Diari de lectura. Cercamón (5)

15 d’abr. 2011 2 comentaris
Assistents: 22
Temps de lectura: 50 minuts
Clima: Fantàstic dia de primavera.
Observacions: Després de molts dies d'absència, avui ha tornat la Teresa. Ara, a qui fa setmanes que no veiem per problemes de salut és la Montserrat. Esperem que passada la Pasqua, acabem de revifar tots.

Lectura. Avui hem acabat, tal com estava previst, la primera part de Cercamón. Al llarg d’aquests nou capítols hem conviscut amb les ‘aventures’ (viatges, aprenentatges i projectes) d’Ermessenda, Oliba i Ermengol i hem recorregut prop d’un centenar de anys de canvi d’època al territori que envolta els Pirineus. Hem passat d'un  “món que envelleix” a un  “cicle resplendent”.

Els tres cosins personalitzen els interessos polítics, culturals o socials de l’època i diferents formes d’acostar-s’hi. Conviuen amb una nova manera de governar, de comerciar, de fer la guerra, un nou art, unes noves imatges, una nova poesia,... tot això està en marxa. Pel camí, s’han fet o refet les catedrals de Vic, la Seu i Girona, també el monestir de Montserrat. Cuixà, Ripoll o Roda s’han convertit en reductes privilegiats, cultes i amb influències. També hem compartit estones amb els savis cristians Gerbert i Ursèol o amb el musulmà Ibn Hazm, tots ells favorables a la pau i a la concòrdia i a la construcció d’un món millor. 
 

Aquesta primera part acaba amb la mort del personatge d'Oliba i uns darrers missatges i consells sobre la construcció del futur.

Llibre. Al llarg d'aquestes cinc sessions de lectura hem comprovat que aquest és, en algun moment, un llibre difícil de llegir en veu alta. La sintaxi és, sovint, una mica enrevesada. Literàriament hem llegit coses molt millors i, històricament, el llibre té també algunes deficiències. Tot i així, el moment històric que recrea, la idea  -hipotètica- que planteja dels Pirineus com a pais i civilització nova és sumament atractiva. Entre altres coses, estimula el coneixement de la història i, concretament, del passat medieval català, tant i tant apassionant.

Enigma. Aquesta setmana tenim per resoldre l'enigma de la mort dels Ermengol que ha plantejat l'Araceli. L'Ermengol que mor  arrosegat pel riu, al final del capítol 7, de La treva de Déu, és el mateix  Ermegol que ha anat a Còrdova i que és mortalment ferit per les tropes de Sulaiman al començament del mateix capítol?

Vacances. Recordeu, tenim dues setmanes de vacances. Ens retrobem el dimarts, 3 de maig. Bona lectura!

2 comentaris :

  • Anònim ha dit...

    Por alusiones aquì va mi aportación para el enigma.

    Encontré dos Ermengol:

    Conde Ermengol d'Urgell.
    Hermano de Borrell, Conde de Barcelona y esposo de Ermesenda.
    Amante de Azalais en el convento de S. J. de les Abadesses.
    Muere sobre el 1001 en combate en Sierra Morena.

    Obispo Ermengol de Conflent.
    Obispo de la Seu d'Urgell.
    Primo hermano de Ermesenda.
    Muere años màs tarde en la construcciòn del puente de Bar.

    Mi confusiòn venía porque a los dos los conocemos como Ermengol d'Urgell, uno por ser el Conde y el otro el obispo de la Seu.

    Espero haber ayudado en algo, un saludo y buenas vacaciones. Araceli.

 
PrestaShop themes