Diari de lectura. Divina Comèdia (19)

17 de febr. 2010 2 comentaris
Lectura. Avui hem fet una prova: hem llegit els cants amb fulls fotocopiats, amb la mida de la lletra una mica ampliada i amb els paràgrafs marcats entre parèntesi per tal de forçar la pausa a cada punt. Era una experiment per intentar adequar el ritme i fer la lectura més entenedora. Ha funcionat a mitges. Els lectors 'menjapunts' no se'ls han menjat, això és cert però llegir amb fotocòpies és més trist que llegir amb el llibre. Conclusió:
  • seguirem llegint des del llibre
  • seguirem buscant recursos per millorar la mecànica lectora (insistir en el respecte a la puntuació, en moderar la velocitat de lectura i en augmentar el volum)
  • i mirarem de fer entendre més el contingut de la Comèdia.
Tot això, gaudint de la lectura, evidentment. Estem davant d'una de les obres més singulars que s'han escrit mai. Per tant espero que al final de la lectura, la satisfacció estigui a l'alçada de l'esforç i que poguem dir com Dante al cant XXI:

... i com que dóna tant
de gust beure com gran era la set,
no sé dir quin plaer em va donar.

Per a ell, la set era el desig de coneixemenent, d'alguna manera, per nosaltres també.

Purgatori (6). Cants XIX, XX, XXI i XXII. Aquests cants transcorren, bàsicament, a la quarta cornisa: la dels avars i pròdigs, immobilitzats de bocaterrosa.
Dante dorm, cansat i confús. Quan es desperta, sobresaltat per un somni torbador, reprèn el camí, juntament amb Virgili. L’àngel li ha esborrat una nova P i pugen al cercle següent: el dels avars que, castigats per mirar més els béns de la terra que els del cel, han de passar de cara a terra el temps de purga.

La cornisa és plena de penitents, l’avarícia és el més freqüent dels pecats. Dante troba l’ànima d’Hugo Capet que invoca exemples positius encara que els negatius són molt més abundants.
La muntanya tremola misteriosament. Una nova ànima exposarà la teoria sobre els moviments i tremolors de la muntanya. Aquesta ànima és la del poeta Estaci, que jugarà un paper fonamental durant tot el camí que els queda de purgatori.

Dante se sent cada cop més lleuger, alliberat d’un altre pecat dels que duia marcats al front, fa camí cap al nou cercle: el de la gula. Virgili i Estaci mantenen una llarga conversa fins que, de sobte, troben un arbre estrany al mig del camí, del qual ningú no pot menjar.

Concurs. Pregunta breu i curta. (Rosa, avui no tens excusa). Què li passa a Estaci amb Virgili? (Com el veu, quin sentiment li desperta,...). La resposta també pot ser breu i curta.



Caminàvem amb passos lents i curts,
i jo atent, a les ombres, que sentia
plorar i plànyer piadosament;

Fora de concurs.
Com sabeu, aquest cronista va ser un insensat quan va explicar que els membres d'un club de lectura del Maresme va fer un viatge a Estambul en motiu de la lectura del llibre De parte de la princesa muerta. El cas és que hi ha membres del nostre grup tant engrescats -això sempre està bé- en fer una cosa semblant que fins i tot han buscat preus d'hotel i de tren (preu especial per jubilats) per anar, en aquest cas, a la ciutat de Dante que tant sovint trobem citada a la Comèdia. Aconseguirà el grup de lectura en veu alta -o una bona representació- fer un viatge a Florència per conviure uns dies amb la ciutat de Dante?

2 comentaris :

  • rosa ha dit...

    Estaci alaba a Dante l'admiració que sent per Virgili sense quue sàpiga que està allà mateix. Dante i Virgili se'ls escapa el riure quan li expliquen.

    Estaci vol abraçar els peus de Virgili i aquest li diu "germà no ho facis, tu ets un ombra i veus una aombra"
    Fins aviat. Rosa

 
PrestaShop themes