manera de governar, de comerciar, de fer la guerra, un nou art, unes noves imatges, una nova poesia,... tot això està en marxa. Pel camí, s’han fet o refet les catedrals de Vic, la Seu i Girona, també el monestir de Montserrat. Cuixà, Ripoll o Roda s’han convertit en reductes privilegiats, cultes i amb influències. També hem compartit estones amb els savis cristians Gerbert i Ursèol o amb el musulmà Ibn Hazm, tots ells favorables a la pau i a la concòrdia i a la construcció d’un món millor.

Aquesta primera part acaba amb la mort del personatge d'Oliba i uns darrers missatges i consells sobre la construcció del futur.

Llibre. Al llarg d'aquestes cinc sessions de lectura hem comprovat que aquest és, en algun moment, un llibre difícil de llegir en veu alta. La sintaxi és, sovint, una mica enrevesada. Literàriament hem llegit coses molt millors i, històricament, el llibre té també algunes deficiències. Tot i així, el moment històric que recrea, la idea -hipotètica- que planteja dels Pirineus com a pais i civilització nova és sumament atractiva. Entre altres coses, estimula el coneixement de la història i, concretament, del passat medieval català, tant i tant apassionant.

Enigma. Aquesta setmana tenim per resoldre l'enigma de la mort dels Ermengol que ha plantejat l'Araceli. L'Ermengol que mor arrosegat pel riu, al final del capítol 7, de La treva de Déu, és el mateix Ermegol que ha anat a Còrdova i que és mortalment ferit per les tropes de Sulaiman al començament del mateix capítol?

Vacances. Recordeu, tenim dues setmanes de vacances. Ens retrobem el dimarts, 3 de maig. Bona lectura!

Diari de lectura. Cercamón (4)

2011-04-11T17:39:00.000+02:00

Assistents: 21
Temps de lectura: 50 minuts
Clima: Bon dia. Bon temps.

Observacions: Continuen els regals que no es mengen. Si la setmana passada la Núria (no la Montserrat com vaig escriure a l'anterior entrada. Disculpa Núria, em faig gran i se me'n va el cap) ens va dur un preciós punt de llibre de Praga i l'anterior, la Carme ens va enviar fotos seves del monestir de Sant Quirze de Colera, aquesta setmana l'Antoni ens ha portat un pòster de Sant Pere de Roda, a més de la reproducció de diferents monestirs i catedrals que surten a la novel·la, acompanyades de fragments del llibre. Esperem poder-les penjar aviat a la sala de lectura i ambientar-nos més en l'època i en els llocs.

Lectura. Avui hem llegit dos capítols i escaig. Al capítol 5è, Ingilberga a Sant Joan de les Abadesses, Azalais parla al seu amant, Ermengol, d'una nova manera d'estimar, el fin amors o amor cortès , que els trovadors provençals van immortalitzar en els seus poemes. Ermengol però, no està per romanços ni en l'amor, ni en la guerra. Després de la visita a Roma per aconseguir desengarxar-se dels francs, ara està preparant un viatge a Còrdova, que farà amb Bernat Tallaferro amb el mateix objectiu: que el franc tregui les mans d'Occitània.

El viatge d' Ermengol a Còrdova té lloc al capítol següent, el 6è. El narrador, per boca d'Ermessenda, aprofita per lloar la ciutat de Còrdova de l'any 1000, culta, rica, civilitzada, monumental. De fet, un encontre fortuït d'Ermessenda ens fa conèixer el poeta Ibn Hazm, el qual 'li aconsella' a Ermessenda que aposti per la poesia per fer girar el món de la barbàries a la cortesia. Ibn Hazm és l'autor de El collar de la Paloma, un tractat sobre l'amor i els amants.

Mentrestant, l'expedició d'Ermengol, aliat del pretendent a califa, Al Mahdi -fill d'Al Mansur- ha derrotat Sulaiman, ha saquejat la ciutat i torna, triomfant cap als Pirineus. De tornada a casa però, Sulaiman sorprén l'expedició al pas de Sierra Morena i Ermengol morirà en la batalla. tot i així, l'entrada a Barcelona és triomfal i el botí de guerra exposat, espectacular. Això ho hem llegit a l'inici del següent capítol, la treva de Déu, que acabarem el proper dia.

Diari de lectura. Cercamón (3)

2011-03-29T18:16:00.001+02:00

Assistents: 23
Temps de lectura: 50 minuts
Clima: Bon temps. Sol. Dia de primavera.

Observacions: Avui han retornat lectores que la setmana passada estaven de viatge. La Montserrat ens ha portat a cadascú un preciós punt de llibre de la ciutat de Praga i l'Angels i la Neus ens han convidat a tastar els "lokum" turcs.

Lectura. Avui hem llegit la part final del tercer capítol, el de la visita a Cuixà per trobar-se amb Ursèol i tot el capítol quart, el del viatge d'Ermessenda a Roma. De tornada de Cuixà, els protagonistes de la novel·la passen pel Priorat de Serrabona per descobrir el cant de les pedres i l'ofici dels picapedres. Referent a això la Carme ens ha fet notar que l'autor parla d'un capitell gran, de marbre blanc, lletós i tendre... quan, en realitat, el marbre característic de la zona, i del Priorat concretament, és el marbre rosa del Conflent i no marbre blanc. Interessant! Podeu consultar una altra pàgina que parla del priorat de Serrabona i les seves escultures. Aquí teniu un dels capitelles descrit a la novel·la.

El quart capítol narra el viatge d'Ermessenda a Roma, això era l'any 1001, una Roma decadent amb el papa "Gerbert", anomenat Silvestre II, al capdavant i Otó III com a emperador germànic. Tots dos mantenien l'aliança entre l'esglèsia i l'imperi. Ha estat una mica més feixuc de llegir per les diverses referències històriques a l'imperi germànic, a la decadència de Roma, a Boeci,...

Al final del capítol, Gerbert accedeix a la petició d'Ermessenda i l'aconsella: assegureu el comerç, i per això és necessari que hi hagi pau i camins. Comerç, pau i camins.

Concurs. Política i geografia. A veure si heu estat atents a la lectura. Recordeu quina era la missió d'Ermessenda? I recordeu com hi va, a Roma, i des d'on?

Diari de lectura. Cercamón (2)

2011-03-22T16:57:00.002+01:00

Assistents: 22
Temps de lectura: 50 minuts

Clima: Bon temps. Sol radiant.

Observacions: Avui no hem celebrat cap aniversari però hem compartit una ensaïmada portada directament de Mallorca, gentilesa de l'Antoni i la Montserrat.

Llibre, lectura. Hem enllestit el segon capítol (Gerbert a Roda) i avançat molt en el tercer (Ursèol a Cuixà). El mestre Gerbert ha començat a instruir els protagonistes de la història: Ermessenda, Oliba i Ermengol. Apreneu a mirar. sapigueu veure! són les consignes de les primeres lliçons. Coses i fets s'expliquen per ells mateixos, per la forma i el procés. Mireu la forma, estudieu el procés, diu el mestre Gerbert. També els instrueix sobre la diferència entre coneixement i saviesa. Són a Sant Pere de Roda (normativament de Rodes), al monestir.

Rodes/Roda. Rodes és el nom normatiu tot i que a la parla local i als mapes antics trobem habitualment el topònim Roda.

Sant Quirze de Colera amb els ulls de la Carme i el Miquel

Entre Sant Pere de Roda i Cuixà, el grup fa parada a Sant Quirze de Colera. El llibre ens porta als esplèndids paratges d'aquesta part del Pirineu.

Espais, indrets. Un dia Gerbert convida al seus deixebles a visitar el monestir de Cuixà. Allà coneixeran a Pere Ursèol, sagristà i 'Dux de Venècia' i la seva lliçò: Cal bastir un món nou. Pel qual cal una arquitectura, un espai nou, un art. També noves imatges, símbols. I cal arrelar-se als llocs, als indrets, a la terra. El Pirineu és el lloc ideal per començar a bastir aquest nou món. Aquí hem deixat la lectura i els viatgers han représ el camí de tornada.

Per aquí van caminar els nostres protagonistes:

Sant Quirze de Colera florit. Foto: Carme i Miquel

Concurs. Aquesta setmana s'han acumulat diversos problemes tècnics amb les connexions d'internet que han endarrerit aquesta crònica. Deixem el concurs per la següent entrada d'aquest diari. No patiu, acumularem el premi.

Diari de lectura. Cercamón (1)

2011-03-16T22:34:00.000+01:00

Assistents: 14
Temps de lectura: 45 minuts
Clima: Pluja intensa.
Observacions: No recordava cap dia de lectura amb tan mal temps. Entre la pluja, els viatges i els metges, avui hem tingut una trobada molt íntima i tranquil·la. tot i això, un dels lectors veterans, en Delfín, ens ha portat bombons per celebrar el seu aniversari. Aquí el teniu, en una imatge captada mentre llegiem L'ànima valenta:

(Foto: Pol Marzà)

Llibre. Avui hem començat a llegir Cercamón, la novel·la d'en Lluís Racionero que va guanyar el premi Prudenci Bertrana l'any 1981. El primer best-seller català ambientat en l'edat mitjana, ambientat entre els segles XI i XIII, narra la destrucció de la incipient civilització provençal i catalana sota l'ambició política francesa i la coerció ideològica del papat. Es tracta d'una novel·la històrica, tal com diu la contraportada s'hi entrellacen la recerca de les arrels històriques i la invenció novel·lada d'un fets de fa mil anys, protagonitzats pels habitants d'un racó de la Península, on les muntanyes del Pirineu s'abaixen per entrar al Mediterrani. El llibre està dividit en dues parts: la Solana (967- 1045) i l'Obaga (1212-1264).

Lectura. La part de la Solana té onze capítols, avui n'hem llegit gairebé els dos primers: la descripció de l'ambient de l'any 1000 i la visita al mestre Gerbert a Roda. El punt de vista és el d'Ermessenda. L'ambient que descriu és el de la por de l'any 1000. El món s'ha fet molt vell. Comencem a la Seu d'Urgell però ens anem a Sant Pere de Roda. Els protagonistes són la pròpia Ermessenda i els seus cosins germans: Oliba i Ermengol de Conflent. Els tres cosins són enviats a Sant Pere de Roda a formar-se amb el mestre Gerbert d'Aurillac.

Una primera observació: la història promet però no es un llibre escrit per llegir en veu alta i això es nota. Les frases són molts llargues i el vocabulari està una mica forçat.

Concurs. Nova lectura, nou concurs. Els protagonistes de la història han anat a Sant Pere de Roda cercant mestres que els facilitin l'educació i la formació que corresponia a la seva nissaga. Els mestres eren als monestirs. Quins altres monestirs de l'època, que Racionero anomena, oferien també aquesta formació?

L'ànima valenta. Tertúlia

2011-03-08T10:17:00.003+01:00

Assistents: 18
Temps de tertúlia: 60 minuts
Clima: Bon temps
Observacions: Després de sis anys de trobar-nos els dimecres, aquesta setmana hem canviat a dimarts. A partir d'ara, el dia de lectura en veu alta serà els dimarts. A les 12 del migdia, com sempre.

Tertúlia. Dimecres passat vam acabar la lectura de L'ànima valenta però no vam tenir temps de parlar-ne amb calma, ens esperava el superpastís d'aniversari. O sigui que hem fet la tertúlia avui. He de dir que m'ha sorprés positivament. Ha estat una tertúlia diversa, animada i, fins i tot, ordenada. M'explico: la tertúlia no és el nostre punt fort, passem moltes hores compartint lectura en veu alta i, al llarg dels anys, les sessions senceres dedicades a comentar un llibre han estat molt poques. Dediquem més temps a llegir que a comentar. Però avui hem fet una bona tertúlia, és a dir, contrast d'opinions i posicions variades.

El primer tema ha estat si aquest segon llibre, L'anima valenta, aportava alguna novetat a la història de L'amic retrobat. Les primeres lectores que han intervingut, tot i que el llibre els hi ha agradat, pensen que no, que no calia aquesta segona part, que tot quedava prou clar amb el primer llibre. Naturalment, això ha provocat reaccions dels lectors que pensàven que sí, que el llibre aportava novetats, que les explicacions d'en Konradin eren prou necessàries, que completàven la història, en definitva.

Un segon tema, més allunyat de la pròpia experiència lectora i molt més complex, ha estat el tema dels jueus, com són i com són 'valorats', i com han estat al llarg de la història. També hem parlat del coneixement que tenien els alemanys del què estava passant als camps de concentració, de les diferències entre qui ha d'anar-se'n del seu pais i qui es queda, dels sacrificis d'en Konradin per mantenir l'amistat d'en Hans i de qui tenia més valor, de...

Ja ho he dit: una tertúlia animada, diversa i, fins i tot, ordenada. Avui només érem divuit i el pobre moderador ha aconseguit que gairebé sempre li fessin cas. Fantàstic!

Propera lectura. Ha estat la tria més ràpida que hem fet mai. Resulta que el llibre que teníem programat per seguir llegint, Pedra de tartera, està sol·licitadíssim i ha estat molt complicat aconseguir exemplars. L'hem postposat i hem triat un nou llibre: Cercamon. Ens en anem a l'any 1000, després de l'Odissea, l'època més llunyana a la què hem anat. És una novel·la d'aventures, històrica, va ser Premi Prudenci Bertrana l'any 1981. Veurem si ens enganxa, de moment, els responsables de TV3 han decidit estrenar aquest mes de març una sèrie situada a la mateixa època del llibre i amb una protagonista que també apareix a la nostra història: Ermessenda. Veus què bé!

Diari de lectura. L'ànima valenta (i 3)

2011-03-02T16:52:00.001+01:00

Assistents: 25
Temps de lectura: 60 minuts
Lectura: Els quatre darrers capítols. (del XI al XIV)
Clima: Bon temps
Observacions: Avui tocava celebrar un aniversari especial: el primer lector del grup que arriba als 90 anys. Hem fet un pastís per celebrar-ho tots junts.

L'ànima valenta. Hem acabat el llibre. Hem estat gairebé tota l'hora llegint, cap al final una mica nerviosos per què ens esperava el pastís i la lectura s'allargava però estava clar que l'haviem d'acabar.

Els darrers capítols de la llarga carta d'en Konradin parlen obertament de l'opinió dels pares sobre els jueus i també de les primeres esquerdes en l'amistat d'en Hans i en Konradin. El primer conflicte és la visió diferent que tenen sobre la religió i sobre Déu; l'episodi de l'òpera, quan Konradin ignora la presència d'en Hans, va ser la segona ensopegada. Konradin mira de fer-se entendre i viu com una traició cap al seu amic, el moment en què es fa del partit nazi per influència de la seva mare. Més endavant també serà conscient de la segona traició, aquest cop a la seva família, en planificar l'atemptat contra Hitler.

El final del llibre és absolutament emotiu, a més, hem tingut la sort que li ha tocat llegir a l'Antoni, el més emocionat de tots i la seva veu trencada ha estat la millor manera d'acabar el llibre.

El cos atrevit. No en parlarem més, ja li vam dedicar un espai en l'anterior entrada. Aquí teniu la foto de l'homenatjat en el moment de procedir al repartiment del pastís. Una mica sord, amb poca vista però amb salut i bon humor, com el grup de lectura. Per molts anys!!

El grup desmesurat. Tot i que tenim dues lectores malaltes (Teresa i Montserrat, una abraçada des del ciberespai) avui hem arribat a ser 25: els vint-i-tres del grup amb salut i dues interessants visites, en Pol que ha vingut a fer fotos i l'Helena que ha vingut a escolta-nos. És un grup desmesurat, unit per la lectura, que gaudeix de molts moments compartits, sigui al voltant dels llibres, d'una copa de cava o d'un impressionant pastís. Ja hem quedat que cada cop que algú compleixi 90 anys, farem un pastís així i brindarem... alegrement!


Bevem alegrement del 'calze', resplendent de bellesa

Diari de lectura. L'ànima valenta (2)

2011-02-23T13:49:00.004+01:00

Assistents: 22
Temps de lectura: 60 minuts
Lectura: Sis capítols. (del V a X)
Clima: Bon temps

Observacions: Avui és 23 de febrer, això vol dir que és el nostre aniversari, l'aniversari del grup. Vam començar a llegir en veu alta el 23 de febrer de 2005. Avui fa 6 anys que llegim plegats. Felicitats !!

Lectura. Segona sessió de lectura de L'ànima valenta, avui hem llegit sis capítols i, si tot va bé, el proper dia acabarem el llibre.

Després dels contactes, totalment decebedors, amb els 'aristòcrates' i amb els 'caviar' de la classe, en Konradin veu que l'única possibilitat de bona amistat és en Hans. Primer, descriu l'admiració que li provoca una demostració gimnàstica d'en Hans i després la seva erudició literària. Finalment, arriben les primeres trobades al carrer, en sortir de classe: converses i més converses, carrer amunt, carrer avall. Es reconeixen com dues ànimes bessones, s'entenen, tenen complicitats. L'amistat evoluciona amb els viatges i les excursions per l'estimada Suàbia, i amb les lectures compartides dels poetes preferits.

Els darrers capítols llegits avui corresponen a les reaccions negatives de la mare i del pare d'en Konradin , cadascú a la seva manera, en saber de l'amistat del seu fill amb un jueu. Ara bé, aquest rebuig es traduirà en una nova demostració personal d'en Konradin de la fortalesa de la seva amistat, malgrat els impediments dels pares, sobretot de la seva mare. Finalment, les visites que es fan a les respectives habitacions són el millor senyal de la confiança i de l'estima que es tenen. Això sí, Konradin només convida en Hans quan no són els comtes "von Hohenfels".

Aniversaris i celebracions. Una. Ja ho hem dit: el 23 de febrer de 2005 vam començar a llegir: En un lugar de la Mancha de cuyo nombre... Han passat sis anys, prop de dues-centes sessions de lectura, una quinzena de llibres ben triats i alguna que altra celebració (1 any, els finals de curs, les 100 sessions, els finals dels grans llibres, els 5 anys,...). I aquí seguim, compartint la sessió setmanal de lectura amb més companyia que mai i tan il·lusionats -o més- que quan vam començar.

Dos. Aquesta setmana hi ha un lector del grup que farà 90 anys. Sí, sí. Noranta !!. No si sé si hi ha gaires "clubs de lectura" amb lectors de 90 anys. Al "Grup de lectura en veu alta" de la Biblioteca Tecla Sala, la setmana vinent n'hi haurà un, en Leandre. A més, és un dels veterans, va arribar amb la lectura del Quixot, tot i que aleshores era més jove, només tenia 84 anys, tot i que ja feia quatre que la ciutat li va donar la medalla d'or. En Leandre no llegeix en veu alta -no s'hi veu- i per tant, ens escolta, si més no, ho intenta, no sempre el nostre volum és el més adeqüat per unes oïdes una mica gastades. A vegades se li tanquen els ulls, a vegades se li escapa alguna breu homilia i altres vegades algun acudit verd. No falla mai, i escolta amb tota l'atenció possible. És un luxe pel grup tenir un lector així i per a ell, és un regal sentir-se acollit en aquest grup de lectura. Que duri doncs!!. Dimecres vinent ho celebrarem i li farem bufar 90 espelmes -no li digueu, que no ho sap-, abans llegirem en veu alta.

Diari de lectura. L'ànima valenta (1)

2011-02-16T11:48:00.002+01:00

Assistents: 23 (22 lectors i un fotògraf)
Temps de lectura: 60 minuts
Lectura: Introducció i quatre capítols.
Clima: Bon temps: una mica de fred i sol. Ahir va ploure, demà plourà, però avui, fa sol!!
Observacions: Un jove fotògraf ha assitit a la sessió.

Lectura. Avui hem començat la lectura de L'ànima valenta. El llibre és, en realitat, una llarga carta que Konradin von Hohenfels escriu al seu 'amic retrobat', en Hans Schwarz, des de la presò d'Spandau tres dies abans de ser excutat. Setembre de 1944. A la carta, Konradin recorda la seva arribada a l'escola, la impressió que li va causar la olor o més ben dit, la pudor dins l'aula, també les mirades dels companys i, fins i tot, com anàven vestits, de malament.

Com un joc de miralls, els primers capítols del llibre es corresponen amb els fets dels primers capítols de L'amic retrobat, però el punt de vista ha canviat i, per tant, també la nostra visió de la realitat. En Hans narra l'acostament cap a ell que van fer les 'von', els 'aristòcrates' de la classe i també l'acostament dels 'caviar', els intel·lectuals. També confessa que, tot i ser un privilegiat social i econòmicament, vivia en solitud: sense amics i sense cap mostra d'un amor com cal per part dels pares. En aquest context és en el qual florirà l'amistat dels joves adolescents.

Visita. Avui ens ha acompanyat un jove fotògraf. Qui sap si del què ha fet en sortirà un bon reportatge? L'experiència s'ho val. Aviat el grup farà 6 anys i s'acosta comfortablement cap a les 200 sessions de lectura. D'altra banda, la presència d'aquest jove ha fet augmentar el número d'homes fins a vuit, vuit homes!!. Els sis lectors del grup al complet, un servidor que modera i el fotògraf. Vuit, inaudit!!

Diari de lectura. L'amic retrobat (i 4)

2011-02-09T08:47:00.014+01:00

Assistents: 20
Temps de lectura: 40 minuts (i 20 de tertúlia)
Lectura: 4 capítols, els quatre últims: del 16è al 19è
Clima: Bon temps. Tenim l'anticicló al damunt. Cel mig tapat
Observacions: Hem acabat el llibre. Del sis homes del grup, avui ens ha faltat el 50%, cosa molt poc habitual.

Lectura. Avui era un dia per la lectura solemne. Al llarg dels quinze primers capítols hem conegut els protagonistes i hem vist evolucionar la seva amistat, hem conegut Suàbia i les famílies dels dos amics, la modesta però confortable casa del metge jueu i la seva esposa, dinàmica i culta, i la mansió grandiosa i aristocràtica dels Hohenfels. Així hem passat la primavera de 1932.

Els quatre capítols finals ens van graduant l'arribada del desenllaç. Primer, un cop acabades les vacances del 32, apareixen els primers disturbis a Stuttgart contra els jueus. Més endavant, a finals d'any, els pares d'en Hans, decideixen enviar-lo als Estats Units, poc després es suicidaran. I finalment, des de Nova York, Hans narra la seva vida des de l'arribada als Estats Units fins al moment present. I al darrer capítol, es produeix la reunion. L'arribada d'una carta de la seva antiga escola d'Stuttgart amb informació sobre els antics companys, fa que en Hans, temerós i dubtós, es retrobi amb el seu amic Konradin. D'una manera especial, això sí, però retrobat, l'amic retrobat.

Tertúlia. Avui ens ha quedat temps per la tertúlia. La història s'ho valia: dura, sentimental, emotiva, versemblant i, fins a cert punt, propera a les experiències d'uns lectors que, la majoria, han viscut o patit les consquüències d'un enfrontament civil i d'una llarga dictadura. La manera de narrar d'en Fred Uhlman ens ha situat molt a prop de les ferides obertes de la història i també de les diverses actituts humanes que el llibre mostra.

Grup. El grup es comporta amb una naturalitat envejable. Bé sigui llegint, bé sigui xerrant. Això està bé, tot i que, a vegades, com avui, la lectura podia demanar-nos una mica més de teatralitat -o de solemnitat- i en alguns casos fer un esforç per trasmetre que allò que estem llegint és més especial de l'habitual: més tràgic, més sensible,... No és fàcil, ja ho sé. Prendre conciència que, per uns minuts, som actors que tenim al davant un text... i un públic que ens escolta. Trobar el punt entre la naturalitat, necessària per no tenir més nervis del compte, i la tensió de qui sap que ha de donar el millor de sí mateix -en volum, concentració, velocitat, entonació,...- per fer sentir el text a qui l'escolta. Vet aquí el repte que, poc a poc, mirem d'assolir.

[Amb el llibre acabat, deixem de banda el concurs d'aquesta setmana. Els vostres comentaris però, seran tan o més benvinguts com ho són les vostres respostes]

Diari de lectura. L'amic retrobat (3)

2011-02-02T08:20:00.000+01:00

Assistents: 24. Gairebé hem fet ple. Només ens ha faltat el Miquel i no per pròpia voluntat.
Temps de lectura: 50 minuts més 8 minuts de música.
Lectura: 6 capítols. (Del 10è al 15è)
Clima: Sol radiant.

Lectura. Avui hem plorat: la majoria ho hem fet per dins i algú ha deixat sortir les llàgrimes a l'exterior. I també hem escoltat música. Anem a pams. Hem llegit sis capítols, alguns de ben curts, sobretot aquells en els què el narrador, Hans Scwarz, fa la descripció del pare i de la mare. Després, han vingut les visites a les cases respectives i les corresponents descripcions dels espais i de les col·leccions de tresors de cadascú.

Tots dos s'han fet diverses visites, amb la diferència que, mentre els pares d'en Hans compartien l'experiència, els pares d'en Konradin no han aparegut mai... fins al capítol clau: la trobada de Hans amb els Hohenfels a l'òpera. Aquesta trobada, en què Konradin ignora la presència d'en Hans provoca la primera crisi dels amics i, també, la brusca entrada en escena dels prejudicis i de les actituts clarament nazistes de la família d'en Konradin. Era el principi de la fi de la nostra amistat i de la nostra infantesa. I ha estat també el moment de les llàgrimes.

Música. Abans de començar la lectura, hem escoltat una petita peça musical que un quartet va interpretar en homenatge al pare d'en Hans, el doctor Schwarz. I cap al final de la lectura, just abans del darrer capítol hem escoltat l'obertura d'una òpera que narra la història de Leonora, una dona que disfressada com un guardià de presó, rescata el seu marit Florestan, condemnat a mort per motius polítics.

Aprofitem els moments musicals per fer la pregunta del concurs. Quines obres o quins compositors ens han fet avui d'acompanyants?

Notes. El nostre crític lector, en Leandre, diu que avui ho ha entès gairebé tot del què hem llegit. Donat que ell no pot dir mentides, ens ho hem cregut. O sigui que... endavant! Cada cop ho fem millor. El proper dia acabarem la lectura de L'amic retrobat i presentarem la lectura següent: L'ànima valenta.

Diari de lectura. L'amic retrobat (2)

2011-01-26T11:00:00.000+01:00

Assistents: 18
Temps de lectura: 60 minuts
Lectura: Hem llegit 4 capítols: del 6è al 9è. (El llibre en té 19)
Clima: Sol. Fred. Dia clar.

Lectura. Avui hem llegit quatre capítols més i hem avançat en la història de la relació entre Hans i Konradin. La seva amistat s'ha anat enfortint. Som a la primavera i tots dos amics comparteixen lectures i sortides. Recorren la Selva Negra i tot un seguit de llocs emblemàtics pels suabis i en especial pels Honhenfels. Mentrestant a Berlín -molt lluny d'Stuttgart- es produeixen les primeres commocions polítiques. Hans, afectat per la mort d'uns nens, veins seus, pateix una crisi de fe. La fe, la religió, Déu, les dones, la poesia,... tot és tema de conversa dels dos amics.

Els dos darrers capítols d'avui, serveixen a l'autor per mostra-nos la ciutat d'Stuttgart -capital de Suàbia-, el paisatge que l'envolta i que els protagonistes contemplen des del turonet on s'hi troba la casa d'en Hans. Hans ha convidat Konradin a entrar-hi. Abans, el narrador ens ha descrit la casa i ens ha parlat del patriotisme alemany del seu pare, un metge jueu alemany.

Concurs. Dos paraules: Quin és el poeta preferit d'en Hans i d'en Konradin? I quina és la seva obra més famosa?

Diari de lectura. L'amic retrobat (1)

2011-01-19T11:45:00.104+01:00

Assistents: 21
Temps de lectura: 60 minuts
Lectura: Hem llegit 5 dels 19 capítols del llibre.
Clima: Bon dia: clar, gens de fred.

Lectura. Avui hem començat la lectura de L'amic retrobat de Fred Uhlman, una novel·leta, una novel·la en miniatura, en paules d'Arthur Koestler (novel·lista, assagista, historiador, periodista, activista polític i filòsof social húngar d'origen jueu). Una novel·la en miniatura sense rastre de fúria, tot i la cruesa dels episodis que narra.

L'aula d'en Hans Schwarzal Karl Alexander Gymnasium d'Stuttgart (més o menys)

La història comença al febrer de 1932 en una prestigiosa escola alemanya, a Stuttgart. El protagonista, Hans Schwarz coneix qui serà el seu gran amic, Konradin von Hohenfels. Els cinc capítols que hem llegit avui ens han servit per veure l'arribada d'en Konradin a l'escola, per comprovar les reaccions que provoca en els alumnes més classistes (els caviar) i també per veure els esforços d'en Hans per cridar l'atenció del nou alumne, Konradin von Hohenfels.

Referències culturals. En poc més de 15 pàgines, Uhlman ens ha transportat a l'escenari escolar on s'inicia l'amistat dels dos companys de classe. I, des de la primera pàgina, en què cita la trobada de Luter i l'emperador Carles V, els referents culturals són constants: el kaiser Guillem, Escipió, César, Fedre, Socràtes, Baudelaire, Rimbaud, Rilke, Barbaroja, Alexandre el Gran... Fins i tot. frases en llatí que hem pogut entendre gràcies a la traducció fiable del 'mossèn' del grup - (Non scholar sed vita discimus) - qui, a més de la vida, també va aprendre de l'escola.

Concurs. De tots els referents culturals que hem llegit avui, crec que hem estat capaços de situar la major part d'ells, però hi ha un que ha passat sense fer-li massa cabal: la Duquesa de Guermantes. El proper dia en parlarem d'ella, és un persontage literari. La pregunta és: a quina obra apareix la Duquesa de Guermantes? Qui és l'autor?

Diari de lectura. El regalo de los Reyes Magos

2011-01-12T13:26:00.000+01:00

Assistents: 24 (només ha faltat la Carme, engripada)
Temps de lectura: 50 minuts
Clima: Bon dia, com acostuma a passar els dimecres.
Observacions: Primer dia després de les vacances de Nadal, màxima assistència.

2011. Encetem l'any i comencem un nou trimestre de lectures. Després de passar tot el curs anterior super programat per tal de portar a terme la lectura de Dante, aquest és el curs de la improvització i dels llibres prims. Així que, aprofitant la llibertat del calendari, he retardat una setmana la lectura de L'amic retrobat i ens hem regalat una petita joia en forma de conte: El regalo de los Reyes Magos amb les il·lustracions de la Lisbeth Zwerger.

El regalo de los Reyes Magos. És un conte curt, molt curt. Mitja horeta curta de lectura. Ara bé, és 'un dels contes més romàntics de la història de la literatura', sense ser ensucrat, ni empalagós. Com diu l'autor de la crònica escrita pel miniprograma de ràdio "La Biblioteca", aquest és un relat ple de lirisme realista, d'humor tràgic, de dolça poesia amarga. Si voleu llegir la crònica sencera -a mi m'ha agradat força-, la trobareu aquí.

Oh! O. Henry.Amb la lectura d'aquest conte, hom pot acabar descobrint l'autor que hi ha al darrera: l'O. Henry (1862-1910). Tot un persontage, un mestre del relat breu. Entre altres coses, va popularitzar els finals soprenents, de manera que es va arribar a parlar dels finals "a la manera O. Henry". Hi ha molt poca cosa traduida però a la biblioteca, a més d'aquest conte, podeu trobar el llibre Esto no es un cuento y otros cuentos, editat per Barataria l'any 2008.

Fred Uhlman (1901-1985) també és un personatge singular. Era advocat i pintor però el reconeixement li va arribar amb la publicació d'una novel·la curta basada an la seva pròpia experiència: L'amic retrobat. Aquesta serà la nostra lectura de les properes tres o quatre setmanes.

Final de trimestre

2010-12-15T09:29:00.131+01:00

El grup. Un cop més, el grup de lectura ha respost a la crida. Aquesta vegada es tractava de preparar-se un poema per llegir-lo en veu alta davant la resta del grup, drets, amb faristol i sota l'atenta mirada de la Sílvia Llorente que feia de crítica 'teatral' i corregia veus, tons i postures.

La poesia. Ha estat una de les protagonistes d'avui. Joan Maragall, Martí i Pol, Miguel Hernández, Antonio Machado, Josep Maria de Sagarra, Joan Margarit, ... I també les poetes hospitalenques Anna Maria Fontanals i Carme Jorba. Tots ells i elles han desfilat avui per la sala de lectura en les veus, variades i diverses, dels membres del grup. Des de la biblioteca hem aprofitat per fer un record en forma de punt de llibre amb un poema d'en Joan Maragall:

L'ofici del viure

Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.

La festa. Al voltant de la mateixa taula que fem servir per llegir en veu alta, avui hem celebrat el final del trimestre i del 'minitaller' poètic dels darrers dies. La biblioteca subministra la beguda: suc de taronja, suc de pinya i aquell suc de raïm -també anomenat cava- tan bo. El grup porta el menjar per compartir. Compartim el menjar, el beure i la conversa, també la satisfacció del que llegim. Avui hem trobat a faltar l'Antonio i la Montserrat que són fora per passar una ITV mèdica i també l'Araceli, i el Jaume.

Regals. Sense voler-ho és una de les tradicions més maques d'aquesta festa de final de trimestre: el regal que ens fan a tots la Carme i el Miquel. L'any passat van ser cavallets en miniatura amb un quadre que reproduia una il·lustració de la Divina Comèdia o de l'Odissea, fa dos anys van ser els eriços amb les punxes de pipes, abans van ser bruixes, cargols, caricatures d'il·lustres mentiders amb unl nas de 'pinotxo',... en fi, una preciosa i laboriosa costum. Aquest cop ha estat una magnífica reproducció de les imatges amb que els apicultors eslovens il·lustraven les cases de les abelles. Una meravella!! Aquí en teniu una mostra:

Si us ha cridat l'atenció, en aquesta pàgina en trobareu més d'il·lustracions, i en aquesta altra, més amb un estil diferent. També l'Antoni i la Montserrat, tot i no poder venir, ens van deixar un detallet: un petit poema de Nadal per a cadascú del grup. Moltíssimes gràcies a tots quatre per aquest d'amistat i estimació.

Vacances. Ens retrobarem el dimecres, 12 de gener de 2011! Aquell dia ens llegirem els regals dels Reis Mags.

Bones festes i bona lectura a tothom!!

El camino. Tertúlia.

2010-11-24T10:02:00.001+01:00

Assistents: 21
Temps de tertúlia: 1 hora i 20 minuts
Clima: Dia fred però asolellat.
Observacions:A la tertúlia d'avui hem tornat a gaudir de la presència d'en Valentín, el professor de literatura castellana que ens va acompanyar el darrer dia de lectura.

Un 'gran santo' a la dreta i un 'gran sabio' a l'esquerra

Tertúlia. Un cop acabada la lectura de El camino, tocava comentar-la i això hem fet. El llibre ha agradat. Molt. La majoria de la gent no l'havia llegit mai, de fet molts han dit que no havíen llegit cap llibre de Miguel Delibes, per tant ha estat un bon descobriment, tant del llibre com de l'autor.

En Valentín ha exercit de professor, savi, discret i prudent. Ens ha portat l'edició facsimil del llibre i hem pogut comprovar les correccions i les dificultats del procés creatiu. Ha comentat aspectes de Delibes, del llibre, del final del llibre,... Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar...

Grans lectors, gran grup

La gent ha gaudit de la tertúlia -crec-, tothom ha intervingut per destacar alguna de les múltiples coses que el llibre ha despertat: els records de la infantesa, les trapelleries que feien de menuts, l'experiència de la mort,... També algun detall de la història que els hi ha cridat l'atenció: des del petó de la Guindilla al munyó de Quino 'el manco' i la posterior confessió amb don José, fins al detall del 'mochuelo' de posar un ocell al costta del seu amic mort.

Cares de pasar-ho bé: llegint i conversant

Final de curs. I llegint, llegint, i xerrant, xerrant, hem arribat pràcticament al final. La propera setmana ja és desembre, el mes del Nadal, final de trimestre. Ens queden dues sessions que compartirem amb la Sílvia Llorente, amb ella farem un taller de dos dies i aprendrem a llegir millor en veu alta, farem un canvi de registre i recitarem poesia i abans d'acomiadar-nos fins l'any vinent, haurem de trobar una estona per fer la tradicional festa de final de trimestre. Tots junts.

Tots junts!

Diari de lectura. El camino (i 8)

2010-11-18T13:02:00.000+01:00

Assistents: 23
Temps de lectura: 50 minuts
Lectura: 3 capítols, els darrers del llibre: XIX, XX i XXI
Clima: Dia gris i fred a l'exterior.

Observacions: Tres caixes de bombons, gentilesa de Sant Leandre i la presència d'en Valentín Robles, professor de lllengua i literatura castellana.

El camino (i 8). Las cosas podían haber acaecido de cualquier otra manera y, sin embargo, sucedieron así. Daniel, el Mochuelo... I al llarg d'unes dues-centes Delibes ens explica com van succeir les coses. Quin inici més literari! Les coses seran a partir d'aquest moment tal i com està a punt d'explicar-nos l'autor. Així ho hem llegit i, per tant, així han passat. Això és la literatura.

Hem gaudit al llarg de vuit setmanes amb els neguits i els records d'en Daniel, el Mochuelo, i hem conegut tot el seu món. Fins avui, haviem rigut i somrigut en sentir les ocurrències d'en Daniel i els seus amics i també en conèixer molts dels personatges del poble: el mestre, les Guindillas, la Sara, ... Avui, en canvi, ha tocat plorar; fins i tot en Daniel, que al llarg del llibre ha fet grans esforços per no plorar, al final s'ha deixat anar i ha plorat.

Valentín. La lectura d'avui ens ha sortit rodona, hem quadrat els temps, hem estat solemnement atents i silenciosos i, a més, hem tingut la sort d'arribar al final del llibre amb la veu d'en Valentín. Ell ens ha llegit el recorregut que fan pel poble Daniel i el seu pare la nit abans de la marxa a la ciutat. S'han d'acomiadar dels veins. La veu d'en Valentín prové d'algun poble proper al poble del Mochuelo, ha estat un plaer sentir-lo entonar les expressions del comiat i posar el punt i final al camino de Delibes, li ha donat a les escenes finals la intenció, el sentit i la delicadesa que calia. El proper dimecres també ens acompanyarà i participarà en la tertúlia que farem sobre el llibre.

Concurs Delibes. Ja som al final i la setmana passada vam fer la pregunta essencial sobre el significat del títol. Ens queda saber què ens ha semblat la lectura, què ens ha agradat més, què menys, quins personatges ens han colpit més? I també fer comentaris sobre el vocabulari, sobre l'estil,... Què ens esperàvem d'aquest llibre? Ens ha sorprès? L'haviem llegit abans?...

De tot això en parlarem dimecres vinent, però de moment els lectors cibernautes podeu compartir unes primeres impressions. Què us ha semblat la lectura de El camino?

Diari de lectura. El camino (7)

2010-11-15T16:27:00.000+01:00

Assistents: 23 (Nou record de la temporada)
Temps de lectura: 1 hora i 5 minuts
Lectura: 3 capítols (XVI, XVII i XVIII)
Clima: Dia asolellat. Bon temps. Estiuet de Sant Martí

El camino (7). Setena sessió de lectura de El camino. Una més i acabarem el llibre. Es manté el to humorístic de la setmana passada en els episodis del capítol XVI, del cinema i la comissió de censura o de la Guindilla i la persecució de les parelles 'en pecat mortal' que està a punt de costar-li car si no arriba a ser per l'aparició providencial de Quino 'el manco' que la salva de la fúria dels joves del poble i de ser tirada al riu tota nua. Per a desgràcia de la Uca-uca, aquest episodi acabarà amb el casament de Quino i la Guindilla.

Abans d'aquest casament, que ocupa el capítol XVIII, Daniel i el seu estat d'ànim són els protagonistes del capítol XVII. Primer, en l'episodi del cant "Pastora Divina" del dia de la Verge -també en els assajos- i després en la pujada que fa al màstil de la 'cucaña', davant la presència de la Mica i el seu nuvi, i també a la distància de la Uca-uca.

Concurs Delibes. Ha arribat l'hora de fer la pregunta del milió -el capítol del dia de la Verge ens pot servir de pista-: Com interpretem el títol del llibre? Què penseu què vol dir Delibes amb aquest títol: El camino?

Diari de lectura. El camino (6)

2010-11-05T09:48:00.000+01:00

Assistents: 22 (Record de la temporada)
Temps de lectura: 1 hora i 10 minuts (Record de la temporada)
Lectura: 3 capítols (XIII, XIV i XV)
Clima: Dia esplèndid: sol i calor.

El camino (6). Sisena sessió dedicada a la lectura en veu alta de El camino i, sens dubte, la més divertida de totes. Avui ha estat un dia de riure i això ha fet que ens allarguéssim més de l'habitual. Hem passat del somriure del capítol XIII -amb l'enamorament infantil del Mochuelo, les descripcions del cutis de la Mica i els plors desconsoltas de la Uca-uca- al riure del XIV i també del XV, en els què hem vist l'experiència de la lupa, l'aparador i el gat de la Guindilla, l'episodi del tunel amb el tren ràpid passant a un pam dels culets a l'aire dels tres amics, l'entrada al poble sense pantalons i finalment, l'arreglo matrimonial entre la Sara, germana de Roque i el mestre d'escola. Fantàstic!!

Concurs Delibes. Exercici de memòria: Recordeu amb quin malnom es coneix al mestre i quina és l'explicació? I un altre exercici numèric. Amb tanta entremaliadura, els nostres amics acaben sovint castigats i havent d'aguantar el llibre de la Història Sagrada per damunt del cap. Quina característica tenia aquest llibre que el feia especialment pesat?

Quixot 2.0. Tal com vam informar la setmana passada un parell de membres del grup ens vam animar a participar a la lectura global a la xarxa del Quixot. Aquí teniu la prova. Vinga va. Qui s'anima?

Diari de lectura. El camino (5)

2010-10-27T11:53:00.009+02:00

Assistents: 20
Temps de lectura: 50 minuts
Lectura: 2 capítols (XI i XII)
Clima: Bon temps i bona temperatura. Com gairebé tots els dimecres. No fa aire.
Observacions: Abans de la lectura, un parell de membres del grup hem gravat la nostra col·laboració a la lectura global del Quixot a la xarxa. Una representació del grup, doncs, ja és al "youtube" llegint en veu alta.

El "Moñigo", el "Tiñoso" i el "Mochuelo" de la sèrie televisiva

El camino (5). El capítol XI ens ha explicat la història de Quino, el Manco, de la seva dona que es va morir, la Mariuca, i de la filla de tots dos, la Mariuca-uca. La Mariuca-uca sempre vol participar en els jocs dels tres amics. De fet, està infantilment enamorada de Daniel, el Mochuelo, però aquest , com ja sabem, només té ulls per la Mica. Al capítol XII tot girà en torn del Gran Duque, un regal del tio Aurelio, el germà de la mare de Daniel. La història serveix per introduir un episodi de caça, un dels temes preferits de Delibes.

El camino a TVE. Ha estat un descobriment perquè ningú ho tenia present. L'any 1978 es va fer una sèrie a Televisió Espanyola. Ho podeu comprovar en aquest enllaç. Són cinc capítols.

La "Guindilla menor", la germana que fuig amb Dimas, l'empleat del banc

Concurs Delibes. Aquesta setmana ens fixem amb un parell de frases fetes que hem llegit avui. Eso es un castigo de Dios por haber comido el cocido antes de las doce. Dues preguntes: què vol dir comer el cocido antes de las doce? Segur que coneixes alguna altra frase feta -en català o en castellà- que volen dir el mateix.

L'altra frase feta és Los milanos saben latín. Qué li vol dir el pare de Daniel quan l'adverteix que Los milanos saben latín?.

Diari de lectura. El camino (4)

2010-10-20T13:48:00.012+02:00

Assistents: 20
Temps de lectura: 60 minuts
Lectura: 3 capítols (VIII, IX i X)
Clima: Sol radiant. Temperatures baixes
Observacions: Dues caixes de 'schokowürfel' portades directament d'Alemanya per les germanes Antonino han posat un dolç punt i final a la sessió d'avui.

El camino (4). Avui hem pogut llegir tres capítols sencers, hem aprofitat l'hora de lectura i gairebé hem fet dues voltes senceres a la taula de lectors. Tot i així, la lectura de El camino ens ocuparà més temps del què pensava. Vaig calcular malament, després de quatre sessions -que era la previsió inicial per llegir el llibre sencer- tot just anem per la meitat de la història.

Els tres capítols d'avui ens han servit per conèixer la història de la Guindilla menor amb el desaprensiu Dimas, una història d'amor i càstig. També hem conegut Gerardo, l'indiano i la seva filla Mica, la finca dels quals és l'escenari del robatori de pomes a tres bandes més 'organitzat' de la història i que, naturalment, no surt com s'esperàven els lladres: el Mochuelo, el Moñigo i el Tiñoso. I, finalment , al darrer capítol, Roque fa unes fantàstiques demostracions de la seva força per acabar mostrant el més valuós de tot: la cicatriu, a la Daniel i Germán dediquen una gran atenció, fins al punt de tastar-la per saber quin gust té.

Seguim, doncs, avançant en el coneixement del món que, fins ara, ha envoltat Daniel i que, ell, estirat al llit mentre nostàlgicament espera l'arribada del dia en què ha d'anar-se'n a la ciutat a estudiar batxillerat

Concurs Delibes. Com ja hem dit abans, hem arribat a la meitat de la història i els personatges ja ens són familiars. Ja sabem que els més protagonistes són Daniel, Roque i Germán. Demostrem els coneixements del poble: Quins oficis tenen els pares dels tres amics?

Diari de lectura. El camino (3)

2010-10-13T09:17:00.010+02:00

Assistents: 18
Temps de lectura: 40 minuts
Lectura: 2 capítols i poc més (VI i VII)
Clima: Tranquil, després d'un pont del Pilar plujós i ventós. La temperatura fresqueta.

Observacions: A la sessió d'avui ens han acompanyat dues persones relacionades amb un "programa de formació de professionals iberoamericans", la Montserrat de la Diputació de Barcelona i l'Andrea, bibliotecària xilena. Volien conèixer l'experiència del grup. La Rosa ens ha obsequiat amb unes xocolatines delicioses i amb una capseta moníssima, avui és el seu aniversari.

El camino. Hem llegit dos capitols sencers, el VI que ens parla sobretot del seu amic "Germán, el Tiñoso" i el VII que ens mostra el descobriment infantil dels naixements i de la maternitat. Aquest darrer capítol acaba amb un emocionant elogi de la consanguinitat i de l'especial relació mare-fill que experimenta "Daniel, el Mochuelo" des d'aquell moment. Tan emocionant, que la Joaquima no se n'ha estat de dir en veu alt el que pensàvem tots: Què maco aquest fragment!

La visita de la Montse i l'Andrea per conèixer de primera mà l'experiència de la lectura en veu alta ens ha permès dedicar una mica més de temps a la tertúlia. Hem parlat sobre el llibre i sobre el grup, també de les lectures que hem fet fins ara. Sembla que els hi ha agradat l'experiència de participar en la lectura, totes dues han llegit molt bé i han sonat accents diferents dels habituals. També el grup, en general, manté el nivell de superació lectora que va marcar la setmana passada. La Maria i el Jacinto han llegit molt més bé i més relaxats, també la Isabel ho ha fet amb més calma.

Concurs Delibes. El camino i El hereje són dos de les grans novel·les de Delibes, situades una al començament de la seva carrera literària i l'altra, just al final. Cap a la meitat de la seva obra trobem una de les obres més llegides i també escoltades de Delibes. De fet, no és ben bé una novel·la sinó més aviat un monòleg, o potser és un diàleg? Hi ha un home i una dona. Quina obra és?

Diari de lectura. El camino (2)

2010-10-06T15:02:00.000+02:00

Assistents: 20
Temps de lectura: 50 minuts.
Lectura: 2 capítols i tres quarts. Hem acabat el capítol III que vam deixar a mitges i hem fet el IV i el V.
Clima: Dia de sol i calor.

Observacions: Hem celebrat dos aniversaris (Araceli i Montse V.) i un sant (Miquel). Acabada la lectura hem passat comptes amb una caixa de madalenes farcides i un parell de caixes de bombons, han guanyat elles.

El camino. Avui hem rigut força amb les històries de les "Guindillas", de fet, hem acabat la lectura amb la botiga "Guindilla" tancada "por deshonra". La novel·la agrada. L'estil és senzill, la història s'entèn perfectament i els personatges estan ben dibuixats. Tot i el dramatisme d'algunes escenes, la novel·la transpira tendresa per totes bandes i provoca somriures freqüents. El capítol de l'explicació dels motius amb què són coneguts la majoria dels personatges és realista i divertit alhora, val a dir que la figura del mestre -conegut com el "peón"- no surt gaire ben parada. Amb tot això ja hem conegut als principals personatges i també l'espai on es desenvolupa l'acció: el "valle".

El camí de la lectura. D'altra banda, la sensació d'avui és que ja hem llegit millor que a la sessió anterior. Ja és el segon dia, ja coneixem l'estil, els personatges i la manera d'afrontar el text. Tinc la impressió que tot el grup avançarà en aquest aspecte, el tipus de text facilitarà les petites millores, això sí: concentrats, sense còrrer i amb bones respiracions.

Concurs "Delibes". La setmana passada preguntavem sobre les primeres passes literaries de Miguel Delibes, aquesta setmana anem cap al final. Quina va ser la darrera gran novel·la que va escriure? També va rebre un premi per aquesta obra, tal com li va passar amb la primera. Quin premi va rebre la darrera novel·la que va escriure Miguel Delibes?

Diari de lectura. El camino (1)

2010-09-22T11:47:00.189+02:00

Assistents: 21 (20 lectors més el moderador).
Temps de lectura: 45 minuts.
Lectura: 2 capítols i quart. El llibre en té 21, de capítols, no tots de la mateixa durada.
Clima: Dia assolellat enmig d'una setmana plujosa.
Observacions: Una nova incorporació: la Teresa. Amb ella, el grup està tancat a 26 persones, tot i que hi ha una lectora que no hem pogut localitzar i que no s'ha reincorporat al grup.

Salut. Avui, abans de començar la lectura de El camino, he llegit un text que em va fer arribar una de les lectores del grup, la Salut. És un escrit titulat Experiència d'un viatge humà i diví, d'aventura i de ficció literària i recull la seva evolució com a lectora de la Divina Comèdia: de la inseguretat a la superació, de la dificultat a l'interès i a l'enriquiment personal, del repte individual a la resposta col·lectiva. I això és el veritable tresor: l'estímul i la força del grup per superar els reptes. Un grup que, com ha deixat escrit la Salut, ofereix paciència, generositat, companyonia i bona amistat. Tot això, afegit a una bona lectura. Què més volem?

(Agraïments a la Salut per compartir amb tots les seves reflexions, íntimes i personals)

El camino. Finalment, hem canviat d'ambient. Avui tot just l'hem tastat però aviat ens serà del tot familiar: l'aldea de Daniel, el mochuelo, els seus amics, la seva gent, el paisatge,... Un canvi d'aires que anirem inspirant a poc a poc. De moment, hem començat bé: la lectura és més agraïda, ens en sortim millor i, a mesura que avanci el curs, agafarem el ritme i encara millorarem. El camino és una història clara, nítida, realista, nostàlgica, poètica i graciosa, i molt ben escrita, amb estil i amb ofici.

Concurs "Delibes". Ja sabeu que el nostre concurs és pels escollits, no és multitudinari. Tampoc és un concurs amb premis exhuberants. És un concurs minimalista però constant. O sigui que el mantenim. Amb el concurs aprofondirem amb el coneixement sobre l'autor i la seva obra.

Preguntes d'avui: Quina va ser la primera novela de Delibes? Va guanyar algun premi?
I El camino, quin número de novel·la va ser? Segona? Tercera? Quarta? Cinquena?...

Nova temporada. Curs 2010-2011

2010-09-15T12:46:00.000+02:00

Ja hem començat el nou curs, el 15 de setembre, com es feia abans. Avui tocava fer la presentació del grup i la presentació del primer trimestre del curs.

Grup. Primer, calia recordar que l'activitat principal del grup és la lectura en veu alta. Tothom ho té clar, és veritat, però el curs passat, a més de llegir, vam haver de dedicar molt de temps a explicar el que llegiem, per poder-ho entendre tot millor. Aquest curs està pensat per recuperar el plaer de la lectura en veu alta per sí sol i, en tot cas, opinar i fer tertúlia sobre allò que llegim, però no fer tanta classe.

Portem fins ara, com a grup, unes 170 sessions de lectura, per tant, al llarg d'aquest curs arribarem a les 200 sessions. El crit del grup ha estat unànim: Ho celebrarem!!. I tant! Això serà cap a la primavera.

Ara mateix, el grup és de 25 persones, a més del coordinador. Hem tingut dues baixes involuntàries -la salut no perdona- i hem incorporat dues persones noves: en Jaume i la Carme. Estem pendents d'una nova baixa -en aquest cas per qüestions de feina- per poder així incorporar l'última persona que està a la llista d'espera.

Curs. Tal com ja havíem anunciat, començarem el curs amb El camino de Delibes, hem deixat la porta oberta a llegir també Cinco horas con Mario si ens quedem amb ganes de més Delibes. Després llegirem un novel·la curta situada a Alemanya als anys 30, L'amic retrobat de Fred Uhlman, una petita joia, per molts una obra mestra. En aquest cas, també tindrem l'oportunitat de completar aquesta lectura amb L'anima valenta, el punt de vista que completa la història dels dos amics.

A banda d'això, queden pendents del temps dos llibrets més: El prmer glop de cervesa i Pedra de tartera.
El mes de desembre el dedicarem a fer un Taller de recitació amb l'actriu i narradora Sílvia Llorente.

De tot això hem parlat avui, de manera que ja no hem tingut temps de començar a llegir, això ha quedat pendent pel proper dimecres, dia en què coneixerem a Daniel, el mochuelo, un dels protagonistes de El camino, i les seves circumstàncies.

Entre la 'Divina Comèdia' i 'El camino'

2010-09-08T13:10:00.000+02:00

Divina Comèdia (i 37). Darrer apunt que va quedar pendent a final del curs passat. Un cop acabada la lectura i la tertúlia vam fer una festa per acabar el curs. Això va ser el darrer dia de juny i ja hi havia gent de vacances: ja sabeu, viatges cap aquí, viatges cap allà. Va ser una festa tranquil·la -aquest cop no va haver actuacions espontànies-, gastronòmicament potent -com totes- i va servir per posar punt i final a curs ben especial en el què hem deixat el llistó molt però que molt alt.

Tan tranquils i relaxats estàvem que em vaig oblidar de fer la foto de grup. Us deixo l'única foto testimoni d'aquell dia, la dels diplomes (sense obrir) que vam repartir. Els qui no vau poder venir a la festa, ja sabeu: el diploma us espera!.

Un divertiment. Gràcies a la complicitat de la Silvia i el David, companys de la biblioteca capaços de trobar i descobrir les coses més sorprenents, aquest estiu he pogut veure una versió de l'Infern de Dante en dibuixos animats, més concretament en versió 'manga' japonés. La versió ve a ser una barreja de "Dragones y mazmorras" amb "El Senyor dels Anells". En realitat, és una versió bastant lliure: per exemple, a la primera escena, Dante apareix a cavall, amb una espasa a la mà disposat a lluitar contra les tres bèsties que li barren el pas. I a l'escena final, el llac glaçat i silenciós on trobem a Llucifer, acaba convertint-se en un esclat de foc i flamarades a causa d'una batalla campal, totalment inexistent a l'obra de Dante. De fet és una versió "pura èpica", sense un bri de lírica. Tot i així, un divertiment!

Properes lectures. Un dels objectius d'aquest primer trimestre és fer bones lectures però més senzilles, de manera que ens poguem concentrar més en la lectura sense haver-nos de preocupar a causa de la dificultat del text. Seran lectures més aviat curtes i acabarem el trimestre amb un taller de 'recitació'. Aquest és el calendari previst:

Setembre-octubre: El camino de Miguel Delibes

Octubre: L'amic retrobat de Fred Uhlman

Novembre: El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs

Desembre: Taller amb la Sílvia Llorente

Recordeu: dimecres, 15 de setembre comencem a caminar.

El camí retrobat i altres plaers minúsculs

2010-09-01T00:36:00.134+02:00

Tot s'acaba i tot comença. I tant si l'espera se us ha fet curta com si se us ha fet llarga, el Grup de lectura en veu alta és a punt de recomençar la seva activitat. El minuciós viatge que vam fer el curs passat per l'Infern, el Purgatori i el Pardís de Dante ja forma part del nostre equipatge literari i ara ens esperen nous itineraris lectors.

Preparant el "camino" de tornada

Efectivament, som a punt de retrobar-nos després de les vacances, com els bons amics. El dimecres 15 de setembre serem "amics retrobats". De moment, aquí em teniu: preparant el "camí" de tornada en un lloc ideal, només em faltava una cervesseta per fer "el primer glop", sortosament tenia ben a prop aigua fresca que és un altre dels "plaers minúsculs" -o majúsculs- de la vida. Aigua fresca i un bon llibre, naturalment.

Concurs d'estiu. Falten quinze dies per començar les sessions de lectura en veu alta. Per anar-nos posant en situació abans que acabi l'estiu reprenem la bonica activitat del concurs d'estiu, a veure si hi ha participants animats.

En el text anterior hi ha els títols dels tres llibres que llegirem al llarg d'aquest trimestre. Si per casualitat algú es mira aquest bloc i vol provar d'encertar... Aquesta és la pregunta: Quins són els llibres que ens esperen aquest primer trimestre del curs 2010-2011?

Diari de lectura. Divina Comèdia (36)

2010-06-16T12:16:00.000+02:00

En el dia d'avui hem acabat la lectura de la Divina Comèdia. Hem llegit els darrers cants del Paradís, hem arribat al darrer vers, aquell que parla de l'amor que mou el sol i les estrelles. Hem fet un breu aplaudiment.

Primer: Ooooh!!!. O dit d'una altra manera: admiració. Igual que Dante -que ja és a dalt de tot- pot contemplar des de l'Empiri tot el camí que ha fet des de l'inici del viatge, així nosaltres -que ja hem arribat al final de la lectura- podem contemplar ara tot el que hem llegit des que vam començar a llegir la Comèdia allà cap al mes de setembre.

Ooooh!!!. Impressionant! Quin recorregut! Quina obra més excepcional! Som a dalt de tot i això ens dona la possibilitat de contemplació, tal com fan al darrer cant Sant Bernat de Claravall, Dante o la mateixa Beatriu i tal com ens recomanava també l'Antoni, fent una lloança de la contemplació de la natura.

Segon: Aaaaah!!. Quines ganes teniem d'arribar al final! Aquest "Aaaah!!" és com un crit d'alleugeriment. Hem arribat. Teniem ganes perquè és una obra exigent, que ens ha demanat un esforç suplementari d'atenció i de comprensió. Val a dir que és d'aquells esforços que val la pena fer. I també val a dir que en molts moments ens ha fet llegir millor, és a dir, molt membres del grup han fet un esforç especial per superar les dificultats que tenien a l'hora d'enfrontar-se al text.

Tercer: Mmmm!!. Com l'excursionista que al pujar una muntanya no pot assaborir del tot el paisatge a causa de l'esforç, així nosaltres hem tingut a vegades dificultats per assaborir el que Dante ens explicava. Però, tot i així, el grup és conscient de la magnitut de l'obra que acaben de llegir: de la fantasia, de la poesia, de l'atreviment del poeta, del coneixement que desprén, de la intensitat del que passa, de l'originalitat del viatge, de la froça dels personatges,... de la quantitat de sabors que hi ha per asaborir.

Quart. (!!!***???) No tinc paraules. Igual que Dante es veu incapaç de descriure, en certs moments, la bellesa de Beatriu o l'harmonia dels cants del Paradís, així em passa a mi amb el "Grup de lectura en veu alta" i la seva trajectòria. En tot cas, serien paraules d'admiració, de respecte i de gratitut, tot en grau superlatiu.

Admiració, per la capacitat general d'implicar-se i d'emocionar-se amb les lectures. Respecte, pel compromís que han adquirit amb el grup i entre ells mateixos. Gratitut, per l'oportunitat que la lectura en grup ens dona a tots d'acostar-nos a obres tan singulars com la Divina Comèdia i de fer-ho d'una manera tan especial com és la lectura compartida en veu alta.

I ara què?. És la pregunta recurrent de cada final de curs, i ja en portem cinc. D'una banda, el proper dimecres 30 de juny farem la festa de final de curs: una estona agradable en la què compartirem menjar i conversa. I de l'altra banda, tenim dos problemes per solucionar de cara al curs vinent: la propera lectura i la llista d'espera.

La propera lectura hauria de ser més 'fàcil' de llegir, ara bé ens hem acostumat a bons textos i, per tant, cal trobar una història engrescadora i ben escrita. N'hi ha moltes, sí. Caldrà triar una, al menys

La llista d'espera. El grup és, en aquests moments, prou nombrós: som 24 persones sense comptar el moderador, és possible que es reincorpori l'Hortènsia i hi ha una llista d'espera de 4 persones. Aquest darrer trimestre la mitjana d'assistència ha estat de 19/20 lectors. Caldrà trobar una solució que permeti mantenir la participació de tothom a la lectura i també donar resposta a la gent que s'espera. Tenim fins setembre per pensar-ho.

Bones vacances!!

Bona lectura!!

Diari de lectura. Divina Comèdia (35)

2010-06-09T10:29:00.067+02:00

Lectura. Dels quatre cants previstos avui només hem llegit tres en veu alta. Se'ns ha tirat el temps a sobre perquè havíem de renegociar el calendari previst. Hem fet canvis. Dimecres vinent acabem la lectura, això segueix igual, però en comptes de celebrar-ho i fer la festa de final de curs el dimecres 23 de juny -que és revetlla de Sant Joan- ho farem l'altra setmana: el dimecres, 30 de juny.

A banda d'això, ara que estem arribant al final, augmenta la consciència d'estar davant de l'obra literària més singular i espectacular alhora.

Paradís (10). Desena sessió de paradís. Donem el cant XXIX per llegit, de fet és una llarga i densa exposició de Beatriu sobre la creació del món.

Cant XXVI. Dante s’havia quedat novament enlluernat amb el resplendor de la nova flama que se li apareix. Aquesta flama és Sant Joan amb qui tindrà una conversa sobre l’amor, el gran tema de la Comèdia: l’Amor amb majúscula. Al final d’aquest cant, Dante es troba amb l’ànima d’Adam amb qui també tindrà una interessant conversa.

Cant XXVII. El cant comença amb un “riure de l’univers”, una exaltació d’alegria divina. Continua però amb una brutal invectiva –una més- contra la corrupció del pontificat. El final del cant també serà una crítica a la cobdícia i corrupció dels mortals.

Cant XXVIII. Dante i Beatriu són ja al novè cercle, el més alt: el “primer mòbil”. Des d’aquí les visions són tan intenses com incomprensibles. Beatriu, màxima teòloga i sàvia interpretarà per Dante aquestes visions.

Cant XXIX. Cant de descripció cosmològica amb conceptes aristotèlics, creences bíbliques i concepcions medievals sobre l’univers. A més, naturalment, d’una fantasia prodigiosa i crítiques als contemporanis terrenals.

Calendari.

Dimecres, 16 de juny. Final del Paradís, lectura dels darrers cants
Dimecres, 23 de juny. No hi ha grup de lectura
Dimecres, 30 de juny. Festa de final de curs. Tria de la propera lectura.
Juliol i agost: Vacances. Ens retrobarem al setembre.

Diari de lectura. Divina Comèdia (34)

2010-06-02T13:31:00.065+02:00

Lectura. Cada cop ho entenem més, ha dit la Rosa al final de la lectura d'avui, o si més no, jo he sentit una cosa semblant. En tot cas, hem de tenir en compte l'opinió de la Rosa, ja que es tracta d'una de les lectores més veteranes del grup.

D'altra banda, val a dir que si bé el paradís no té aquelles escenes esferidores de l'infern ni les proves purificadores del purgatori, ni té tampoc aquella geografia èpica, ben assortida de càstigs variats i en la què els viatgers s'han d'esforçar a cada pas , sí que té -el paradís- més aliciens dels que, en un primer moment, semblava.
A la lectura d'avui hem fet quatre cants i, per tant, mantenim el bon ritme de les sessions anteriors i ara sí que podem assegurar que abans de Sant Joan haurem completat aquest llarg viatge.

Paradís (9). Cant XXII. El cant anterior ens va deixar amb els crits de les ànimes contemplatives demanant càstig pels pecats dels bisbes. Un Dante espantat manté el desig de saber i un esperit el satisfarà, es tracta de Sant Benet, el qual s’adreçarà a Dante. Poc després Dante i Beatriu pujaran en un velocíssim salt al cel següent: el vuitè, el de les estrelles fixes, el de les ànimes triomfants. Des d’aquí Dante contemplarà tot el que ha deixat enrere.

Cant XXIII. Som al vuitè cel, Dante veu aquí el sol més potent, Crist, i experimenta l’èxtasi. El seu cos s’ha enfortit i ara pot contemplar el somriure –i la bellesa- de Beatriu sense queda enlluernat. A Dante se li acumulen les visions, també apareix la Rosa Mística: Maria. Cant XXIV. En aquest cant tornen els cercles i les esferes, els esperits canten i dansen a gran velocitat. Una de les rodes de foc, Sant Pere, examinarà Dante sobre la primera de les virtuts teologals: la fe. Naturalment Dante se’n sortirà. Cant XXV. Continua l’examen i en aquest cas serà Sant Jaume qui examinarà Dante sobre l’esperança, la segona virtut.

Diari de lectura. Divina Comèdia (33)

2010-05-26T16:01:00.000+02:00

Lectura. Dinou lectors. Quatre cants: del 18 al 21. Sens dubte el paradís ens influeix per bé: estem tots més atents i per posar dos exemples: la Maria llegeix més bé i la Salut també, així que avui hem pogut fer quatre cants sense patir greus conseqüències físiques o psíquiques. Serà que estem adquirint coneixement i virtut?. Sigui com sigui, avancem a bon ritme cap al darrer cel: l'Empiri.

Els càlculs actuals són d'acabar en tres sessions més: les dels dimecres 2, 9 i 16 de juny. Així tindriem el dimecres 23 de juny per fer la festassa de final de curs que ens mereixem. Mmmm!!!

Paradís.(8). Cant XVIII. Després de la visió de les ànimes dels guerrers corrent pels braços de la creu, Beatriu i Dante ascendeixen al cel de Júpiter, que ja no és vermell sinó blanc. Júpiter és la moderació i la temprança: el lloc de la justícia. Les ànimes d’aquest cel mostren a Dante, lletra a lletra l’inici del Llibre de la Saviesa, atribuit a Salomó: "Estimeu la justícia, vosaltres que decidiu a la terra." El cant acaba atacant, com ja és bastant habitual, la cúria romana.

Cant XIX. Una cosa mai vista: un àguila imperial composta de milers d’esperits lluminosos que parla en primera persona. Aquesta àguila recull les idees de la justícia, de Déu i de l’Imperi. I aquí Dante, plantejarà un nou dubte sobre la justícia, en aquest cas, divina: és necessària la fe per salvar-se? Acaba el cant fent una contundent invectiva als monarques de l'època, tots ells una colla de bèsties.

Cant XX. En aquest cant l’àguila fa referència a personatges il•lustres que van viure amb justícia. Entre ells, hi trobem la presència de ‘pagans’ (pagans al ‘paradís’!!) i, per tant, es planteja de nou el problema de la salvació dels no cristians.

Cant XXI. Arribada al setè cel, tan fulgurant com les pujades anteriors. Aquí trobem les ànimes contemplatives, de les quals la triada per dirigir-se a Dante és la de Sant Benet. Aquest explicarà la seva vida a Dante i acabarà fent una nova crítica ferotge als cardenals i bisbes de l'època (tal com va fer amb els monarques un parell de cants abans).

Diari de lectura. Divina Comèdia (32)

2010-05-19T13:22:00.000+02:00

Lectura. Ens hem reunit 20 persones del grup per seguir avançant en el viatge de Dante pel Paradís. Quin viatge! Déu n'hi do! Portem 32 sessions de lectura de la Comèdia de les quals 7 són del Paradís. Ens falten, com a molt, 5 sessions més. Això no és res. Malgrat que el Paradís no està resultant tant 'avorrit' com esperàvem, el cert és que ja tenim ganes d'arribar al final del camí.

Avui la Montserrat V. ha portat un llistat amb els 100 llibres que s'han de llegir. Ja n'hem llegit uns quants d'aquest llistat i alguns dels que hi surten no són aptes per llegir en veu alta. La qüestió és que mica en mica comencem a pensar en la propera lectura i aquest cop hauria de ser més lleugera i en prosa, això sí. Comencem a buscar.

Paradís (7). Cant XV. Diu Josep Maria de Sagarra a les notes de la seva traducció de la Comèdia: Aquest cant i els dos que segueixen són d’una importància capital, des del punt de vista històric i des del punt de vista moral i humà. Dante dialoga amb un avantpassat seu: Cacciaguida, el qual evocarà la bona i bella vida tradicional en Florència antiga. Aquest rebesavi, fundador del llinatge va ser armat cavaller per l’emperador i va morir combatent per la cristiandat: un ideal perfecte. Al cant XVI Dante i Cacciaguida segueixen conversant sobre els canvis de la ciutat de Florència. En boca de Cacciaguida sentim una sintesi moral i social de la Florència del segle XII i començament del XIII. I, finalment, al cant XVII, Dante, aprofitant l'avinentesa, vol saber del seu futur i de les al•lusions a la seva vida que ha sentit en el pas de l’infern i el purgatori. El rebesavi li explica que serà exiliat, també que es barallarà amb els companys d’exili. Al final del cant Dante es planteja un nou dilema: ha de callar? o ha ha de dir tota la veritat de les coses que ha vist i ha après viatjant per l’Infern, el Purgatori o pel Cel?

Concurs. Una pregunta per situar-nos 'fisícament' al Paradís. Avui també hem llegit l'inici del cant XVIII en el què hem canviat del 'cel'. A quin cel ha arribat ? Quants cels ens queden encara per visitar?

Fora de concurs. Suggeriments de lectures... Algú es vol pronunciar?

Diari de lectura. Divina Comèdia (31)

2010-05-12T09:05:00.000+02:00

Lectura. Avui hem tingut algunes baixes: l'Araceli, la Carme i en Miquel han avisat que els hi havien sortit imprevistos; la Joaquima i la Lali, en canvi, ja tenien una sortida prevista. D'altra banda seguim trobant a faltar la Francesca i la Montserrat, lectores a qui la salut no les deixa acompanyar-nos en aquest llarg viatge. De totes maneres, érem 16 lectors (12 dones i 4 homes), ben disposats i saludables que hem llegit, avui també, tres cants (12, 13 i 14) i ho hem la mar de bé. Sí senyor!

Paradís (6). Cant XII. Al cant anterior, Sant Tomàs d’Aquino, dominic, ens ha explicat la història de Sant Francesc d’Assis, alhora que ha fet crítica dels dominics que no són fidels al orde. Ara, un franciscà, Sant Bonaventura ens fa l’elogi de Sant Domènec i ens critica als franciscans esgarriats. Cant XIII. Dante ens recorda que som al cercle del Sol, on la lluminositat és més forta que als anteriors. D’altra banda, sant Tomàs recorda el segon dubte que havia quedat sense resoldre. És Salomó el més savi dels homes? Més que Adam, la més perfecta de les criatures i més que Crist, el propi Déu encarnat?. Sant Tomàs li ho aclarirà. Cant XIV. El darrer cant de l’esfera del Sol serveix a Dante per plantejar un nou dubte, ben curiòs: Un cop les ànimes recobrin els cossos (en la resurrecció), la llum que tenen es mantindrà? I, si és així, no farà mal a la vista?. En aquesta ocasió serà Salomó qui respondrà. Resolta aquesta qüestió, Dante es trobarà que ha pujat al següent cel: el del planeta Mart, de llum vermella.

Concurs. Aprofitem els dubtes de Dante per saber si heu estat atents a la lectura. Els esperits lluminosos i brillants del paradís, quan recuperin el seu cos, seguiran sent lluminosos i brillants? I els ulls d'aquestes cossos, resistiran la lluentor del paradís? Què hi diu la Comèdia de Dante?

Diari de lectura. Divina Comèdia (30)

2010-05-05T09:15:00.134+02:00

30. Trenta sessions de lectura amb la Divina Comèdia! Qui ens ho havia de dir!

(Me'n faig creus. Mai millor dit)

Lectura. Avui, el grup de lectors ha estat de 21 persones, cada cop més xerraires, per cert. Això fa que a l'hora de començar els hagi de cridar l'atenció. Avui els he 'amenaçat' amb la llista d'espera que comencem a tenir (hi ha res persones esperant una vacant): qui no faci cas, anirà fora i deixarem lloc per una altra persona.

Bromes a part, sembla que ningú no té intenció d'abandonar el grup. A més, un cop superada la prova de la Divina Comèdia, tothom s'ha guanyat el dret a conservar el lloc. Això vol dir que haurem de trobar una solució per la llista d'espera. La trobarem.

Hem llegit tres cants: IX, X i XI. Hi ha moments que costa seguir el fil però ens hem sortim, de fet també li costa al Dante viatger. Sort en tenim de Beatriu que fa esforços per fer-ho tot més entenedor... i del Mira que amb les notes a peu de pàgina i les introduccions als cants ens ho fa una mica menys difícil. Val a dir que, darrerament, també faig consultes a les explicacions d'en Josep M. de Sagarra a la seva versió de la comèdia, més prolix. Tot és poc per a treure l'aigua clara d'aquest abundòs manantial.

Paradís (5). Cant IX: Dante després de parlar amb Carles Martell es dirigeix a la seva filla o dona, Clemència per anunciar futures desgràcies del llinatge. En aquest cant, Dante abunda en lliçons morals i en profecies de desgràcies diverses i ho fa per boca d’esperits que van ser amants insignes (Som al cel de Venus encara!!):. Parlen Cunizza, el trovador Folquet de Marsella i la cortesana Raab.

Cant X: Arribem al cel quart, el del Sol. Aquí comencen les categories d’ànimes amb qualitats totalment positives. Al Sol trobem els savis que es dedicaren a la ciència, la filosofia, la teologia i la contemplació. Dante es recorda l’ordre perfecte de l’univers, també veurem l’ordre perfecte a la corona que formen els savis que són lloats pel primer de tots, sant Tomàs d’Aquino, el més gran filòsof medieval.

Cant XI: Sant Tomàs, dominíc, fa de narrador: explica la vida del més alt representant del esperit místic: Sant Francesc d’Assis, que juntament amb Sant Domènec serviran de guia a l’Esglèsia per fer-la més segura i més fidel. Tomàs d’Aquino fa un elogi del fundador de l’orde franciscana i també una crítica a les desviacions dels germans dominicans. (Al cant XII es canviaran els papers: un franciscà elogiarà Sant Domènec)

Concurs. Als cants que hem llegit avui, Dante ens parla de l'esposa de Déu i , en un altre moment, de l'amant de Sant Francesc.A què es refereix Dante amb aquestes expressions: l'esposa de Déu i l'amant de Sant Francesc?

Diari de lectura. Divina Comèdia (29)

2010-04-28T09:15:00.002+02:00

Paradís (4). Avui hem fet els cants VII i VIII.
Cant VII: Al Purgatori vam començar a sentir ànimes cantant, al Paradís els càntics de glòria i alegria, a més de les danses són una constant. Així comença aquest cant, en el qual Dante medita sobre el tema del pecat original, sobre la justícia de la mort de Jesús a la creu i sobre si els jueus mereixien ser castigats per la mort de Jesús. Com és habitual, Beatriu és l’encarregada de donar a Dante les explicacions pertinents, i mostrant-nos, fins i tot, les hipotètiques reflexions de Déu sobre el problema de la redempció: justícia o miseridòrdia?

Cant VIII: Al Paradís, el camí d’un cel al següent es fa a grans velocitats i gairebé sense adonar-se Dante ha arribat al tercer cel, el cel de Venus, l’esfera dels esperits amants. Els esperits del paradís són llum que brilla sobre la llum. En aquest cant el protagonista serà Carles Martell, hereu de la casa d’Anjou que morí jove quan estava destinat a fer grans coses . En aquest cant els dubtes de Dante fan referència a la transmissió de les qualitats personals de pares a fills i de retruc, sobre la diversitat de les condicions humanes.

Lectura. Per llegir aquets dos cants ens hem reunit 19 lectors del grup. Poca broma amb els temes que hem llegit avui. Realment les converses que tenen Dante i Betariu en aquesta part del viatge són profundes i constants: no hi ha un moment de descans. Suposo que donat que Dante no es cansa gens caminant, tota la seva energia va encaminada a saciar la seva set de coneixement.

Trobada amb Joan Francesc Mira

2010-04-24T20:40:00.000+02:00

El grup. Aviat farà un any que el Grup de lectura en veu alta de la Biblioteca Tecla Sala va triar la Divina Comèdia de Dante com a lectura pel curs 2009-10. Vam tenir molts dubtes a l’hora de triar aquesta nova lectura i, des d’un primer moment vam ser conscients de la magnitud de l’obra: de les dificultats que tindríem i de les satisfaccions que ens donaria.

L’existència de la traducció d’en Joan Francesc Mira ens va ajudar a prendre la decisió, també l’assistència a les xerrades que sobre la Divina Comèdia va oferir al Caixafòrum de Barcelona i a les quals vam assistir diversos membres del grup. Sense tenir al nostre abast aquesta traducció no haguéssim gosat emprendre aquesta viatge que, d’altra banda, està resultant dificultós i meravellós alhora.

Joan F. Mira. La trobada amb el traductor de la Divina Comèdia que estem llegint ha estat un autèntic privilegi. La seva capacitat de compartir entusiasme i coneixement és extraordinària.

Si algú té interés a saber més coses sobre ell, trobareu molta informació a la seva pàgina personal, també a la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La trobada ha estat molt agradable, han vingut la totalitat dels membres del grup, a més d'altra gent interessada en la xerrada. Ens ha parlat de la importància i la singularitat de la Comèdia com a obra literària, ens ha parlat de Dante i les seves filies polítiques, religioses i literàries, ens ha parlat de l'argument de la Comèdia, així com de la seva intencionalitat i ens ha parlat -amb passió- del gran personatge literari que és Beatriu, i de Virgili i de que hem de llegir la Comèdia per gaudir-la i... de moltes altres coses. Què us ha semblat la trobada amb Joan Francesc Mira?.

Diari de lectura. Divina Comèdia (27)

2010-04-24T16:09:00.000+02:00

Lectura. Tercer dia de lectura del Paradís de Dante, la part més exigent pel lector de la Divina Comèdia. Per això Dante ja ens ha recomanat que si no som forts en ciència teològica i filosòfica és millor que no el seguim perquè perdrem el temps. Nosaltres però, seguim endavant !! Ens hem reunit tots els lectors animats i amb salut del grup: vint. Hem avançat tres cants del paradís, de l'ultim (el VI) hem deixat de llegir tota l'explicació que Justinià fa de la història de l'Imperi Romà. Ho hem fet prou bé.

Paradís (3). El cinc primers cants –que avui hem enllestit- tenen lloc al primer cel, el de la Lluna. Al final del cant V, Beatriu i Dante surten projectats com una fletxa cap al segon cel, el de Mercuri.

Al segon cel, que visitarem al llarg de dos cants (VI i VII) trobarem les ànimes altives, ànimes que van fer el bé per obtenir fama. Els dos personatges que ho exemplifiquen són l’emperador Justinià I i Romeu de Vilanova. Dante no para de fer preguntes per aclarir els seus dubtes i Beatriu, font de saviesa i coneixement, respon a cadascuna de les curiositats de Dante.

Al cant IV, el tema és la lliure elecció i la justícia divina, d’una banda i l’ubicació de les ànimes de l’altra. Al cant V, trobem un altre dubte que Beatriu resoldrà: Es pot satisfer el no compliment del vots amb altres mèrits que serveixin de contrapès en la balança de la justícia divina?. El cant VI, en canvi, es centra més en la història política: de la mà de Justinià se'ns presenta el desenvolupament de Dante sobre la idea imperial que comença abans de Romà i arriba fins als germànics, passant per Carlemany. Tota una lliçò d'història.

Concurs. Aquesta és una setmana completa: Festes de Primavera a L'Hospitalet, Sant Jordi, trobada amb el traductor de la Divina Comèdia,... Per aquest motiu l'esforç de participació al bloc d'aquesta setmana el guardem per la visita d'en Joan Francesc Mira. Atenció doncs a la següent entrada d'aquest bloc.

Diari de lectura. Divina Comèdia (26)

2010-04-14T09:56:00.092+02:00

Lectura. Prop de vint lectors ens hem reunit avui per seguir el viatge al Paradís que vam començar la setmana passada. Hem fet dos cants i mig: els cants segon i tercer sencers i el començament del quart.

Tot i que Dante ens ha ofert (al començament del segon cant) la possibilitat de tornar ara a les platges d'on venim (és a dir, de no seguir llegint perquè al paradís el tema es complica i podem perdre el camí), hem decidit seguir el seu solc i continuar llegint, això sí també hem decidit -bé, això ho he decidit jo- saltar-nos algun fragment. Avui ens hem saltat una part de l'explicació de Beatriu sobre el perquè de les taques de la Lluna.

A banda d'això, seguim amb la manera de llegir que vam marcar fa unes setmanes: fragments més curts i també més explicació del significat d'allò que llegim. Jo diria que avui, en general, s'ha llegit força bé.

Paradís (2). El viatge al Paradís ha començat sota els signes astrals més favorables: en ple equinocci de primavera. Aquesta última etapa serà més excepcional que les altres: serà la culminació, l’experiència de les més altes meravelles i de les visions més difícls d’expressar.

Els cinc primers cants del Paradís tenen lloc al primer cel, el de la Lluna. L’esfera lunar és on es troben les ànimes que van abandonar els seus vots per culpa d’altres.

En aquest primer cel Dante es troba amb Piccarda, germana del seu amic Forese Donati. Piccarda va morir poc després de ser obligada a deixar el seu convent. Un altre personatge que Dante trobarà en aquest cel és Constança de Sicília, obligada a sortir del convent per casar-se amb Enric IV, emperador de Suàbia.

Beatriu va desvetllant les veritats que amaguen els misteris; Dante –escriptor- procura educar els lectors en la comprensió de coses incomprensibles a través de Beatriu. En aquests cants es plantejaran els problemes de la lliure elecció i de la justícia divina amb els que van veure forçada la pròpia voluntat i també el problema del lloc de residència de les ànimes al paradís.

Joan Francesc Mira. S'acosta la trobada amb el traductor de la Divina (i moltes coses més). Què bé. Serà el dijous 22 d'abril a les 12 del migdia. Us deixo l'enllaç a la seva web: Joan F. Mira per si voleu tafanejar.

Concurs. Podriem preguntar quina és la raó, segons Beatriu, de les taques de la Lluna, però no ho farem, seria massa dur. fem-ho més fàcil: què es deia en temps de Dante que representaven les taques de la Lluna?

Diari de lectura. Divina Comèdia (25)

2010-04-07T16:47:00.000+02:00

Purgatori (i 11). Al darrer cant del Purgatori, el XXXIII, hem estat testimonis de la purificació final de Dante qui, després de passar pel riu de l’oblit es banyarà en el riu dels bons records que aviva la memòria del bé. Quan surt del riu Dante està

... renovellat com les plantes novelles
amb les fulles més noves i recents,
pur i prompte a pujar a les estrelles.

D'alguna manera nosaltres, lectors de Dante,set cents anys després, també ens sentim renovellats i disposats a emprendre el camí del paradís.

Paradís (1). El Paradís és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia. Narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.

Així com l'Infern i el Purgatori eren llocs físicament situats a la Terra, el Paradís és un món eteri immaterial dividit en nou cels: els set primers prenen el nom dels planetes del sistema solar (en ordre Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Júpiter i Saturn), els últims dos són: l'esfera de les estrelles fixes (on hi és Jesucrist) i el Primum Mobile (residència dels àngels). Per sobre de tot l’Empiri, el cel exterior, que és immòbil i abraça tots els altres.

Al paradís les ànimes se situen a l’esfera que correspon a la seva capacitat d’estimar Déu però totes les parts del paradís són accessibles a totes les ànimes.

Font: http://alvarofelipe.com/2008/06/19/resumen-de-la-divina-comedia-mapa-del-paraiso/

Lectura. Entre vint lectors ens hem repartit el darrer cant del purgatori i el primer del paradís. Seguim la pauta de les darreres sessions: faig més explicacions del què llegim i procurem fer fragments més curts. I , com els Manel, a vegades ens en sortim,

Concurs. Vist que les constel·lacions i les estrelles és un tema al que Dante recorre sovint, fem una pregunta apropiada: A quina època de l'any -o dia- comença Dante el viatge pel paradís?

Diari de lectura. Divina Comèdia (24)

2010-03-24T10:08:00.000+01:00

Els llibres més llegits. Vist que hem arribat als 10 llibres llegits -per ser més precisos: 9 llegits i 1 en vies de ser completament llegit- ja podem fer una llista dels "top ten", dels 10 llibres més llegits que, en el nostre cas, serien els llibres que han necessitat més temps de lectura.

Aquest rànquing ha canviat recentment perquè la Divina Comèdia, amb 24 sessions de lectura, ja ha superat les 22 de Cien años de soledad i de l'Odissea. El primer del rànquing i a prou distància és , com no, el Quixot: 45 sessions de lectura.

Lectura. A la sessió de lectura d'avui hem recuperat dues lectores que teníem convalescents: la Rosa i la Joaquima, així que hem tornat a superar la vintena. Hem fet dos cants i mig, com la setmana passada. Hem repassat i acabat de llegir el cant 30 i ens hi hem posat amb el 31 i el 32. És a dir, ens hem quedat a un cant d'acabar la lectura del Purgatori abans de Setmana Santa. Aquests darrers dies, degut a les constants al·legories, al seguit d'imatges en sentit figurat ha tocat aturar-se més en l'explicació del significat d'aquestes imatges. Això alenteix el ritme de lectura però permet entendre millor la història i valorar més l'obra de Dante.

Purgatori (10). La setmana passada vam deixar Dante embadalit amb la visió de la processó mística i, sobretot, amb l'aparició de Beatriu. En els cants d'avui, Beatriu renya Dante pel seu comportament a la terra i li demana les raons del seu desviament del bon camí. Dante que, amb prou feines és capaç d’obrir la boca, reconeix el seu ‘pecat’ i es mostra profundament penedit. Tant penedit es mostra que acaba desmaiat i es desperta submergit en el riu Leteu, el riu de l’oblit.

Dante ha quedat bocabadat davant l’esplendor de Beatriu però ha d’espavilar per veure tot el que encara queda. Dante i tot el seguici arriben a un misteriós arbre nu on Crist lliga el carro de l’Esglèsia. Allà assistirà a la representació de la història agitada de l’Esglèsia: atacada per l’imperi, per l’heretgia, per Mahoma,...

Concurs. Des de l'inici de la Comèdia sabem que la meitat de la nostra vida són els 35 anys. Avui fem una doble pregunta sobre edats, ara bé, és possible que la resposta sigui la mateixa: Quants anys tenia Beatriu quan va morir? . Al cant XXX Beatriu parla del llindar de la segona edat, quina és aquesta segona edat i fins quins anys arriba?

Bones vacances, bona lectura!

Recordeu: ens retrobem dimecres, 7 d'abril.

Diari de lectura. Divina Comèdia (23)

2010-03-17T14:21:00.001+01:00

Lectura. Seguim la pauta de la sessió anterior:

rebaixar el ritme de lectura, de quatre cants hem passat a dos o tres (avui, dos i mig)
llegir fragments més curts,
comentar el sentit del què llegim i, si cal, rellegir fragments per asaborir-los millor.

No n'estic del tot segur però jo diria que hi ha més cares de satisfacció. D'altra banda els canvis han coincidit amb el canvi de paisatge: som al pla del paradís terrenal, hem deixat enrrere els turments, els condemnats i la tenebra; ara, tot són flors, prats, ocells que canten,... L'ànim és més alegre, l'ànima està contenta. i el cos també: fa sol, el temps acompanya, els companys de lectura també, avui ens hem reunit vint-i-un lectors.

Purgatori (9). Hem fet dos cants i mig: el 28, el 29 i mig 30. Hem deixat enrere l’infern i el purgatori, ens hem purificat tots plegats. Trobem ara la visió d’una naturalesa tendra i joiosa. Aquí apareix una dama -Matelda-, bella i real, cantant i collint flors al costat del riu de l’oblit. Sembla que el viatge i l’experiència han valgut la pena.

Dante i Matelda caminen riu amunt. De sobte arriba una resplendor que anuncia al viatger un espectacle meravellós: un seguici solemne acompanyat de cants: set canelobres encesos, vint-i-quatre ancians vestits de blanc, quatre animals alats, emblemàtics dels quatre evangelistes, el carro triomfal de l’església arrosegat per Jesucrist,... Tot plegat, una desfilada de les al•legories doctrinals.

La processó mística s’ha aturat a l’espera d’algun prodigi. El prodigi no és altre que Beatriu, que apareix en escena de forma majestuosa, alhora que màgica i delicadament. Beatriu...!!

Concurs. Avui hem "vist" com si hi fossim al davant una espectacular processó encapçalada per set canelobres, qui tanca aquesta llarga i majestuosa processó? En aquest cas, també són 7, set homes.

Diari de lectura. Divina Comèdia (22)

2010-03-10T08:49:00.002+01:00

Lectura. Avui hem fet una altra prova en la manera de llegir amb un objectiu clar: entendre millor el què llegim i, així, gaudir més de la lectura. I de passada, aconseguir rebaixar el neguit de lectors que, com el Delfín, els sembla que no entenen res.

Primera mesura -consensuada per tothom a la darrera sessió-: Rebaixar el ritme: llegir menys cants per sessió. La veritat és que llegir-ne quatre, com havíem fet les darreres sessions, és una gosadia i forçar massa la màquina sense necessitat.

Segona mesura: Fragmentar els cants: he dividit cada cant en vuit o nou fragments, jo mateix dono la indicació del tros que llegiran i marco el canvi de lector. Si cal, faig una petita explicació del que llegiran. Així hem aconseguit situar al lector en el que llegirà, facilitant l'enteniment; també eliminem les lectures massa llargues per donar més ritme.

Tercera mesura: Rellegir, si cal, algun fragment important o alguna imatge ben aconseguida per tal d'asaborir el text i augmentar el coneixement.

Purgatori (9). Avui hem llegit dos cants: el 26 i el 27, repartits entre 18 lectors. Hem començat la lectura a la darrera cornisa del purgatori: la dels luxuriosos, els nostres viatgers s'han purificat amb el foc i la darrera 'p' ha estat esborrada del front de Dante. El paradís ja és a tocar i l'arribada de Beatriu també. Al final del cant 27 hem assitit a l'emotiva despedida de Virgili (aquest fragment és un dels que hem rellegit).

Concurs. Al cant 27 Dante veu una dama jove i bell en un somni. Aquesta dama és una referència bíblica, qui és i què representa? Aquesta dama li parla d'una altra dama, qui és i què representa?

Diari de lectura. Divina Comèdia (21)

2010-03-03T17:15:00.000+01:00

Lectura. Ens hem trobat catorze persones lectores per reprendre el camí del purgatori. És el primer dimecres de l'hivern que ens plou, fins ara havíem aconseguit aturar la pluja els dimecres però avui, amb la ressaca de la festa d'aniversari, la pluja ens ha agafat desprevinguts.Hi ha lectors que amb pluja se'ls fa més difícil venir.

Avui encara tenim al cap la imatge de la Sílvia Llorente llegint Dante. Tot i així ens hi hem posat. Hem llegit un parell de capítols i hem fet tertúlia. La lectura d'avui l'hem procurat fer amb fragments més curts, també elevant el volum. D'això n'hem parlat a la tertúlia.

Tertúlia. Profitosa tertúlia. Amb catorze persones és més fàcil que amb vint-i-quatre. Una de les persones que està més pendent del purgatori i de l'infern de Dante és en Leandre i, sovint, es per dir-nos que ni un, ni l'altre existeixen. Això és un 'mossèn' i no els de la Conferència Episcopal Espanyola que semblen trets de l'infern aquest que no existeix..

Un grup prou nombrós de lectors està amoïnat per la dificultat d'entendre el text. que estem llegint. Avui, el Delfín ha compartit la seva sensació d'estar davant del llibre més difícil dels què ha llegit mai i que li costa entendre coses. Ell es pensava que era l'únic però no és així: altra gent ha compartit la seva sensació. Aquest és un llibre exigent que no es conforma amb una lectura ràpida i a primera vista. Demana paciència, curiositat i relectura. Amb aquesta tria ens vam posar el llistó alt.

La Lali, un cop ha vist què pot entendre del llibre i què no, s'ha mostrat més interessada en trobar la manera de millorar la manera de llegir, també la Salut s'ha plantejat aquest objectiu personal: aconseguir llegir millor. Ella llegeix el llibre a casa, ho fa bé i entén el que explica, el problema el té a l'hora de "llegir-lo en veu alta amb el grup escoltant". La Montserrat V. també se'l llegeix a casa abans i així li treu més suc, opina que és bon sistema. La Carme i el Miquel proposen el què hem fet avui: llegir fragments curts. El Leandre proposa que al llegir 'cridem' tant com quan 'opinem', diu que llavors ho sentiria tot. Em deixo opinions, -avui gairebé tothom ha dit la seva- però ja veieu que el tema ha donat de sí.

És bo que el grup parli de com "viu" la lectura, així com compartim les emocions, és bo compartir les insatisfaccions. I la lectura de la Divina Comèdia ens provoca sovint totes dues coses -i a l'engròs-: grans emocions i grans insatisfaccions. Gaudir de les primeres i combatre les segones és el repte que tenim per endavant.

Purgatori (7). Hem llegit els cants 24 i 25. Hem passat de la sisena cornisa -la dels goluts- a la setena: la dels luxuriosos.

Concurs. La pregunta d'avui no té a veure amb el què hem llegit sinó amb el fet de llegir -per seguir amb el tema de la tertúlia-. He trobat aquesta cita: Mientras un ser humano lee, no puede estar haciendo nada peor. Es veu que ho va dir un escriptor argentí i, sens dubte és cert. La pregunta és: Què és per vosaltres la lectura? Fàcil, no? (Dimecres vinent farem la pregunta en directe, però els internautes podeu anar escalfant motors)

El club de lectura en veu alta de la Tecla Sala compleix cinc anys

2010-02-26T10:24:00.010+01:00

[Digital-h. Mitjans de Comunicació de L'Hospitalet, 25 de febrer de 2010]

Aquest grup, que es reuneix tot els dimecres a les 12, és pioner a les biblioteques públiques

El Grup de Lectura en Veu Alta de la biblioteca central Tecla Sala ha celebrat el seu 5è aniversari, amb una sessió especial que ha inclòs el primer cant de l’infern de la “Divina comèdia”, a càrrec de la narradora Sílvia Llorente. Es tracta d’un grup pioner a les biblioteques públiques.

Des de fa 5 anys, la biblioteca Tecla Sala acull cada dimecres al migdia una sessió de lectura en veu alta d’obres de referència. Així, el projecte es va encetar amb el Quixot i actualment està centrat en la Divina comèdia, de Dant. Entre d’altres títols, durant aquest temps s’ha llegit Relato de un náufrago i Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez; Contes, de Mercè Rodoreda; El petit príncep, de Saint-Exupéry, i L’Odissea, d’Homer.

Actualment, el Grup de Lectura en Veu Alta de la biblioteca Tecla Sala està format per 24 persones -19 dones i 5 homes-, la majoria dels quals són gent gran que no falta gairebé mai a aquesta cita dels dimecres a les 12 hores. Durant els cinc anys de club de lectura s’han llegit uns 10 volums i s’han realitzat unes 150 trobades.

El seu coordinador, Carles Ferrer, s’ha mostrat molt satisfet d’haver consolidat un club de lectura pioner a Catalunya, i ha destacat també que un bon grapat d’escoles i instituts de la ciutat s’hi hagin interessat.

Carles Ferrer ha indicat que altres biblioteques de la ciutat, com la Josep Janés i Can Sumarro, també han començat a fer activitats de lectura en veu alta, i ha afegit que es tracta d’una activitat cultural que resulta lúdica i engrescadora.

A banda de les sessions de cada dimecres al migdia, el Club de Lectura en Veu Alta de Tecla Sala també organitza col•loquis amb autors i experts en literatura i activitats vinculades a commemoracions culturals, com ara l’Any Rodoreda.

Diari de lectura...i festa. Divina Comèdia (20)

2010-02-24T17:30:00.022+01:00

1 festa. Una festa d'aniversari del grup de lectura com cal: amb regals, bona assistència, convidats especials, una dosi justa de lectura, conversa, bon ambient, alguna càmara per deixar testimoni, bunyols de quaresma i cava per brindar. Salut per tothom i endavant!

2 cants. Avui no hem llegit nosaltres, voliem celebrar els cinc anys d'existència del grup. Ara bé, també voliem que la lectura fos present a la festa i per aquest motiu hem convidat a la Sílvia Llorente, execel·lent narradora-lectora-actriu... , que ens ha llegit el primer cant de l'Infern i el vint-i-tres del Purgatori (que és el que ens tocava). Oh! Quin gust de sentir!

5 anys. 15o sessions. 10 llibres, diverses festes, trobades amb professors universitaris, traductors o estudiosos dels llibres que hem llegit.

25 regals. El grup no ha parat de créixer en número i en entusiasme. En aquests moments som 25 persones. Avui tots hem tingut regal: una caixeta que contenia el començament dels deu llibres que hem llegit, a més d'una bonica flor amb frase inclosa. El grup en sí és un regal per cada un dels seus components. Miracles de la lectura compartida.

Cuando uno encuentra la belleza es sumamente triste estar solo. És millor compartir.

Diari de lectura. Divina Comèdia (19)

2010-02-17T09:08:00.002+01:00

Lectura. Avui hem fet una prova: hem llegit els cants amb fulls fotocopiats, amb la mida de la lletra una mica ampliada i amb els paràgrafs marcats entre parèntesi per tal de forçar la pausa a cada punt. Era una experiment per intentar adequar el ritme i fer la lectura més entenedora. Ha funcionat a mitges. Els lectors 'menjapunts' no se'ls han menjat, això és cert però llegir amb fotocòpies és més trist que llegir amb el llibre. Conclusió:

seguirem llegint des del llibre
seguirem buscant recursos per millorar la mecànica lectora (insistir en el respecte a la puntuació, en moderar la velocitat de lectura i en augmentar el volum)
i mirarem de fer entendre més el contingut de la Comèdia.

Tot això, gaudint de la lectura, evidentment. Estem davant d'una de les obres més singulars que s'han escrit mai. Per tant espero que al final de la lectura, la satisfacció estigui a l'alçada de l'esforç i que poguem dir com Dante al cant XXI:

... i com que dóna tant
de gust beure com gran era la set,
no sé dir quin plaer em va donar.

Per a ell, la set era el desig de coneixemenent, d'alguna manera, per nosaltres també.

Purgatori (6). Cants XIX, XX, XXI i XXII. Aquests cants transcorren, bàsicament, a la quarta cornisa: la dels avars i pròdigs, immobilitzats de bocaterrosa.

Dante dorm, cansat i confús. Quan es desperta, sobresaltat per un somni torbador, reprèn el camí, juntament amb Virgili. L’àngel li ha esborrat una nova P i pugen al cercle següent: el dels avars que, castigats per mirar més els béns de la terra que els del cel, han de passar de cara a terra el temps de purga.

La cornisa és plena de penitents, l’avarícia és el més freqüent dels pecats. Dante troba l’ànima d’Hugo Capet que invoca exemples positius encara que els negatius són molt més abundants.

La muntanya tremola misteriosament. Una nova ànima exposarà la teoria sobre els moviments i tremolors de la muntanya. Aquesta ànima és la del poeta Estaci, que jugarà un paper fonamental durant tot el camí que els queda de purgatori.

Dante se sent cada cop més lleuger, alliberat d’un altre pecat dels que duia marcats al front, fa camí cap al nou cercle: el de la gula. Virgili i Estaci mantenen una llarga conversa fins que, de sobte, troben un arbre estrany al mig del camí, del qual ningú no pot menjar.

Concurs. Pregunta breu i curta. (Rosa, avui no tens excusa). Què li passa a Estaci amb Virgili? (Com el veu, quin sentiment li desperta,...). La resposta també pot ser breu i curta.

Caminàvem amb passos lents i curts,
i jo atent, a les ombres, que sentia
plorar i plànyer piadosament;

Fora de concurs. Com sabeu, aquest cronista va ser un insensat quan va explicar que els membres d'un club de lectura del Maresme va fer un viatge a Estambul en motiu de la lectura del llibre De parte de la princesa muerta. El cas és que hi ha membres del nostre grup tant engrescats -això sempre està bé- en fer una cosa semblant que fins i tot han buscat preus d'hotel i de tren (preu especial per jubilats) per anar, en aquest cas, a la ciutat de Dante que tant sovint trobem citada a la Comèdia. Aconseguirà el grup de lectura en veu alta -o una bona representació- fer un viatge a Florència per conviure uns dies amb la ciutat de Dante?

Diari de lectura. Divina Comèdia (18)

2010-02-10T09:27:00.000+01:00

Lectura. Ayayay! El repte de llegir la 'Comèdia' en veu alta és molt exigent. Massa? Els números responen bé: avui érem 21 lectors i hem llegit els quatre cants programats. De fet, ja hem arribat a mig camí del Purgatori i per tant ja ens queda menys camí del que hem fet fins ara, hem llegit més cants dels que ens queden per llegir i cada cop som més a prop del Paradís.

Quin és el problema, doncs? Que el llibre ens demana una suma de coses que no sempre li podem oferir: coneixements, precisió en la lectura, atenció, preparació, ...

Potser hem forçat el ritme i quatre cants per sessió és execisiu?

Avui hi havia un excès de "filosofia" en el què hem llegit: explicació de Virgili sobre els béns terrenals, el problema del lliure arbitri i l'influx dels astres, les causes de la corrupció al món, la teoria del desig i de l'amor exposada per Virgili,...

A més d'un lector li ha passat el que avui ens ha dit Dante , al versos finals del cant XVIII , quan diu

em va venir un altre pensament,

i en vingueren molts més a caramull;
entre un i l'altre, jo vagarejava
tant que, encantat, se'm van tancar els ulls,
i el pensament en somni es transformava.

La decisió d'acabar la lectura de la Comèdia és ferma per tant haurem de buscar solucions per tal d'alleugerir la densitat de la lectura.

Una possibilitat seria fer una tria del què llegim, eliminant els passatges més feixucs i que no siguin imprescindibles per la comprensió del text, amb això guanyariem temps -i també energies- per comentar i comprendre millor el què llegim. Haurem de fer proves.

Purgatori (5). Els tres primers cants d'avui corresponen a la tercera cornisa: la dels iracunds, els quals han de caminar a través del fum.

Al cant XVI, un cop han pujat a la tercera terrassa Dante i Virgili mantenen una conversa sobre els béns terrenals. Virgili torna a parlar de Beatriu com a resposta a tot el desig de saber de Dante. El cant acaba amb tres exemples de perdó i compassió. Al cant XVI, la trobada amb l’ànima de Marco Lombardo enceta la conversa sobre el lliure arbitri i sobre les causes de la corrupció. Hi ha una nova crítica al poder de l’esglèsia i de l’estat. Al cant XVII, se’ns mostren visions de còlera castigada. Els viatgers s’obren pas cap a la quarta cornisa, la dels peresosos. Aquí Virgili exposarà la seva teoria sobre el desig i l’amor.

Finalment, al cant XVIII, els viatgers han arribat a la quarta cornisa: la dels mandrosos, aquest han de córrer sense descans. Dante i Virgili continuen la seva conversa sobre l’amor, el gran tema. Els mandrosos van pecar per desidia, van ser lents perseguint el bé, per això ara han de córrer sense parar.

Concurs. Avui hem conegut dos tipus de 'pecats': la ira i la peresa. Segons l'educació penitencial que està rebent Dante, quines virtuts serveixen per purgar aquests pecats?. Recordes algun exemple de virtut o personatge virtuós que aparegui al text d'avui?

Diari de lectura. Divina Comèdia (17)

2010-02-03T13:01:00.003+01:00

Purgatori (4). Som a la primera cornisa del purgatori, la dels superbs, orgullosos. Aquí Dante i Virgili troben una corrua d’ànimes doblegades fins a terra, carregant pedres enormes. Parlen amb tres personatges ‘superbs’: un representa la supèrbia familiar i social, un altre la supèrbia artística i l’altre la supèrbia política.

Emparellat, com els bous sota el jou,
anava jo amb l'ombra carregada.

Al cant XII seguim trobant exemples d’orgull castigat, és part de l’educació penitencial que està rebent Dante, pas previ a que l’àngel esborri la primera P del front de Dante i mostri als viatgers el camí del segon pis. Benaurats els humils és la lliçó d'aquesta cornisa.

Als cants XIII i XIV, que hem llegit avui, arribem a la segona cornisa lloc on Dante s’haurà de purificar del segon pecat capital: l’enveja. Aquí no hi ha imatges a les pedres, hi ha un paisatge despullat. Tampoc no trobaran ànimes fins més endavant. De fet, quan els viatgers troben els envejosos, la visió és encara més trista que la dels superbs: les ànimes dels envejosos seuen a terra contra la roca, amb les parpelles cosides; en vida van ser egoistes i insolidaris i ara es recolzen entre ells amb les galtes plenes de llàgrimes.

no els arriba el do de la llum del cel:
tots tenen les parpelles foradades
i cosides amb fil de ferro, com
fan per calmar un esparver salvatge.

Lectura. Avui ens hem reunit el grup pràcticament al complet. Què bé! Vint-i-tres adictes a la lectura en veu alta. Ens ha faltat la Rosa, que continua la seva rehabilitació els dimecres, i que ens segueix a través d'aquest bloc (una salutació, Rosa i família) i la Francesca, que també ha donat senyals de vida però que de moment no ens pot acompanyar en persona (una abraçada, Francesca). Esperem que la pròxima primavera ens deixi a tots com a nous.

Concurs. Que diferents que són aquestes boques d'aquelles de l'infern! diu Dante en un moment del XII cant. A què es refereix? Té relació amb la pregunta del concurs de la setmana passada.

I, si voleu, una alternativa: què vol dir la frase "Beati pauperes spiritu"? (que apareix també al cant XII)

Diari de lectura. Divina Comèdia (16)

2010-01-27T15:05:00.006+01:00

Purgatori (3). Tercera sessió de Purgatori. Hem llegit els cants VII, VIII, IX i X amb els quals hem arribat fins a la porta del purgatori. Al cant VII Sordello, poeta i cavaller paisà de Virgili, explica als viatgers que no es pot seguir pujant la muntanya perquè és de nit (la nit, símbol del pecat, fa impossible el camí de la purificació). Aprofitaran l’espera per observar un altre grup d’ànimes que espera per entrar al purgatori: són els reis negligents.

Al cant VIII assistim al primer capvespre del viatge, en el què Dante s'hi recrea. Els reis negligents, mentrestant, esperen l’arribada de dos àngels del cel que els protegiran de la serp, -un altre símbol del pecat- en una escena vistosa i curiosa. Al cant IX és de nit. Dante, adormit, somia que una àliga baixa i se l’enduu cel amunt. DQuan Dante es desperta, ja és de dia i es troba en un lloc diferent d'on s'havia adormit, en un punt més alt. Són a les portes del purgatori. Santa Llúcia l’ha portat fins allà, a la porta del purgatori, assegut i amb l'espasa a la mà trobem l’àngel guardià que marcarà Dante amb set P.

Al cant X ja som dins el Purgatori. El viatgers pugen al primer replà de la cornisa que rodeja la muntanya. A una banda hi ha l’abisme, a l’altra una paret vertical de marbre blanc coberta d’escenes.

Lectura. Hem tornat a fer la lectura a la nostra sala habitual: la Sala Quixot, hem tornat a ser un bon nombre de lectors: 19 i hem aconseguit llegir 4 cants i avançar així amb una mica més de ritme en la lectura de la Comèdia.

Música. Avui ha estat el dia més musical de tots, en quatre moments diferents de la lectura els viatgers han escoltat música. Es nota que som al purgatori en comptes de l'infern! Aprofitem aquest tema per fer la pregunta del concurs: Quina música ha sentit Dante en el cants d'avui?

Diari de lectura. Divina Comèdia (15)

2010-01-20T11:58:00.002+01:00

Purgatori (2). La segona sessió de la lectura del Purgatori ha consistit a llegir els cants 4, 5 i 6. Virgili i Dante busquen el lloc per on començar a pujar la muntanya del purgatori. Són a l'antepurgatori on tots dos viatgers s'aniran trobant amb grups d'ànimes que esperen el moment d'entrar al purgatori, són els negligents en el camí de la virtut, aquells que no es van penedir fins el darrer moment de les seves vides i, per tant, ara han d'esperar un temps abans de començar a "purgar".

Lectura. Avui erem 'poquets': quinze. Ens hem reunit a la "sala d'actes" perquè ens han ocupat la "sala quixot" que és on llegim normalment. Tot i que havia previst per avui la lectura de quatre cants, hem mantingut el ritme habitual dels tres cants. Això sí, la lectura d'avui ens ha proporcionat temes de conversa colaterals: Dante i Virgili parlen al cant 6 -el darrer que hem llegit- sobre l'eficàcia de les oracions per les ànimes del Purgatori; la Cinta i en Leandre, com dues ànimes més que fan camí, han entrat de ple en consideracions teològiques profundes -i personals-: la fe, es perd?, es transforma?... Poca broma!

Joan F. Mira. La Montserrat V. ens ha dut un retall de premsa que parlava del nostre traductor, es veu que li han dedicat unes jornades a la Pedrera i durant dos dies l'han homenatjat i s'han estudiat en taules rodones els diferents aspectes de la seva trajectòria. El programa: Joan Francesc Mira. Ciutadà escripor. La notícia a Vilaweb: "Diàleg" a la Pedrera dedicat a Joan Francesc Mira. El retall de la Montserrat era de La Vanguardia del dilluns 19 de gener i el titular era Joan Francesc Mira trabaja en una nueva versión de L'Odissea. Vés per on!

Concurs. Avui la pregunta del concurs no va de noms i personatges sinó del sentit d'una frase. En poques paraules Què vol dir Dante quan escriu el vers Ahi serva Italia, di dolore ostello i tot el fragment que segueix?

Ah serva Itàlia, hostal de tot dolor,
nau sense capità en la gran tempesta,
bordell i no senyora de províncies!
...
Cant VI

Diari de lectura. Divina Comèdia (14)

2010-01-13T10:36:00.007+01:00

La Comèdia. Continuació. Avui ens hem trobat vint-i-dos lectors i lectores decidits a remprendre el camí de Dante i de Virgili. Som a l'exterior i el temps ens acompanya de la millor manera possible: fa sol, no plou i el fred recula. La Quima i la Lali són de viatge i la Francesca al nostre pensament.

... i ell vingué a la vora
amb un vaixell finet i tan lleuger
que ni la quilla s’enfonsava en l’aigua.
Venia a popa el celestial nauxer,
La cara resplendent de beatitud,
I seien dins més de cent esperits.

Cant II

Purgatori (1). Després de travessar l'infern, Virgili i Dante -i nosaltres amb ells- passen al purgatori, que té forma de muntanya i és simètric a l'infern però en direcció inversa (les teories expliquen que el cim es va formar justament amb la terra desplaçada per la caiguda de Llucifer).

El Purgatori segueix la classificació tomística dels vicis de l'amor mal dirigit. Està dividit en set nivells, en els que s'esglaonen els set pecats capitals: supèrbia, enveja, ira, avarícia, peresa, gola i luxúria. L'ordre dels pecats és invers a l’infern: a mesura que Dant va pujant per la muntanya, la gravetat dels pecats és menor (el darrer, la luxúria, és tan sols amor mal dirigit).

Les ànimes van pujant graons a mesura que redimeixen les seves faltes, per tant regna l'esperança. A cada nivell hi ha un àngel guardià representant les virtuts capitals que s'oposen als pecats: hi trobem els àngels de la humilitat, de la caritat, de la paciència, de la generositat, de la diligència, de la temprança i de la castedat.

Al capdamunt, Dante trobarà l'accés al Paradís on Virgili s'ha d'acomiadar del Dant, perquè com que és pagà no pot accedir al paradís. El seu paper de guia l'agafarà Beatriu.

Sessió d'avui. Hem llegit els cants I, II i III. Hem conegut Cató, el vell venerable i guardià de la ribera del Purgatori. Ens hem trobat amb el primer àngel. En aquests primers cants del purgatori se'ns recorda diversos cops la raó del viatge de Dante: és un viatge de coneixement i de salvació.

Som a l’antepurgatori, fins al desè cant no arribarem al primer replà de la muntanya el dels superbs.

Concurs. D'entrada, facilet: Com va morir Cató, el guardià de la riba del Purgatori?

Dos regals 'divins'

2009-12-16T14:48:00.001+01:00

El primer regal és petit. Són totes les fotos que vam fer el dia de la festa de la sortida de l'infern:

De Películas

El segon és un regal de luxe que rebrem, si tot va bé, a la primavera: en Joan Francesc Mira, el traductor de la Divina Comèdia que estem llegint, ens visitarà.

Un luxe! Ja donarem els detalls. De moment, us deixo amb les fotos.

Ara bé, veient les fotos, un pensa que el veritable luxe és aquest grup de lectura.

Recordeu: ens retrobem el dimecres 13 de gener de 2010.

El Purgatori ens espera.

Bones festes i bona lectura!

Festa de final de trimestre. Divina Comèdia (13)

2009-12-09T09:19:00.001+01:00

Festa. El grup. Menjar (cadascú porta alguna cosa... boníssim tot). Xerrar. Regals (els cavallets amb les imatges de la Divina Comèdia o de l'Odissea són obra de la Carme i el Miquel). Versets de Nadal. Fotos pel record. I alegria.

Aquestes fotos són testimoni d'alguns moments.
(Un record per la Francesca i per la Lali, que no van poder ser)

Tertúlia sobre l'Infern. Divina Comèdia (12)

2009-12-02T09:14:00.006+01:00

Tertúlia. Avui tocava parlar i hem parlat. Una hora llarga. També hi havia la possibilitat de llegir algun fragment de l'Infern que ens fes gràcia, però amb aquesta iniciativa no hem triomfat. Sort que en Leandre -com ja va sent habitual- ens ha recitat de memòria i en italià un fragment: el començament de la Divina Comèdia.

Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura
ché la diritta via era smarrita.
Ahi quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinova la paura!

La tertúlia ha estat animada. Tothom ha parlat -d'això es tracta-. Avui erem vint-i-dos. Un titular: El llibre ens costa però el volem acabar. Aquesta ha estat una opinió repetida diverses vegades: M'ha agradat llegir-lo però no he acabat d'entrar-hi al llibre i, malgrat tot, m'agradaria acabar-lo.

La veritat és que en algun moment, al llarg de les onze sessions de la lectura de l'Infern, podia semblar que tindriem prou amb aquesta part del llibre. M'ha alegrat veure la convicció del grup en acabar-lo. Segurament, de tots els llibres que hem llegit fins ara, aquest més que cap, hagués quedat abandonat per molts lectors del grup en una lectura individual.

A banda d'això, també s'ha valorat l'espectacular imaginació de Dante a l'hora de descriure l'infern i els càstigs dels condemnats. Tothom compartia la sensació d'estar davant un llibre majestuós del qual hi hauria molts aspectes per conèixer i aprofondir.

Futur. El proper dimecres, 9 de desembre, farem la festa de final de trimestre i ens tornarem a trobar passat festes per començar la lectura del Purgatori.

Diari de lectura. Divina Comèdia (11)

2009-11-25T09:16:00.002+01:00

...i 32, 33 i 34. Avui hem acabat de llegir els darrers cants de l'Infern. Ha estat un final espectacular. Les imatges del pou profund són impactants pel contrast entre l'imaginari popular de les calderes del Pere Botero i la figura de Llucifer mig enclastada en el gel i rossegant traidors.

Fins i tot, hi ha marge per alguna seqüència còmica com quan Dante ensopega amb un cap que sobresurt del gel i aquest no vol dir-li qui és.

Ens hem trobat dinou persones, totes contentes de saber que a l'infern de Dante al la pena anar-hi però només de visita, i ben acompanyats de Dante i de Virgili.

Infern. Cant XXXII

Som al novè cercle, el dels traïdors. Els viatgers arriben al punt culminant del viatge infernal, al lloc més profund de l’infern i de la terra sencera. La visió és del tot inesperada: no és un lloc de foc i de flames, sinó de gel. Hi ha dos sectors de traïdors: la Caïna –traïdors als propis parents- i l’Antenora –traïdors a la pàtria o al partit.

Infern. Cant XXIII

Aquest és el cant de la terrible història d’Ugolino della Gherardesca, condemnat a morir de fam juntament amb els seus quatre fills. Es tracta d'una història dramàtica perfectament narrada per Dante.

Infern. Cant XXXIV

Silenci, quietud, boira i gel és el que trobem en aquest fons de pou. I al centre, Llucifer, enorme monstre passiu, encastat en el gel i en la roca. El seu cos pelut servirà per travessar el forat que és el centre de la terra i començar a pujar cap a l’altre hemisferi,...i eixirem a reveure les estrelles.

Concurs. Al fons del pou de l'infern trobem a Llucifer rossegant un traidor amb cada un dels caps que té. Qui són aquests màxims pècadors, qui són aquests traidors?

Fora de concurs. Recordeu que el proper dimecres, 2 de desembre, farem tertúlia sobre l'Infern de Dante. Què ens ha semblat? Ens ha agradat? No? Ens ha costat de llegir en veu alta? Quines sensacions ens ha despertat la història del viatge a l'infern de Dante?...

I si algú vol, ens pot llegir en veu alta -preparat a casa- un petit fragment que sigui especial per un motiu o altre; o bé que li vingui de gust llegir-lo bé en veu alta per tots, un petit regal.

Diari de lectura. Divina Comèdia (10)

2009-11-18T17:11:00.002+01:00

10. Hem arribat a la desena sessió i amb una més haurem aconseguit llegir l'Infern de Dante. El llibre és immens, en molts sentits. Un llibre 10, realment. La magnitud del relat, de les descripcions i la bellesa de les imatges poètiques són una autèntica meravella. El grup respon i ens en sortim però amb l'evidència de que no és una lectura fàcil de fer en veu alta. El repte i el mèrit del grup també és immens, de 10.

Sessió de lectura. Un cop agafat el ritme de lectura, és perfectament factible llegir quatre cants per sessió, cosa que fem a les darreres sessions de lectura. Ara bé, no ho entenem tot. Necessitaríem una mica més de temps i, sobretot, un 'raffaele pinto' al costat que ens anès aclarint moltes coses. Avui hem fet els cants 28, 29, 30 i 31.

Lectors i lectores. Ens hem reunit vint-i-tres persones (sis homes!!), gairebé el grup sencer. Hem tornat a trobar a faltar la Francesca -esperem que vagis millorant de salut - i hem tingut una visita nova que diu que tornarà la setmana vinent, senyal que l'experiència li ha agradat. A vui hem retrobat la Rosa -probablement la lectora més constant del grup i que, a més, participa setmanalment al concurs virtual- amb el braç 'apedaçat' i sense el somriure habitual però tota sencera.

Els cants. Ens ho advertia en Joan F. Mira a la introducció del cant XXVIII: és el cant de les visions més repugnants i horribles, i tenia tota la raó. Malgrat que comença dient:

Fins i tot sense rima, qui podria
parlar de tanta sang i tantes nafres
com vaig veure llavors, per molt que ho conte?
Tota llengua hi seria insuficient,
ja que en la parla o en la fantasia
no existeix prou espai per abraçar-ho.

Dante ens ho explica tot, i amb tot detall: els dos últims fossars del cercle vuitè, el dels sembradors de discòrdia civils o religiosa (heretegs i cismàtics) i els dels falsaris. Uns apareixen trossejats, esquarterats, els altres, mossegats o deformats, a més de coberts de pústules, crostes i pudor. Esgarrifós! (I bonic alhora).

El final de la lectura d'avui (el cant XXXI) ens ha deixat amb el viatgers a peus del novè i darrer cercle, els dels traidors, on trobarem Llucifer. Dante i Virgili arriben allà, després de travessar una terra de gegants i transportats prodigiosament per Anteu.

La prelectura i la relectura. La Lali, sempre inquieta i espontània, al final de la lectura ha deixat anar: No entenc res. I ben segur que li sembla, encara que no sigui del tot cert. És probable que els cercles no ens deixin veure l'infern ( o que els arbres no ens deixin veure el bosc). En acabar, l'infern haurem de fer de manera que poguem veure clarament tot el que fet, en conjunt, ho entendrem millor.

En el fons, té raó: no és fàcil entendre-ho tot. Jo tinc un avantatge que em proporciona el grup: ho he de llegir abans -quan puc- per preparar la sessió i ho repasso després per fer el 'diari de lectura'. La prelectura i, sobretot, la relectura ens ofereixen coneixement i, quan trobem els fragments més reeixits, plaer.

El concurs. Al final de la lectura d'avui hem arribat a l'últim riu o estany de l'infern. Quin? Quin és el seu estat -liquid o sòlid?

I si algú vol pujar nota: recordeu el nom dels altres rius o estanys de l'infern? (ja ho vam preguntar en un altre concurs)

Diari de lectura. Divina Comèdia (9)

2009-11-11T11:23:00.000+01:00

Lectura. Avui ha estat un dia estrany per qui escriu aquest diari de lectura, doncs no ha pogut assistir a (la major part de) la sessió. Malgrat tot, aquí teniu algunes dades: vint lectors, quatre cants i ja tenim la sortida de l'infern pràcticament a tocar.

A banda d'això, la televisió de la ciutat ha entrat a la sala a gravar i, a més, ha fet algunes preguntes a la Carme.

Pel que fa als cants d'avui, hem de destacar el cant XXVI, el de la mort d'Ulisses. El dia que va venir el professor Raffaele Pinto a fer-nos una xerrada sobre la Divina Comèdia, ens va fer una lectura comentada d'aquest cant i, per tant, ens va fer entendre molt bé el significat i la profunditat de les paraules de Dante. Avui era un dia per gaudir de la seva lectura.

Infern. Cant XXIV

Cercle vuitè. Setena fossa, la dels lladres, mossegats per serps i desintegrats. Els condemnats que a la terra tenien les mans llargues, a l’infern les porten lligades amb serps que, a més, els travessen el cos en un suplici etern.

Infern. Cant XXV

Seguim a la fossa dels lladres. Aquí Dante va més lluny que ninugú en matèria de metamorfosis: ens explica com una serp s’arrapa a un dels condemnat i com, mica en mica, es va produint la més increïble de les transmutacions, membre a membre, metòdicament.

Infern. Cant XXVI

Cercle vuitè. Vuitena fossa, la dels consellers pèrfids que trobem envoltats de flames. De fet, Dante veu el fons d'una vall ple de flames voladores i dins de cada flama l'ànima d'un pecador. És el cant de la mort d’Ulisses. Ulisses, que en la seva vida protagonitzà frau i mentides, explica a Dante qui era i què va fer: navegar cap a la mort només per estendre el coneixement del món. En paraules de Dante, Ulisses no torna a Ítaca sinó que continua el viatge cap a un destí més ‘alt’: el descobriment.

Infern. Cant XXVII

Cercle vuitè. Vuitena fossa. Seguim trobant condemnats per la perfídia i l’engany, entre ells: Guido di Montefeltro o el mateix papa Bonifaci VIII, veritable mestre d'enganys.

Concurs. Diverses preguntes per aprofondir en el cant vint-i-sis. Primer, Ulisses és condemnat dins una flama que comparteix amb un altre heroi grec. Qui acompanya Ulisses en aquesta flama de dues banyes?. Quin personatge, citat en aquest cant, va pujar al cel en un carro de foc? I finalment, al discurs que Ulisses fa els seus homes per seguir fent camí, els motiva dient que no van ser fets per viure com les bèsties, per què van ser fets, doncs?

Fora de concurs. En aquesta pàgina de l'últim número del diari L'Hospitalet trobareu referències a dos membres del "Grup de Lectura en Veu Alta" que el destí periodístic ha volgut posar junts a la mateixa pàgina. Qui són? Pista: a la lectura en veu alta també acostumen a seure a prop. No cal respondre, n'hi ha prou amb que els trobeu.