Diari de lectura. Divina Comèdia (18)

Lectura. Ayayay! El repte de llegir la 'Comèdia' en veu alta és molt exigent. Massa? Els números responen bé: avui érem 21 lectors i hem llegit els quatre cants programats. De fet, ja hem arribat a mig camí del Purgatori i per tant ja ens queda menys camí del que hem fet fins ara, hem llegit més cants dels que ens queden per llegir i cada cop som més a prop del Paradís.

Quin és el problema, doncs? Que el llibre ens demana una suma de coses que no sempre li podem oferir: coneixements, precisió en la lectura, atenció, preparació, ...

Potser hem forçat el ritme i quatre cants per sessió és execisiu?

Avui hi havia un excès de "filosofia" en el què hem llegit: explicació de Virgili sobre els béns terrenals, el problema del lliure arbitri i l'influx dels astres, les causes de la corrupció al món, la teoria del desig i de l'amor exposada per Virgili,...

A més d'un lector li ha passat el que avui ens ha dit Dante , al versos finals del cant XVIII , quan diu

em va venir un altre pensament,

i en vingueren molts més a caramull;
entre un i l'altre, jo vagarejava
tant que, encantat, se'm van tancar els ulls,
i el pensament en somni es transformava.

La decisió d'acabar la lectura de la Comèdia és ferma per tant haurem de buscar solucions per tal d'alleugerir la densitat de la lectura.

Una possibilitat seria fer una tria del què llegim, eliminant els passatges més feixucs i que no siguin imprescindibles per la comprensió del text, amb això guanyariem temps -i també energies- per comentar i comprendre millor el què llegim. Haurem de fer proves.

Purgatori (5). Els tres primers cants d'avui corresponen a la tercera cornisa: la dels iracunds, els quals han de caminar a través del fum.

Al cant XVI, un cop han pujat a la tercera terrassa Dante i Virgili mantenen una conversa sobre els béns terrenals. Virgili torna a parlar de Beatriu com a resposta a tot el desig de saber de Dante. El cant acaba amb tres exemples de perdó i compassió. Al cant XVI, la trobada amb l’ànima de Marco Lombardo enceta la conversa sobre el lliure arbitri i sobre les causes de la corrupció. Hi ha una nova crítica al poder de l’esglèsia i de l’estat. Al cant XVII, se’ns mostren visions de còlera castigada. Els viatgers s’obren pas cap a la quarta cornisa, la dels peresosos. Aquí Virgili exposarà la seva teoria sobre el desig i l’amor.

Finalment, al cant XVIII, els viatgers han arribat a la quarta cornisa: la dels mandrosos, aquest han de córrer sense descans. Dante i Virgili continuen la seva conversa sobre l’amor, el gran tema. Els mandrosos van pecar per desidia, van ser lents perseguint el bé, per això ara han de córrer sense parar.

Concurs. Avui hem conegut dos tipus de 'pecats': la ira i la peresa. Segons l'educació penitencial que està rebent Dante, quines virtuts serveixen per purgar aquests pecats?. Recordes algun exemple de virtut o personatge virtuós que aparegui al text d'avui?